Rachel Carson (1907-1964) biòloga marina i ecòloga nordamericana i precursora dels moviments ecologistes -cal recordar-la i commemorar-la- ja va iniciar la lluita contra la destrucció mediambiental del planeta amb els seus estudis i escrits que podem definir com la base argumental de l’ecologisme actual. Però els humans som tan previsibles com irresponsables i no en vam fer cas, som d’aquells que fins que no tenim el cap romput no ens posam la cervellera. Idò, ara mateix tenim el cap ben esbrellat i anam a més. Però per sort, alguns s’han deixondit i han decidit intentar posar ordre en aquest despropòsit global d’insensibilitat mediambiental.
La mobilització planetària contra el canvi climàtic és una realitat i una gran esperança. I deim esperança per què volem ser optimistes i creure que la rebel·lió climàtica té a veure amb el pensament de que sí que hi ha alternativa. Quan sabem que ens queden escassament onze anys perquè l’escalfament global sigui irreversible hem de trobar una alternativa global a un problema global. Molts s’han negat a llegir els signes evidents que parlen de la urgència del moment present, molts han tancat els ulls davant una situació cada dia pitjor. Ara que les evidencies científiques sobre la catàstrofe climàtica són irrefutables ja no val quedar-se quiets: o actuam o actuam!
A partir d’aquesta premissa han sorgit moviments locals i internacionals de resistència. Són rebels, com Greta Thundberg, que defensen que encara hi som a temps, però que ens hem de moure sense perdre un moment. Aquestes persones, aquests moviments, han de ser la força que ens faci avançar i ens hi hem de sumar sí o sí, si volem un futur (ja no millor o pitjor, simplement un futur) per la propera generació. Siguem, idò, rebels, i participem de la rebel·lió contra el canvi climàtic. Avui, divendres 27 de setembre, fem tots un gran acte de rebel·lia: la Vaga Mundial pel Clima.
