Durant aquests mes de maig els cristians invocam Maria com a Reina de la Pau. Si creus que és ver el que es diu: “aquell que troba pau a la seva llar, sigui rei o pagès, és la persona més feliç”, siguem constructors de pau. Unes dades:
– El 5 de maig de 1917, el Papa Benet XVdecretava afegir a les lletanies lauretanes la invocació: “Reina de la Pau, prega per nosaltres”. Era el temps de la primera guerra mundial, i el Papa confiava la pau a Maria. Quina urgència de pau sentia el Papa!
– El 20 d’abril de 1941, Pius XII, a la carta apostòlica “Quamvis plane”, durant la segona guerra mundial, anima a acudir a la Verge, unint a l’oració dels adults, la dels fillets: “… eixugui ella tantes llàgrimes, consoli tantes angoixes, mitigui tants dolors…”. Quina angoixa front la segona guerra mundial!
– El 31 d’octubre de 1942, Pius XII, envià un radiomissatge on prega a Maria: “Reina de la pau, prega per nosaltres i dóna al món en guerra la pau a favor de la qual els pobles sospiren; la pau en la veritat, en la justícia, en la caritat de Crist”. Quin cor més compromès per la Pau!
– El 5 d’agost de 1943, Pius XII,a la carta “Dum diffracta”dirigida al cardenal Maglione, li demana faci arribar a tots els bisbes i catòlics del món, els seus desitjos de que el dia de l’Assumpció de Maria es facin pregàries especials a favor de la pau. Com portava la pau al cor el Papa Pius XII!
– El 30 de novembre de 1953, i dirigint-se “a tots els nostres fills”, Pius XII(1939-1958) convidava especialment als fillets i filletes a pregar pel do de la pau. Volia que els fillets celebressin durant el mes de maig de 1954 una jornada mundial de pregària per aconseguir la pau del món, i despertar en ells el sentit de la fraternitat cristiana sense la qual no és possible la pau profunda i duradora. La pau té necessitat de bons educadors en les obres no en les paraules!”
– El 6 d’agost de 1954, any sant marià, fou consagrada la catedral de Nostra Senyora de l’Assumpció de Hiroshima(Japó). És la més gran Església Catòlica de l’Extrem Orient. Una làpida, en llatí i japonès, diu: “Aquesta Església ha estat erigida en memòria de tots els qui el 6 d’agost de 1945 moriren a la ciutat de Hiroshima, víctimes de l’explosió, i com un signe de pau entre els pobles”. L’Església viu compromesa a favor de la pau!
– El 15 de setembre de 1966,el Papa Pau VIa l’encíclica “Christi Matri”, demana als caps d’Estat, no sols no estendre el foc de la guerra, sinó que l’extingissin per sempre. El desig de pau no pot ser mediocre, ha de ser radical!
– El 2 de febrer de 1991, Joan Pau IIreuní tota la cúria vaticana per a resar el rosari a favor de la pau, i pel final de la Guerra del Golf Pèrsic. Els papes, i en nom de tota l’Església, preguen i actuen constantment a favor de la pau!
– El 5 de setembre de 1997morí una de les dones més eminents del segle XX: Teresa de Calcuta, fundadora de les Missioneres i Missioners de la Caritat. Rebé els més alts honors de la societat internacional, també el Premi novell de la Pau 1979. Aquella dona petita i d’ulls vivíssims on s’hi reflectia vida interior, parlava de la dolçor de Maria. Si anau a visitar l’exposició que aquests dies hi ha a l’Església del Socors referent a aquesta gran dona, tingueu present el seu compromís a favor de la pau!
-I el Papa Francesc, incansable defensor de la pau, del diàleg, de la concòrdia, a la seva darrere exhortació apostólica “Crist Viu”diu a l’apartat “Joves d’un món en crisi”: “Molts joves són ideologitzats, utilitzats i aprofitats com a carn de canó o com a força de xoc per a destruir, acovardir i ridiculitzar altres joves. I el pitjor és que molts són convertits en éssers individualistes, enemics i desconfiats de tothom, que així es tornen presa fàcil d’ofertes deshumanitzadores i dels plans destructius que elaboren grups polítics o poders econòmics” (n. 73)
Us convid a llegir aquesta exhortaciói a ser constructors de pau i de felicitat gràcies “no a paraules” sinó a les obres i a la pregària.
Sant Jeronicitant a Rm 12,18i a Jeremies6,10, comenta: “No és precisament una gesta heroica reclamar la pau amb grans crits i després destruir-la amb obres; que soni la concòrdia a les paraules i vengui la dolcesa a les obres”.
El profeta Jeremiesdigué explícitament: “Pau, pau! I on és la pau?(6,10).
