Respirar equival a estar viu i és l’últim acte que realitzarem en el nostre cicle vital. Algunes persones me comenten “jo no sé com respirar”, involuntàriament és clar que en sabem, per això esteim vius! Pot ser cal ser-ne conscients i entendre com funciona l’anatomia i fisiologia de la respiració. I quins dos principals tipus de respiració hi ha. L’article d’aquesta setmana serà una guia per aprendre l’art d’elongar la columna i respirar amb la caixa toràcica, lloc on ja sabem que tenim els dos pulmons, dos òrgans esponjosos amb milers de capil.lars sanguinis que acaben amb els sacs alveolars, els quals permeten l’intercanvi de gas. Els pulmons són els òrgans més delicats del cos humà i encara que no ens n’adonem pateixen amb estats d’ànim de baixa freqüència com l’estrès o la tristesa permanent.
I ara, a posar-nos en marxa! La intenció és aprendre a respirar minimitzant l’esforç i potenciant l’eficiència energètica i la qualitat fisiològica en el teu estat de salut. Quan respirem a voluntat i amb consciència com un exercici guiat per a un professional , et recoman al mateix temps introduir la visualització i meditació durant el teu exercici respiratori. A través del coneixement musculoesquelètic del cos i la funció respiratòra podem practicar dos tipus de respiració, l’abdominal o diafragmàtica i la toràcica, a partir d’aquí hi ha varies tècniques respiratòries. Sabies que només amb 5’ de respiració conscient ja podem tonificar el tronc? I cremam moltes més caloríes de les que ens pensam! I no hem d’anar enfora, simplement, estar connectats amb el nostre propi cos i estimar-lo per disfrutar de la vida.
Per treballar el cos i fluir amb el teu estat de salut per una millora física i funcional utilitzo la respiració toràcica, perquè és el pilar en recuperar el to del cos i optimitzar l’esforç en tots els exercicis físics, per tant serà la que desenvoluparé avui. Respecte la respiració abdominal, també m’agrada treballar-la, per contrarrestar, disociar i relaxar-nos.
La respiració toràcica:
És aquella que és realitza amb la part superior del tronc mantenint una correcta aliniació del cos i l’esquena.
Elements estructurals implicatsen la respiració toràcica, i que podem palpar amb la mà:
- Ossos: estern, 12 parells de costelles, clavícules i escàpules (omòplats).
- Músculs, majoritàriament implicats en la respiració: diafragma, intercostals, pectorals, romboides, músculs del coll i l’esquena.
- Cinturó muscular central, importantíssim! Ja que permet la elongació axial (allargar la columna desafiant la gravetat) i també l’estabilització del tronc: són el transvers abdominal, oblics, sòl pèlvic i diafragma.
El cinturó muscular central, treballat sense risc, és a dir, “abdominals ben fets coordinats amb la respiració i sense treure la panxa a fora”. Són els que permetran el nostre moviment gràcil, òptim i ens evitaran les lesions de columna com lumbàlgies o cervicàlgies. Tot el poder per mantenir un tronc i extremitats sanes està a sota el melic, a on hi ha el múscul que actua de faixa natural, el transvers abdominal.
Acció, allà anam!
Posa’t en un lloc còmode i que et sentis a gust. En aquesta època de l’any satisfà prendre la fresca davall un arbre, i amb la vigorositat de les espècies caducifòlies encara es més plaent.
- Posa’t dempeus, assegut o tombat.
- Palma les estructures anatòmiques anomenades anteriorment, les musculars òbviament serà més difícil si no ho hem fet mai, tampoc fa falta saber fer aquest últim pas.
- Recolleix aire pel nas amb la intenció i visualització d’emplenar completament els pulmons, expandint costelles i cintura escapular (espatlles, clavícules i estern).
- Simultàniament al punt 3 imaginam que s’allarga la columna, recollint tot el cinturó muscular central, mantenint la barbeta suaument aixecada, omòplats descendint en V cap als glutis.
- Assolit el punt 4, recollim endintre i amunt la musculatura de sota el melic que conecta la faixa abdominal amb el sòl pèlvic.
- Manté punt 5 i exhala exprimint els pulmons, visualitzant com és buiden i la caixa toràcica disminueix de tamany.
