Ens referim a oposicions astronòmiques, encara que que n’hi ha d’altres. El passat 10 de juny s’ha produït l’oposició de Júpiter, el proper dia 9 de juliol es produirà l’oposició de Saturn.
Es diu que un planeta es troba en oposició quan el planeta es troba aliniat amb la Terra i el Sol. Des del punt de vista de la Terra, el planeta i el Sol es troben oposats. Tots els planetes excepte els interiors, Mercuri i Venus es posen en oposició.
OPOSICIÓ DE JÚPITER
El passat dia 10 Júpiter va estar en oposició. El planeta es troba més a prop de la Terra que en altres moments. També coincideix la posta del Sol amb la sortida del planeta per llevant i a les primeres hores de la nit el planeta va pujant i es veu millor així com avança la nit. Quan surt el Sol coincideix amb la posta del planeta.
Aquesta mateixa situació de Júpiter ja es va donar als voltants del 7 de gener de 1610, data en que Galileo va començar a fer observacions amb el seu telescopi (que ja hem comentat en aquesta secció, el Iris 3867 del dia 5 d’abril de 2019). Galileo va descobrir les quatre llunes més grosses de Júpiter, Ió, Europa, Calisto i Ganimedes. Els primers dies només veia 3 llunes fins que dia 11 de gener va veure la quarta, Ganimedes.
De les quatre, només Europa (diàmetre 3122 km) és un poc més petita que la nostra lluna.
Poc després dins el mateix any ja va publicar els seus descobriments al llibre Siderius Nuncius (març de 1610)
L’observació del moviment de les 4 llunes al voltant de Júpiter va ser una pista més per a que Newton arribàs al descobriment de la llei de Gravitació Universal.
La propera oposició de Júpiter serà el dia 14 de juliol de 2020. Júpiter fa la seua òrbita en quasi 12 anys i per aquest motiu cada any i 1 mes aproximadament tornen a coincidir en oposició (cada 399 dies)
A l’altre posició dels 3 astres en línia Júpiter es posa darrere el Sol molt més enfora (es diu conjunció). En aquesta altre situació Júpiter no es pot veure.
Els planetes interiors (Mercuri i Venus) que no fa mai oposició fan en canvi dues conjuncions una davant el Sol i una altra darrere el Sol (Conjunció inferior i superior respectivament)
OPOSICIÓ DE LA LLUNA
El passat dilluns dia 17 hi havia lluna plena que també és una oposició. En el cas de la lluna no coincideix l’oposició amb la mínima distància de la Lluna (perigeo). Altres vegades han coincidit els dos fenòmens i es diu superlluna.
Si que coincideix en canvi amb el ple de Lluna amb la sortida de la Lluna per l’est quan el Sol es posa per l’oest i amb la sortida del Sol quan es posa la Lluna.
OPOSICIÓ DE SATURN
El dia 9 de juliol també es produirà l’oposició de Saturn amb els mateixos fenòmens que en el cas de Júpiter.
Es trobarà a la mínima distància de la Terra i es podran veure bé els anells de Saturn i la seua Lluna més grossa (Tità) la segona en tamany dels sistema solar després de Ganimedes (5270 km de diàmetre).
El planeta sortirà amb la posta del Sol i es veurà durant tota la nit i en especial a les primeres hores de les nits d’estiu.
El període de Saturn és de quasi 30 anys. Per açò quan la Terra dona una volta Saturn quasi no s’ha mogut. Es produirà una oposició de Saturn cada any i 12 dies aproximadament.
Per aquestes dues oposicions durant l’estiu podrem fer observacions del dos planetes més interessants de veure amb telescopi.
El proper any les dues oposicions es produiran el juliol i durant el mesos d’agost i setembre es tornaran a veure bé els dos planetes.
