El passat mes de desembre, n’Antoni Barber va tancar la seva etapa professional al capdavant del seu negoci d’instal·lacions i muntatges elèctrics. Segueixen el llegat els seus nebots, coneixedors del que tenen entre mans perquè fa anys que també hi treballen. Aquesta setmana reflexionam amb ell sobre el canvi que estan patint les petites empreses a Ciutadella i com les feines manuals se salven, per ara, de l’era internet.
La seva no és l’única empresa que està fent la passa de deixar el relleu a les generacions més joves. Està de moda jubilar-se?
Vam ser una generació que vam muntar molts de negocis. Quan vaig acabar batxiller no teníem s’oportunitat per anar a estudiar, però hi havia molta feina. Jo tot d’una que vaig acabar els estudis, vaig començar de mosso a un taller. I fa 31 anys em vaig decidir a muntar la meva pròpia empresa. I com jo, molta gent. Per açò crec que ara hi ha un canvi generacional que està passant el negoci als fills, o nebots, en el meu cas. El que veig és que açò d’aquí a uns anys no passarà. Potser amb les feines manuals sí que encara ho podrem mantenir. Però en comerços, internet ha fet molt de mal. Sort que encara no pot posar un endoll a una casa. A l’illa també ens afavoreix que hi ha moltes assegurances que a Menorca no tenen gent exclusivament per ells. I feim feina també per aquest tipus d’empreses.
Què ha canviat en l’ofici d’electricista en aquests 30 anys?
L’ofici ha canviat molt, en tots els sentits. La feina no costava pràcticament res o molt poc. I el material era molt car. I ara és al revés. Et mires molt les hores de feina, que mai surten com les contes perquè sempre hi ha inconvenients. I passes pena perquè ho vols fer bé i a la vegada t’has de limitar a les hores que has donat damunt pressupost. En canvi, les peces s’han abaratit molt. El tant per cent del material dins d’una instal·lació no és tan gros, tot i que ha millorat molt en qualitat.
També ha canviat el tipus de client?
Els clients ja no són tan fidels com eren abans. Fa anys, quan entrava un client que sabies que era d’un altre, et semblava estrany. Ara comanda més la part econòmica. Però per fortuna, noltros sempre hem mantingut una fidelitat. I de pares hem passat a fills. També ajuda el tipus de feina que és. Si vas a fer una instal·lació a una casa, normalment ja et conten com a referent en cas d’avaria. És un patró que segueixen totes les feines manuals.
Les relacions personals són les que aguanten un negoci d’aquest tipus. Perquè quan hi ha feina, moltes empreses no pensen a mantenir aquesta relació. I quan la feina minva, són les primeres que es veuen afectades perquè no tenien aquesta relació personal. A jo també m’ha ajudat el fet que no hem crescut mai molt, i sempre hem pogut mantenir el personal que érem.
Com s’aprèn avui en dia l’ofici d’electricista?
Avui en dia començar de mosso i aprendre l’ofici ja no es fa aumon. Sí que al taller hem tingut joves que estan estudiant i han vingut a fer els tres mesos d’estiu per fer pràctiques. Però sa major part de l’aprenentatge el fan a escola. El que substitueix als mossos d’aquell temps són els alumnes que també hem tingut dels graus d’electricitat, gràcies a convenis amb l’escola de mestria de Maó. Açò fa que la feina manual s’estandarditzi, perquè hi ha més normes. Llavors quan anaves a una casa i veies com estava s’instal·lació feta, podies dir de qui era.
Li ha fet pena deixar un negoci al qual ha dedicat mitja vida?
No m’ha fet pena. Consider que ha estat una etapa que m’ha satisfet. No ho he considerat mai una feina feta per doblers. Evidentment que cercàvem que hi hagués guanys, però més per la gent que hi ha fet feina, que tingués continuïtat. Jo vaig començar de zero, sense res. Però vaig començar amb uns clients que coneixia i he tingut la sort que la gran majoria dels que van venir després han estat fidels. També hem fet feines esporàdiques, que surten.
Suposo que deixar el negoci a la família, també fa que el trànsit sigui més suau.
És una manera de continuar. Els nebots hi han fet feina des de fa molts anys. N’Assumpta des del principi, pràcticament. Coneixen els clients, saben fer la feina. Consider que en saben tant o més que jo. Estan més al dia, en instal·lacions de domòtica per exemple, que és una tecnologia molt innovadora.
Deia que internet encara no pot fer una instal·lació, així com pot vendre roba. Serà la domòtica l’internet dels electricistes?
Sa domòtica és un sistema que encara està per desenvolupar. És com els mòbils, que quan van començar eren enormes i havies de pujar l’antena. Amb la domòtica passa igual. Ara mateix és una tecnologia que encara no està superada, canvia cada mig any i és complicat fer-hi feina, per açò no n’hi ha moltes cases. Haurem d’esperar que s’estabilitzi una mica per començar a veure domòtica per tot. He trobat una casa que sembla que podria funcionar, però no vol dir que d’aquí a cinc anys funciona d’una altra manera. Lo bo és que, com que s’ha de muntar igual que amb els sistemes elèctrics, hi ha una feina manual. Canviarà la manera de fer feina i els materials, però les mans encara hi són.
Passarem llavors de sistemes elèctrics a domòtics?
El futur és açò. Fa pocs anys que pots fer gestions de banc amb el mòbil, o pagar als comerços. Ara hi ha aplicacions de mòbil per tot. Amb la domòtica passarà igual. Mentre els llums no s’encenguin amb wifi, haurem de passar fils. Per tant, tenim feina assegurada.
