El Consell Insular de Menorca, amb la col·laboració de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i el Govern de les Illes Balears, acollirà el II Seminari Internacional de Lluita Operativa Contra el Tràfic Il·lícit de Béns Culturals, que se celebrarà entre els propers 25 i 28 de setembre al Llatzeret. L’objectiu principal d’aquest seminari és enfortir la coordinació i la cooperació entre totes les institucions, agències i organitzacions, nacionals i internacionals, que participen en la lluita contra el tràfic il·lícit de béns culturals, així com intercanviar experiències operatives relacionades amb la investigació de delictes contra el patrimoni històric.
El seminari ha estat presentat avui per Maite Salord, vicepresidenta i consellera de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera; Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura i Patrimoni; Pilar Costa, consellera de Presidència, Cultura i Igualtat del GOIB; Javier Rogero, coronel en cap del Departament de Delictes contra les persones i el patrimoni de la UCO; i Alejandro Hernández Mosquera, coronel en cap de la Guàrdia Civil a les Illes Balears.
El conseller Miquel Àngel Maria ha subratllat que “Menorca treballa per ser un lloc de referència en bones pràctiques en gestió del patrimoni històric. Açò vol dir, conservació, investigació, difusió i coneixement, però també protecció i seguretat”. El responsable insular de Cultura i Patrimoni ha explicat que “ens interessa acollir a Menorca esdeveniments estatals i internacionals, científics i de gestió de les administracions públiques, perquè no només treballem específicament en relació a Menorca, sinó que fa que Menorca sigui també un laboratori d’idees”.
La consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa, ha dit que “aquest seminari suposa, per una banda, posar en valor la candidatura Menorca Talaiòtica i, per l’altra, treballar en la preservació d’aquests béns culturals”.
Assistiran a aquest seminari representants de primer ordre d’institucions i organitzacions internacionals com UNESCO, INTERPOL i EUROPOL, a més de representants policials experts en la investigació de delictes comesos contra el patrimoni històric, obres d’art i antiguitats de països com Itàlia, França, Alemanya, Holanda, EUA o el Marroc. Pel que fa a autoritats nacionals, es comptarà amb l’assistència de representants de la Fiscalia de Sala de l’Audiència Nacional en matèria de Medi Ambient, del Ministeri de Cultura, del Centre d’Arqueologia Subaquàtica (ARQUA) i de l’Institut de Cultura i Història Naval de l’Armada, a més de representants del Govern de les Illes Balears i del Consell de Menorca.
El patrimoni històric espanyol forma part del llegat cultural de la societat. Així doncs, els poders públics, tant estatals com autonòmics, tenen l’obligació de vigilar i custodiar el patrimoni a fi d’evitar espolis difícils de reparar, ja que en molts de casos el simple trasllat d’aquests béns els genera danys irreparables, fins al punt de perdre la seva identitat si es treuen del seu entorn. Per tot això, la Guàrdia Civil té encomanada, entre altres, la missió de protegir el patrimoni històric. En aquest sentit, els principals àmbits d’actuació en aquesta matèria són la prevenció i la investigació de robatoris de béns d’interès cultural, l’espoli arqueològic, tant terrestre com aquàtic, la repressió del contraban de béns culturals i la falsificació d’obres d’art.
Per protegir i reprimir in situ l’espoli arqueològic terrestre, la Guàrdia Civil compta amb el Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA), que s’ha consolidat al llarg dels anys com la unitat més eficaç per lluitar en medis agrests, que és on es troben els jaciments arqueològics més vulnerables. El Servei Marítim i el Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil són els responsables de vetllar per la protecció del vast patrimoni arqueològic subaquàtic que alberguen les aigües jurisdiccionals espanyoles. Per lluitar contra el contraban de béns culturals, la Guàrdia Civil compta amb el Servei Fiscal que controla les fronteres terrestres, marítimes i aèries, de sortida i entrada de passatgers i mercaderies.
El tràfic il·lícit internacional de béns culturals és una xacra que fa dècades que afecta tots els països rics en béns culturals. L’estreta col·laboració entre les unitats policials especialitzades en la investigació d’aquest fenomen és, fins ara, l’eina més útil per combatre aquests delictes, com ho reconeixen els organismes internacionals involucrats en la protecció del patrimoni històric, com ara la UNESCO, EUROPOL o INTERPOL.
En aquesta línia, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, a través de la seva Secció de Patrimoni Històric, és l’encarregada d’aquest tipus d’investigacions sobre les formes delictives més greus comeses per organitzacions o grups criminals i que es desenvolupin en l’àmbit internacional.
Menorca compta amb 2.126 jaciments arqueològics, dels quals 1.298 estan declarats béns d’interès cultural, la qual cosa constitueix una densitat de jaciments sense parangó en el territori nacional. Una selecció de jaciments prehistòrics d’aquesta illa opten a ser declarats patrimoni de la humanitat de la UNESCO sota la candidatura denominada Menorca Talaiòtica, impulsada pel Consell Insular de Menorca amb el suport del Govern de les Illes Balears. Tot això, a més del fet de comptar amb una ciutadania profundament preocupada per la conservació del seu patrimoni cultural, fa de Menorca l’entorn ideal per celebrar aquest important esdeveniment.
