Quantes vegades has pensat que un polític no diu res, després d’escoltar-lo durant una hora de míting? I quantes vegades has intentat desxifrar el llenguatge d’una carta que t’arriba d’Hisenda? O del servei municipal d’aigües? El llenguatge que s’empra en política i dintre de l’administració pública sembla voler-nos enredar, més que aclarir les coses. Per açò és important tenir ulls i orelles ben oberts, ara que estem en any d’eleccions. Tanmateix, ja hi ha zones del món on aquesta manera de comunicar s’empra. I les “penalitzacions per infraccions viàries greus” són, simplement, multes de trànsit. D’açò se’n diu, comunicació clara.
Què és la comunicació clara?
Comunicar de manera clara no és cap misteri: és dir el que vols dir de la manera que millor s’entengui. En un món com l’actual, on la saturació d’informació ens desinforma més que ens ajuda, trobar paraules bones de llegir i entendre, s’agraeix enormement.
El moviment de la comunicació clara va començar als anys 60, al davant de la Casa Blanca. Cansats d’haver de desxifrar els documents que enviava als ciutadans l’administració pública, un grup de persones va fer una crema simbòlica de papers a Washington. L’objectiu era denunciar aquell tipus de llenguatge enrevessat que, en lloc d’ajudar al ciutadà, l’enredava encara més. Des de llavors, altres institucions públiques i governs s’han sumat a aquest corrent, que té beneficis en ambdós sentits. Per una banda, el ciutadà entén què se li està dient i és més propens a complir amb obligacions i deures. No perd temps en intentar entendre què li estan dient. En el marc empresarial, on les lletres petites o les famoses “condicions legals” ens duen de cap més d’una vegada, també estalvia diners. Les centraletes d’atenció al client redueixen el nombre de consultes de manera considerable. Pel simple fet que des d’un inici, els termes han quedat clars.
Un exemple de comunicació clara en política és el portal Gov.UK, del Regne Unit. La informació es presenta amb un llenguatge clar i concís. I especifica sense embuts on trobar cada cosa. No debades el lema d’aquest portal web és “més senzill, més clar, més ràpid”.
A l’Ajuntament de Madrid van implantar, des de l’àrea de Transparència, un manual de comunicació clara, per tal que els funcionaris arribessin als ciutadans sense les traves del llenguatge administratiu al qual ens tenen acostumats.
Aquest manual, fet per una consultora que es diu Prodigioso Volcán, està disponible a la xarxa per tothom que el vulgui emprar (http://www.prodigiosovolcan.com/pv/comunicacion/). I les principals pautes que dóna són les següents:
- L’usuari és el centre i el focus. Molts dels missatges que enviam i ens envien, no els entenem perquè no estan escrits pensant en qui els llegirà. És com donar-li un llibre de mecànica a un fillet de cinc anys.
- Planificar i estructurar la informació per saber què vols dir i en quin ordre.
- Escriure de manera clara, amb frases senzilles, amb una gramàtica correcta i adaptades a les capacitats del receptor.
- Editar, fent visible la informació important amb negretes i cursives. Separant paràgrafs i posant destacats.
- Complementar amb documentació que ajudi a entendre el text.
- Afegir imatges que donin un significat o tenguin una funció didàctica.
- Dissenyar amb claredat. Alguna vegada t’has demanat com podia gent llegir els diaris de principi de segle, on tot era una columna atapeïda de paraules?
- Integrar àudio i vídeo, en cas que es pugui. La funció és la mateixa que la de les imatges.
- Fes el text interactiu. Una vegada més, la comunicació en xarxa és molt present en aquest manual, que recomana que deixis participar al lector del què està llegint (amb una secció de comentaris, per exemple).
- Que no hi hagi faltes. Que dius tot el que vols dir. Que s’entén el missatge que vols transmetre.
En què ens pot beneficiar?
Anam a veure tres exemples reals de comunicació poc clara (per motius diferents) en política. Són extractes de com, amb moltes paraules, un oient o lector pot quedar igual que al principi, perquè no ha entès quin és el missatge que se li ha valgut transmetre.
Exemple 1
“El nostre projecte vol donar continuïtat al vertader canvi, prioritzant les necessitats socials, educatives, donant valor a les petites coses i sent propers a la gent.”
Per què no és comunicació clara? La manca de concreció ajuda que no entenguem de què va realment el projecte del qual parlen al principi.
Exemple 2
“I ara en els propers anys el repte de la nostra societat és modernitzar Balears, segurs que en la nostra societat hi ha alens suficients per a tots els vols. Modernitzar les Illes Balears implica decisions polítiques clares. Que encertin en identificar les nostres fortaleses i aconsegueixin establir les mesures que reparin les nostres debilitats.”
Per què no és comunicació clara? Sabem que volen modernitzar. Però no diuen ni quin sector, ni com ho volen fer. A banda d’haver-hi una frase que no té molt de sentit per si mateixa quan diu “hi ha alens suficients per a tots els vols”.
Exemple 3
“Establir mesures clares d’incompatibilitat entre activitat pública i negocis privats, tot regulant els lobbies i el transvasament de responsabilitats entre governs i multinacionals de les finances o l’energia.”
Per què no és comunicació clara? Emprar frases subordinades per tal de fer oblidar l’objectiu principal, que en aquest cas és “establir mesures clares d’incompatibilitat entre activitat pública i negocis”. Una vegada més, no sabem quines són les mesures clares.
Amb tres exemples pots veure com, en temps electorals, la comunicació juga un paper molt important davant del ciutadà. I, en la majoria dels casos, el dret a entendre què ens diuen, es vulnera. La comunicació clara no hauria de ser un deure, ni dels polítics ni de les administracions. Sinó que, com als anys 60 als Estats Units, l’hauríem de reclamar com a dret.
