La Comissió Europea i el Secretariat d’Energia Neta per a les Illes de la Unió Europea han donat a conèixer aquest dilluns que Menorca formarà part de les 26 illes seleccionades en l’agenda de transició energètica per a illes europees. Amb aquesta elecció, Europa ratifica una vegada més el compromís adquirit sobre transició energètica amb Menorca després d’avalar el passat mes de gener el Full de Ruta Menorca 2030, on es desenvolupa el pla estratègic per dur a terme la descarbonització a l’illa. Aquest pla marca com a objectiu que el 85% de l’energia que es consumeixi el 2030 a Menorca provingui de fonts renovables.
La presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, ha volgut agrair el treball que es realitza a Menorca per avançar cap a la transició energètica, fet que ha estat clau per a l’elecció de l’illa. Així, ha volgut assenyalar que “aquest és el resultat d’un gran treball d’equip. Estic al capdavant de la institució, però tenc la sort de comptar amb un equip humà i plural que està fent una molt bona feina per construir junts la Menorca que volem. Amb aquesta nova fita aconseguim un doble objectiu: per una banda, avançam amb el nostre projecte cap a les energies renovables i, d’altra banda, posicionam Menorca com a model a seguir”. La presidenta ha volgut també celebrar l’adhesió d’Eivissa i Mallorca al programa afegint que la notícia “dóna impuls a la recent llei balear sobre el canvi climàtic”.
L’anunci, realitzat avui a Brussel·les, ha comptat amb la presència del director general d’Energia de la Comissió Europea, Dominique Ristori, que ha volgut assenyalar que “les 26 illes seleccionades mostren un potencial i entusiasme extraordinaris per desenvolupar col·laboracions sòlides entorn la transició energètica. En emprendre aquest camí, no només es tornaran més autosuficients i pròsperes en matèria d’energia, sinó que proporcionaran també exemples inspiradors per a altres illes i per a Europa en general”. Amb això, ha afegit, “s’ajudarà a la Unió Europea a aconseguir els seus ambiciosos objectius en clima i energia”.
Les 26 illes han estat seleccionades d’acord amb el seu potencial per establir un procés de transició d’alta qualitat amb el suport de la Secretaria. Així mateix, i amb la finalitat de servir com a exemple inspirador per a altres illes europees, s’ha prestat també especial atenció a cobrir una àmplia varietat de condicions geogràfiques i contextuals en la inclusió de les illes seleccionades.
Projecte Clean Energy for EU Islands
El projecte, impulsat pel Secretariat de Clean Energy for EU Islands de la Comissió, i que comptarà amb diferents fases de desenvolupament, consistirà en donar suport tècnic i econòmic a les illes seleccionades perquè cadascuna pugui desenvolupar un pla de transició energètica i portar-lo a terme. Així, s’inicia un procés pioner perquè aquestes 26 illes aconsegueixin majors cotes d’autosuficiència i sostenibilitat.
En una primera fase, que es preveu que es presenti a l’estiu de 2019, sis de les illes, illes d’Aran (Irlanda), Cres-Lošinj (Croàcia), Sifnos (Grècia), Culatra (Portugal), Salina (Itàlia) i La Palma ( Espanya), publicaran les agendes de transició cap a l’energia neta que hagin desenvolupat amb el suport d’Europa. Les altres 20 illes ho faran l’estiu de 2020.
Entre les concrecions d’aquest pla de suport per la transició energètica es troba l’estudi de viabilitat de projectes, la verificació de localitzacions o rendiment estimat d’instal·lacions, o el suport en aspectes tècnics i financers d’un projecte. Juntament amb Menorca, Mallorca i Eivissa es troben també, entre altres, l’illa de Creta (Grècia), les Açores a Portugal, o diverses illes a Suècia i Regne Unit.
Segons fonts de Secretariat d’Energia Neta per a les Illes de la Unió Europea, tot i tenir una gran quantitat de fonts d’energia renovables en les més de 2200 illes habitades a la UE, moltes d’elles depenen actualment de les costoses importacions de combustibles fòssils per al subministrament d’energia. Aquest projecte per l’energia neta pot ajudar a les illes no només a ser més autosuficients i pròsperes, sinó també a desbloquejar noves oportunitats d’ocupació en les seves comunitats. Per això el Secretariat i la Comissió, sobre la base de l’experiència d’altres processos de transició, consideren que la clau de l’èxit és involucrar tots els nivells de govern de les illes (ciutadans, municipalitats, empreses locals, universitats i escoles).
