“És molt trist tenir una història amagada davall les pedres”, deia una veïna de Ciutadella, mentre veia a les dues arqueòlogues treballant en diumenge. Les obres al carrer del Roser havien de destapar, a força, alguna història. Per açò mateix, na Majo León, arqueòloga municipal, ha seguit des del principi les tasques que s’hi han duit a terme per fer el canvi de serveis. És així com, per ara, hi ha quatre individus que han quedat al descobert. I potser no seran els únics que no quedin amagats davall de les pedres.
“No aturam les obres”. És el primer que l’antropòloga Elena Sintes, que participa de la feina de recollida de les restes trobades, avisa a tothom que li demana mentre treballa delicadament les restes òssies. “Sabíem que havia de sortir alguna cosa. Per açò estàvem previngudes i per açò venim a treballar en cap de setmana. Per poder treure les restes el més prest possible i que la setmana que ve (per aquesta), ja es pugui seguir amb la feina al carrer dels Dolors.”
Les obres de canvi de serveis al carrer del Roser van començar just abans de Sant Antoni. Dilluns dia 21 de gener es va obrir el tros on s’han trobat les restes, que van ser vistes dimarts. Explica na Majo León que “durant el seguiment amb les màquines vam veure els ossos, vam aturar i vam veure que es tractava d’un enterrament. Vam seguir més endavant i vam trobar el segon. Vam seguir obrint fins al màxim on s’ha de fer al carrer dels Dolors i va ser quan van aparèixer dos possibles enterraments més, per tant, n’hi ha quatre. I a més, ha sortit una tomba picada a la roca, que correspondria al mateix moment, però la van reaprofitar per posar un tub d’aigua i està buida.”
Des de divendres dia 25, na Majo i n’Elena han treballat a contrarellotge en l’excavació dels dos individus que han quedat al descobert. “Hem vist que es tracta de dues dones adultes, i per la manera en què estan enterrades, de costat i mirant cap a la Meca, sabem que són d’època islàmica. En el cas d’aquestes dues, en el moment en què les van enterrar no van trobar roca i les van posar directament a un forat a terra amb el sudari”, explica l’arqueòloga municipal.
I segueix, “Gràcies a aquesta troballa podem confirmar la hipòtesi que teníem de què estan relacionats els esquelets trobats a Can Saura i que és una necròpolis que avança cap a la Catedral. Tenim les evidències dels esquelets de Can Saura, aquests dos enterraments i els que vam trobar l’any passat, a les cates que vam fer al carrer per veure què podria sortir. Van aparèixer tres enterraments més d’època islàmica, que daten d’entre el segle X i segle XIII.”
Durant aquesta setmana, a més de poder treure les restes de les dues dones, han pogut treure també les cames d’un adolescent -la resta del cos va desaparèixer en posar un antic clavegueram- i les poques restes que quedaven d’un fillet del cel acabat de néixer, que es trobava tapat amb teules de ceràmica.
Una feina delicada
Però, com és possible arribar a extreure un cos sencer -pel cas de la primera dona trobada- enmig d’una obra amb maquinària feixuga?
“Cada vegada que la màquina ha de moure terra, sobretot tenint en compte els antecedents de la zona, miram junt amb el maquinista tota la terra que apareix. Quan veim ossos, aturam les màquines i a mà, miram si aquella zona pot ser que es tracti d’un enterrament. A la primera li va volar un tros de fèmur. I a la segona li van ferir just el crani. En aquest cas és era molt difícil no ferir-los perquè estan dins la terra. Si fossin com els de Can Saura, que estaven enterrats en roca, quan la trobes pots veure que hi ha una tomba. I tot d’una s’atura i la màquina no els fer. En aquest cas és més complicat i hem d’anar més alerta. Però com que tenim els antecedents, procuram estar el màxim d’atentes”, explica na Majo.
Després ve la feina delicada, que és la que han estat fent durant el cap de setmana i aquests darrers dies. “Els excavam i perfilam el màxim possible per veure com estan col·locats i veure si tenien patologies. I després extreim os per os, els embolicam i els duim cap al museu. Allà els feim net i els estudiam bé per saber l’edat, si hem dit bé el sexe, si té més patologies i fer la seva història. I queden dipositats al museu del Bastió de sa Font.”
Durant aquesta setmana s’han pogut seguir les obres al carrer dels Dolors gràcies a la rapidesa de les dues arqueòlogues durant el cap de setmana. “Ens adaptam el màxim a les obres per tal de no endarrerir les obres. Estam dos o tres dies per mort, per excavar-lo i treure-lo. És una feina delicada, més aquí, que la terra està molt humida i és més difícil llevar-la perquè queda molt aferrada als ossos”, diu na Majo León.
La gran maqbara queda al descobert
Amb l’aparició de les restes d’aquesta obra, na Majo León confirma que la necròpolis musulmana o maqbara, tenia una extensió considerable. !A banda dels morts que van sortir a les cates de l’any passat al carrer del Roser, n’Elena va excavar a una obra particular un altre mort islàmic al carrer del Rosari, davant la Sin Nombre. I el que està més cap a la Catedral, va sortir fa més anys, quan es va fer la rampa de minusvàlids del Roser. En el seu moment no es va datar, però revisant la documentació, sembla que pot ser un altre esquelet islàmic. Per tant, era una necròpolis molt grossa fins a Can Saura. Segurament en sortiran més.”
