El dilluns dia 15 d’abril el conseller executiu del Departament de Cultura i Educació del CIM durà a aprovació del Ple del Consell Insular de Menorca el VI Pla de Gestió del Patrimoni Històric de Menorca que ha d’abraçar el bienni 2019-2020.
Això es fa en compliment de l’article 99 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, que diu que els plens dels consells insulars han d’aprovar cada dos anys un pla d’objectius sota el nom genèric de pla insular de gestió del patrimoni històric. Aquest pla ha d’establir el conjunt d’actuacions i prioritats de l’acció pública destinades a ordenar i facilitar les tasques preventives, la intervenció, la conservació i la difusió del patrimoni històric.
El nou pla de gestió que es proposa per al període 2019-2020 continua l’estructura marcada pels plans anteriors. S’articula en programes vinculats a cada una de les tasques que la protecció del patrimoni històric requereix: la millora de l’administració i de la gestió; la protecció i salvaguarda; la conservació i restauració; la formació; la investigació i difusió i, finalment, la salvaguarda i difusió de la cultura popular i del patrimoni immaterial. Cada un dels programes conté els objectius, les mesures i les accions que es preveu portar a terme.
L’estructura dels plans de gestió que es fan a Menorca és tan àmplia que permet introduir accions l’acompliment de les quals van més enllà de dos anys o, fins i tot, no tenen termini de finalització perquè formen part de la feina habitual del Servei de Patrimoni, és per aquest motiu que no sempre s’ha complit estrictament la llei quant a terminis, però a la vegada tampoc ha quedat cap forat buit per omplir.
Aquest VI Pla conté una diferència important en relació als dos anteriors i és que no fa referència a la Candidatura dels béns de la cultura de talaiòtica a patrimoni mundial. Això és així perquè aquesta figura, la candidatura, tindrà el seu propi pla de gestió, tal com ICOMOS ens va recomanar l’any 2017.
Altres diferències a destacar són les mesures de prevenció i defensa contra els actes vandàlics que s’han produït en alguns béns d’interès cultural, concretament contra els grafits, activitat aquesta que abans es produïa únicament en zones urbanes i que actualment també s’ha estès de forma esporàdica a l’àmbit rural on es troben pràcticament tots els jaciments arqueològics.
Així mateix, també s’han de destacar com a novetats, les tasques dedicades a la conservació del patrimoni marítim i del patrimoni immaterial, en aquest darrer cas, sobretot després que la tècnica de la construcció tradicional en pedra seca hagi estat declarada patrimoni immaterial de la humanitat.
Altres temes que es relacionen en aquest pla són els canvis produïts en la gestió dels grans centres de conservació del patrimoni moble i de difusió del patrimoni arqueològic de Menorca, com són el Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella.
Finalment, també s’han ampliat els programes de conservació i difusió del patrimoni en els béns que van ser adquirits pel Consell Insular de Menorca l’any 2018, com són una part important del jaciment de Trepucó i el poblat emmurallat de Son Catlar, que eren abans de titularitat privada.
Com a conclusió, es pot dir que els plans de gestió del patrimoni històric són instruments de transparència i eines de planificació de l’acció de l’administració.
