Els dies 9 i 11 de maig el Centre de Professorat de Menorca va organitzar les seves Jornades per al 2019. Aquest any el tema de les jornades ha tingut com a objectiu reflexionar sobre el treball competencial a l’aula. Hi han participat 170 docents de tots els nivells educatius amb l’objectiu de reflexionar sobre la seva pràctica docent, posant sobre la taula propostes innovadores per fer més competents els nostres fillets i joves.
Va encetar les jornades el Dr. Federico Malpica en la seva conferència inaugural de dijous dia 9, oberta a les famílies. Va exposar de forma molt didàctica les claus del desenvolupament docent per a una innovació pedagògica fonamentada. Tots els docents en van prendre nota i les famílies van poder entendre l’abast del canvi de paradigma en l’educació. A continuació en Tomeu Castell, secretari del IES Joan Alcover i responsable del seu programa de projectes va exposar l’experiència del seu centre, pioner en irreversible procés de canvi.
Tot això es va fer a la Sala multifuncional del Canal Salat en un capvespre esplèndid. En la mateixa sala es van poder veure els posters que van ser exposats en el Congrés d’Innovació del passat gener, al Palau de Congressos de Palma, on hi van participar 11 centres de Menorca. Aquestes experiències van ser esmentades en tot moment pels ponents per la seva gran qualitat.
El dissabte dia 11 els professors van convertir Ciutadella en un gran centre d’aprenentatge! Cal agrair la col·laboració de l’Ajuntament, que ha fet honor al lema de Ciutadella, ciutat educadora. Grups d’entre deu i vint professors es van anar reunint en espais de la Sala de Cultura, Can Saura o l’Escola Municipal d’Art, ben enmig del nucli antic, per compartir experiències a l’aula i reflexionar sobre la seva pràctica docent.
Finalment el Dr. Antoni Zabala fa fer una conferència de clausura a la Sala Multifuncional, també oberta a les famílies, per reflexionar sobre el treball competencial.
QUE ÉS EL TREBALL COMPETENCIAL?
Per entendre en que consisteix ens hem de situar anys enrera, quan el paradigma de l’educació era la transmissió de coneixement. La pràctica educativa consistia en memoritzar continguts i exposar conceptes Malauradament aquests últims eren explicats sense un exercici de comprensió i rarament es treballava la seva aplicació. Davant el món cada cop més interconnectat i complexe que ens envolta, els docents tenim el repte d’orientar i adaptar l’ensenyament a aquesta complexitat.
E Dr. Antoni Zabala i el Dr. Malpica van explicar que per assolir aquest repte, els docents hem d’abandonar l’ensenyament uniformitzador –tots el mateix llibre, tots les mateixes feines, tots el mateix sistema– per iniciar un viatge cap a l’ensenyament personalitzat dels nostres alumnes. Potenciar les capacitats individuals ens permetrà compartir i aprofitar les dels nostres iguals per crear nou coneixement i fer creixer la societat. D’aquí les moltes tasques i recursos dedicats a l’atenció a la diversitat i al treball cooperatiu. També hem d’abandonar el pensament aplicador –si no em dius com ho faig no ho puc fer– per anar cap a un pensament estratègic, capaç de diagnosticar i trobar i aplicar un tractament a problemes que encara no coneixem. Per això a l’aula incorporam la pràctica reflexiva com a metodologia i entre tots construim models de coneixement. També hem de deixar enrera el plantejament disciplinari –cada assignatura és un món separat de la resta, som de ciències o som de lletres– per anar cap a un ensenyament metadisciplinar. Per això feim projectes multidisciplinars amb una visió sistèmica, rompent totes les fronteres que ens imposin els llibres de text.
Per portar a terme tot això posam en pràctica un model cíclic que parteix de l’ajuda entre iguals. Els nostres alumnes treballen de forma cooperativa i col·laborativa mentres el professor els acompanya, aportant dosis de teoria i dirigint un procés de pràctica reflexiva. Així els alumnes arriben a nous reptes que tornen a treballar sempre amb l’ajuda entre iguals. Aquest cicle ens permet incrementar el nivell competencial alhora que aborden tots els camps de coneixement.
Vol dir tot això que el que hem fet fins ara no val? No, no. El que passa és que si fins ara haviem treballat la memorització i un poc la comprensió. En el nou paradigma seguim amb la necessitat de memoritzar i de comprendre conceptes, tal com ho hem fet fins ara, però afegim un component procedimental –d’aplicació d’aquests conceptes i de l’ús d’allò que hem hagut de memoritzar– i un component actitudinal que ens proporciona la proactivitat necessària, les ganes de seguir endavant. Com que tenim components diferents necessitam maneres d’ensenyar diferents i per això posam sobre la taula el treball per projectes, l’aprenentatge per reptes o experiencial, l’aprenentatge servei, el treball cooperatiu, els programes educatius interdisciplinars i totes les innovacions que els docents de Menorca han compartit en aquestes jornades.
Un darrer apunt: el mateix model que aplicam als alumnes és el que utilitzam els docents en la nostra formació. Compartir experiències no és exposar un producte sinó permetre una reflexió conjunta de com cadascú acompanya als seus alumnes. Per fer-ho hem sortit de l’aula i ens hem escampat per Ciutadella per significar que el treball competencial també ho ha de fer. També ho hem fet així per rompre amb els rols que s’estableixen quan ens col·loquem a un lloc o un altre de la classe. Hem buscat nous espais que situen al mateix nivell els ponents de les experiències compartides i els assistents a les jornades. Hem anat a l’essència del treball per competències: l’ajuda entre iguals i la pràctica reflexiva. Aquest és, precisament, el paradigma de la formació del professorat que proposam en el CEP.
Joan Forcada
Assessor de noves metodologies del CEP de Menorca
