Sabíeu que l’arribada de la Policia Nacional a Ciutadella té a veure amb el robatori d’unes peces d’orfebreria a la Catedral? O que a la Catedral s’hi conserva, i encara ara s’empra qualque vegada, una cadira portàtil per al bisbe (faldistori) que és obra de Gaudí? I del convent de Sant Agustí (Socors i Seminari), sabíeu que té una biblioteca amb uns 11.500 llibres, alguns d’ells prou especials, com un de la primera edició del Don Juan Tenorio de Zorrilla? O que, accedint-hi per un petit túnel, es pot veure l’interior de la famosa cisterna que hi ha al centre del claustre del Seminari, feta a la ferreria que treballaven els antics frares agustinians que habitaven el convent?
Idò, aquestes són algunes, només algunes, de les moltes i variades històries i tresors que es poden (re) descobrir si ens apuntam a qualcuna de les visites que des de fa ja uns anys es venen fent per part del Bisbat de Menorca a la basílica de la Catedral i a l’antic convent i claustre de Sant Agustí, en ple centre de Ciutadella. A aquestes visites, és clar, no només s’hi poden apuntar els turistes que rebem a Menorca sinó també els que vivim aquí tot l’any, que, de tan a prop que ho tenim, a vegades no ens ve mai prou bé anar-hi. I, certament, són històries i tresors a vegades desconeguts però que formen part de noltros mateixos i del nostre entorn i que val molt la pena conèixer, essent visites, si més no, que quan som fora de l’illa cercam per saber un poc més del lloc que hem triat per viatjar.
Visites lliures i també guiades, de dilluns a dissabte
Tant la Catedral com el convent i claustre de Sant Agustí, apart que durant la resta de l’any es puguin concertar visites per a grups si es fa amb antelació, estan oberts per a la visita lliure de l’1 de maig fins al 31 d’octubre, en un horari que va de dilluns a dissabte de les 10 h a les 15.30 hores. La visita s’ofereix conjunta dels dos edificis i el preu és de 6 €, però amb descomptes per als jubilats i gratuït per als residents a les Illes Balears, donant-se un plànol també conjunt amb informació sobre el que s’hi pot trobar, amb la idea que cadascú es mogui lliurament per la zona marcada.
A la vegada, cada dia d’obertura, a cada edifici, hi ha la possibilitat d’apuntar-se a les visites guiades que s’hi fan a les 12 h, en un idioma o altre (es fan en català i castellà alhora o en anglès -anglès i italià en el cas de la Catedral-) depenent de les primeres persones que fan la demanda cada dia en concret. Aquestes visites guiades, d’hora i quart-hora i mitja de durada, costen 10 € per al públic en general (5 € per als residents) i a més d’incloure la visita lliure als dos edificis, significa també la possibilitat de veure espais d’una de les dues zones que d’altra manera no s’hi poden accedir.
Com ara a les terrasses del primer pis que volten l’espai o el soterrani que era l’antiga entrada a la mesquita musulmana en el cas de la Catedral, o els túnels i la cisterna, el cor de l’església del Socors i la biblioteca històrica en el cas del convent de Sant Agustí. Açò amb els comentaris específics del personal del Bisbat per conèixer aquestes històries i tresors que tenim a casa. En aquest sentit, a la Catedral hi trobam a Maria Dabén i Joan Taltavull, i al convent i claustre de Sant Agustí a Javier Juan, Josep Gornès i Sili Casasnovas.
La Catedral, i la rampa, que no escalons, de l’antic minaret
Manada construir pel rei Alfons III d’Aragó a partir de la conquesta de Menorca l’any 1287, i tot i les successives reformes i reconstruccions (sobretot després que l’assalt turc de 1558 deixés molt malmesa l’església major), l’actual Catedral de Menorca va ser construïda al llarg del segle XIV baix l’advocació de Santa Maria, en el mateix lloc on s’aixecava la mesquita principal de la medina musulmana, record de la qual és encara la meitat inferior de la torre del campanar.
És precisament per la torre del campanar, pel minaret de l’antiga mesquita, d’uns 26 metres d’alçada, que s’accedeix a les terrasses del primer pis que donen la volta a l’edifici, amb vistes panoràmiques espectaculars de la ciutat i, sobretot, de la part antiga més immediata, com ara sobre ses Voltes, les cúpules del Socors o del mateix carrer de cal Bisbe. L’accés, després de veure també una de les obertures típicament musulmanes que es conserven, no és per una escala sinó per una costa que era la que els musulmans empraven antigament per pujar al minaret. El motiu d’haver-hi una rampa i no escalons, segons que també s’explica a la visita guiada, en aquest cas per part de Joan Taltavull, és que com que hi pujaven cinc vegades amb el dia, el trajecte no el feien a peu sinó amb un ase, que, a la vegada i per tal que donés prou per girar (la costa és estreta i puja donant voltes en forma de quadrat), era de l’anomenada raça d’Alguer, d’exemplars més petits que no la raça d’aquí.
Si es baixa també al soterrani, que està al costat del campanar i davall de la capella neoclàssica, es pot veure el pou dels àrabs que hi havia ben a l’entrada de l’antiga mesquita musulmana, allà on abans d’entrar a orar hi feien les pràctiques de purificació. L’enterra d’aquest espai ara soterrat era el darrer tram del carrer que, en línia recta, venia del de ses Andrones, arribant al costat del campanar (és a dir, a l’entrada de l’antiga mesquita), açò abans de l’inici de la construcció de la Catedral al segle XIV i de la posterior urbanització de la zona de cal Bisbe del segle XVIII.
Els 22 espais diferents i l’arribada de la Policia Nacional
A la visita de la Catedral es poden veure també fins a 22 espais diferents, entre aquests la quinzena de capelles que l’envolten i a través de les quals es pot resseguir la història de la pròpia Seu, constituïda en Catedral l’any 1795 i, encara després en 1953, atorgant-li la distinció pontifícia de basílica menor. Entre les capelles i les obres que s’hi poden veure, només a tall d’exemple, hi ha la capella de les Ànimes, construïda pel mestre Pere Amorós a finals del segle XVII; la del Santíssim Sagrament (oratori), entre d’altres amb una talla del Sant Crist de l’escultor ciutadellenc Jaume Bagur Arnau (1943); o la de sant Marc i santa Escolàstica, amb un quadre a l’oli sobre tela de Joan Mas (1601) o amb l’Adoració dels Reis Mags, oli del segle XIX d’autor desconegut. O fins i tot, i açò també com a breu exemple del total, a la sala Capitular s’hi pot veure el calze i patena obsequi de la reina espanyola Isabel II a la Catedral de Menorca en la seva visita de 1860.
Entre les històries que poden escoltar-se a les visites guiades, i que algunes també posen en relació a l’edifici amb detalls de la més ample història de Ciutadella i de Menorca, i segons que explica en aquest cas Joan Taltavull, hi ha la de l’arribada a la ciutat de la Policia Nacional, en un moment en què a Ciutadella hi eren presents la Policia Local i la Guàrdia Civil, però sense cap secció específica per investigar robatoris com el que es va donar l’any 1942, quan van desparèixer una sèrie de peces d’orfebreria de la Catedral. El tema és que per investigar el cas van venir a Ciutadella des de Barcelona dos membres de la Policia Nacional, que, després de descobrir on estaven amagats els objectes robats, ja no se’n van anar de la població. A les peces robades les van trobar amagades davall terra dins un clot que els lladres havien fet al pati de cal Bisbe.
Quatre peces dins de la paret, i el faldistori de Gaudí
També, una de les curiositats que s’expliquen fa referència a la troballa de quatre peces històriques en una de les parets de la sagristia de la Catedral, unes peces que es poden veure exposades. El descobriment es va fer durant la reforma de 1993, açò tenint en compte que la sagristia es va construir devers l’any 1600 i essent peces que haurien restat amagades quasi 400 anys.
Concretament, dins la paret s’hi va trobar un tros de ceràmica amb uns colors i formes més típiques d’una mesquita musulmana que no d’una església cristiana, una talla d’un Crist d’estil gòtic del segle XIV, un tros d’una altra talla de llenya (d’un dit d’una escultura) i un altre tros de ceràmica. Tots quatre elements, trobats junts, de quatre moments diferents de la història de l’edifici i sobre els quals no s’ha pogut saber el significat concret i què volia dir qui ho va amagar en el seu dia.
I una de les peces, relativament desconeguda per a molts, que també mostra la Catedral és la cadira portàtil (faldistori) que va crear en el seu moment Antoni Gaudí per al llavors bisbe de Mallorca. És costum que cada Catedral, com hi ha a la de Menorca, tengui al seu altar una cadira fixe (una càtedra, de fet) on seu el bisbe quan presideix els actes i oficis en aquella església. I també era costum, tot i que no ho tenien totes, que cada Catedral tingués una cadira movible, també per al bisbe i per emprar-se en segons quines celebracions en què s’hagi de col·locar en un lloc diferent al que hi ha la cadira fixe.
El cas és que, devers l’any 1939, just després de la guerra Civil espanyola, en venir a Ciutadella el mallorquí bisbe Pasqual, va dur amb ell aquest faldistori de Gaudí de la Catedral de Mallorca. Aquesta cadira va ser construïda durant les obres de reforma que Gaudí va dirigir en el seu moment a la Catedral de Mallorca. La cadira, que duu l’escut del bisbe de Mallorca de llavors, es veu que no va acabar d’agradar al prelat, que va fer-ne construir una altra a Gaudí i quedant aquella en desús, aprofitant posteriorment el bisbe Pasqual per fer-la servir a la Catedral de Menorca.
El convent de sant Agustí, el piano del Chanzy i el bisbe Sever
I de la Catedral al convent i claustre de Sant Agustí, per fer-ne també just unes pinzellades del que ens podem trobar en la seva visita. Durant la visita lliure es pot veure la planta baixa de l’edifici, tant el claustre del Seminari com l’antiga església del Socors, com la dotzena de sales d’exposició on s’hi exhibeixen diverses col·leccions, cadascuna amb les seves pròpies explicacions. Des de les relacionades amb l’arqueologia prehistòrica romana, fins a la sala amb una important mostra del pintor Pere Daura. Passant també pel gabinet de ciències naturals i física, la sala amb pintures de José R. Torrent o la sala de Santa Rosalia, l’antic refectori ara convertit en sala d’actes on s’hi pot veure, entre d’altres i presidint la sala, un retaule pictòric de la santa, anònim del segle XVIII, que conté diferents i interessants informacions de l’època, com l’epidèmia de pesta per la qual, precisament i una volta passada després d’invocar a Santa Rosalia, es va encomanar aquest quadre.
Entre les peces, si més no curioses i que ara direm de forma aïllada, que poden veure’s en aquest recorregut, hi ha el piano anglès Kirkman de finals del segle XIX que forma part del moblatge de cambra de primera classe del vaixell General Chanzy en el moment del seu naufragi el 10 de febrer de 1910 vora l’actual Far Nati. O també, just a l’entrada de la visita, el motlle de llenya del cap del Sagrat Cor de Jesús que, com a escultura de bronze de 5,2 m d’alçada, Jaume Bagur Arnau va construir per anar a l’exterior del santuari del Toro. Igualment, aquesta temporada, a la sala del Nunci s’hi mostra l’exposició ‘El bisbe Sever i el seu entorn. Inicis del cristianisme a Menorca’, produïda pel Bisbat amb motiu del 1.600 aniversari de la carta encíclica que el bisbe Sever va escriure l’any 418.
Els frares agustins, del convent del port al de la plaça dels Oms
I si la visita lliure recorre generalment la planta baixa de l’edifici, la visita guiada és totalment diferent i s’interna tant a una part soterrada per veure la cisterna com al pis superior, amb altres sorpreses. La reunió sol ser al centre del claustre del Seminari, precisament on hi ha la cisterna, i, segons que en aquest cas explica Sili Casasnovas, abans de fer la visita en sí es parla dels inicis del convent.
D’acord amb una tradició tinguda per molt antiga, els frares agustins s’haurien instal·lat a Menorca devers els segle IV, encara que la fundació del primer convent conegut d’agustinians no tindria lloc fins un moment indeterminat del segle XV. I s’ubicava al port de Ciutadella, al peu de les muralles però fora d’elles, extramurs. Arran de l’atac turc de 1558, el convent quedà pràcticament destruït i, si més no, gairebé tots els frares moriren. No va ser fins més tard, entrat ja el segle XVII, quan els agustins tornaren a Ciutadella i sol·licitaren edificar un nou convent a l’interior de la ciutat, fora del perill d’un nou atac enemic per la mar i encara que d’aquella manera, a l’interior, no podien seguir vivint, per mantenir el convent, de la mena de taxes que cobraven als vaixells que hi arribaven.
La construcció del nou convent intramurs va començar l’any 1616, allà on abans hi havia l’anomenada plaça dels Oms (i un parell de cases més) i amb l’ajuda també de diferents cases nobiliàries, acabant-se devers l’any 1670, excepte el reraltar barroc aixecat a principis del segle XVIII. Una de les ocupacions llavors més importants dels agustins d’aquell convent, per obtenir ingressos, era la de fer feines de ferreria, moment també en què construïren la cisterna del centre de l’actual claustre del Seminari.
L’interior de la cisterna i la joia de la biblioteca
Baixar a la cisterna per estar al nivell de l’aigua, accedint-hi per un túnel sota terra, és una de les atraccions afegides de la visita guiada, que també puja al primer pis per anar al cor de l’església. Tant a l’escala per anar a aquest pis superior com al propi cor és on també es poden veure dues peces que en el seu moment van ser creades pels frares agustins del convent a la seva ferreries. Són els imponents llums amb corrioles i cordes incorporades que llavors es feien servir per veure-hi, uns llums que en el cas del que hi ha al cor encara conserva la potser vintena de potets de vidre que s’empraven per posar-hi dins les espelmes que encenien.
El cor, per exemple, apart del bell cadirat coral i de l’escut gravat a la llenya de Sant Agustí d’Hipona que s’hi conserva (amb la mitra de bisbe, el cor i el sol com a símbols), també és el lloc on es pot veure el magnífic orgue barroc construït per Josep Casas i Soler, i que va ser recupreat en 2006 després que durant la guerra Civil espanyola patís les conseqüències del conflicte bèl·lic quedant del tot inservible.
Un tram que també és per no perdre-se’l, apart per exemple de les maquetes de Josep Mascaró Pons que s’hi poden veure (entre d’altres una recreant la batalla del 9 de juliol de 1558 contra els assaltants turcs a la plaça des Born), és l’estança que acull la bilbioteca, amb una important obra d’uns 11.500 llibres i que abasta des del segle XV al XX, amb alguns incunables i altres volums de gran valor. I on també hi destaca, com a obra d’art, el Crist a la creu amb les cames arrufades (i no amb les cames estirades com és habitual representar-lo) que va crear en el seu moment Jaume Bagur Arnau. La visita a la biblioteca pot ser un bon final per a aquest recorregut que avui hem fet per algunes de les històries i tresors de Ciutadella que ens posen al descobert la Catedral i el convent i claustre de Sant Agustí.
Text i fotos: Joan Mascaró M.
