El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, va explicar durant la compareixença davant la Comissió de Medi Ambient del Parlament de les Illes Balears els principals objectius de la Conselleria en aquesta nova legislatura i ha avançat el repte de duplicar l’actual parc d’habitatge públic, tot passant dels 1.800 pisos actuals als 3.600. El conseller també ha anunciat els principals projectes d’ampliació de la xarxa ferroviària que es duran a terme, entre d’altres millores en matèria de transport públic, com la posada en marxa de les noves concessions d’autobús interurbà.
La millora de la connectivitat aèria i marítima, una vegada assolit en la legislatura passada el 75 % de descompte per als residents tant en els desplaçaments interinsulars com amb la Península, se centrarà ara a fer feina per aconseguir uns preus màxims també en els vols amb la Península.
En matèria d’habitatge, el conseller ha assegurat que la feina feta en la legislatura passada és la que permetrà en aquesta complir objectius ambiciosos i consolidar una política d’habitatge «que va partir de zero, sense cap projecte al qual poder donar continuïtat perquè cap en va deixar el PP».
Així, s’ha referit a l’aprovació de la Llei d’habitatge —la primera que tenim en 40 anys de govern— i al Pla d’Habitatge, que preveia la construcció inicial de 511 HPO —que ara es veuran ampliats— i que actualment es troben en distintes fases d’execució.
Ha recordat el conseller que, gràcies a la Llei d’habitatge, el Govern podrà gestionar habitatges dels grans tenidors que duguin més de dos anys buits —dels quals n’hi ha ja més de 1.000 registrats— i, també, disposar d’un cos d’inspecció per fer aflorar pisos buits i vetllar per l’ús correcte dels pisos de protecció pública.
Quant a l’increment del parc d’HPO públic actual —que és de 1.805 habitatges gestionats per l’IBAVI—, el conseller ha destacat com a objectiu arribar als 3.600 en aquesta legislatura, tant amb HPO de nova construcció com amb la incorporació d’habitatges dels grans tenidors. «L’objectiu és incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer i duplicar els 1.805 pisos que ara gestiona l’ IBAVI», ha afirmat el conseller.
Per aconseguir-ho serà necessària —ha detallat el conseller— la implicació no només del Govern sinó també de la resta d’institucions: dels ajuntaments, amb l’aportació de sòl i agilitat en la tramitació; dels consells, també amb la cessió de sòl, i del Govern d’Espanya, amb la implicació econòmica i l’impuls de terrenys amb vocació d’habitatge públic, com el de Can Escandell a Eivissa i Son Busquets a Palma.
La creació de la Direcció General d’Arquitectura ens permetrà impulsar programes, juntament amb els Consells Insulars i els Ajuntaments, per a la rehabilitació i regeneració dels espais urbans.
Transport aeri i marítim
El conseller ha destacat la bona gestió realitzada per Ports IB la passada legislatura, que ha permès reduir el deute en 32 milions d’euros (passant de 50 milions el 2015 a 18 milions el 2019), l’adequació dels cànons que paguen els ports de gestió indirecta i l’execució d’un pla d’inversió de 30 milions d’euros que tindrà continuïtat en aquests propers quatre anys amb inversions previstes de 52 milions d’euros.
Continuar en la línia d’aquests darrers anys permetrà a Ports IB deixar a zero el deute, sense necessitat de rebre cap aportació del Govern i amb la possibilitat de, fins i tot, fer-ne per al desenvolupament de les polítiques que es consideri adequades.
Finalment, el conseller ha assegurat que, en matèria de connectivitat, l’objectiu és anar avançant en la millora de les condicions, una vegada assolit el 75 % de descompte de resident.
Les noves línies de treball se centraran a aconseguir un preu màxim de bitllet amb els vols amb la Península i la participació en la gestió dels aeroports de les Illes Balears. Aquests plantejaments necessitaran —ha afegit el conseller— una estratègia conjunta amb la resta de territoris extrapeninsulars, com es va fer durant la legislatura passada.
Estratègic serà també continuar fent feina per poder obtenir el 60 % de bonificacions al transport de mercaderies, tant per a la importació de matèries primeres com per a l’exportació de productes elaborats.
