“La gastronomia és una de les manifestacions culturals que millor defineixen un poble. És ADN pur. La nostra ralla d’una història mil·lenària i de la influència d’altres cultures, d’una terra oberta al mar i d’una vida rural activa, ralla del respecte per les tradicions i també de l’empenta de la creativitat, ralla d’autenticitat mediterrània, d’una manera de fer i d’un mode de vida. Ralla, en resum, de la nostra identitat”. Amb aquestes paraules ha defensat la presidenta del Consell i de la Fundació Foment del Turisme de Menorca, Susana Mora, la candidatura de Menorca a Regió Gastronòmica Europea per al 2022 al fòrum “Futurs més verds i més saludables”, organitzat avui a Brussel·les per l’Institut Internacional de la Gastronomia, la Cultura, les Arts i el Turisme (IGCAT).
A l’acte, que ha comptat amb la presència de representants de la Comissió Europea, del Comitè de les Regions i de la Plataforma de Regions Europees de la Gastronomia, han assistit també el conseller d’Economia i Territori, Miquel Company; el director insular de Promoció Turística, Jesús Gomila, que ha participat en una taula rodona sobre “Paisatge, benestar i cultures culinàries”; Borja Beneyto “Matoses”, coordinador del Bid Book Menorca. Timeless flavour, que conté les línies mestres de la candidatura; i un grup de professors i alumnes de l’IES Maria Àngels Cardona, que han estat els encarregats de preparar la degustació gastronòmica. Anna Ferrer i Mario Mas han posat l’accent musical.
Un projecte col·lectiu de futur
En la seva intervenció, Mora ha subratllat que es tracta d’un “projecte col·lectiu” –l’estalonen i l’impulsen fins a dotze entitats, una xifra que es preveu que creixi pròximament- amb el qual es vol aconseguir fer de la gastronomia menorquina “un actiu diferencial i únic, amb una influència evident en l’economia local, però també en l’entorn, el benestar i la salut”. I ha reivindicat el compromís amb aquelles qüestions que “avui marquen la diferència” i que els menorquins, conscients de la seva transcendència, van saber atendre fa anys: la sostenibilitat, l’ordenació territorial i la preservació de la biodiversitat, i la diversificació econòmica.
La presidenta ha reconegut la transversalitat d’aquest projecte que, només en la vessant econòmica, “va des d’un sector primari fort fins a uns serveis de restauració en constant evolució, passant per una in- dústria agroalimentària dinàmica i un comerç adaptat a les noves demandes”. “Son desenes d’empreses, professionals i petits productors que, dia a dia, construeixen la identitat gastronòmica menorquina i dina- mitzen vivament l’economia local. I ho fan des del respecte a la tradició i la cerca de la innovació”, ha afegit.
Mora ha fet èmfasi també en aquelles iniciatives que ja estan en marxa i que “aporten valor a tots i cadascun dels elements que formen part d’aquest ecosistema gastronòmic” i entre les quals ha citat la marca Menorca Reserva de Biosfera, el projecte Made in Menorca, la Fira Arrels, la creació juntament amb les associacions empresarials d’un calendari anual d’esdeveniments gastronòmics, la plataforma Agroxerxa i les línies d’ajuts als sectors productius, a més de l’adhesió al Pacte de Milà i l’impuls d’una “estratègia ba- sada en la producció i el consum sostenibles”.
“A Menorca ens prenem molt seriosament les nostres aspiracions. Volem ser un territori sostenible amb una indústria agroalimentària i artesanal forta i compromesa; volem que la nostra cuina, exponent clar de la dieta mediterrània, sigui valorada més enllà de les nostres fronteres; volem ser una Reserva de Biosfera referent en estratègia alimentària”, objectius que precisen de consolidar i expandir la Marca Menorca, “un objectiu assolible si aconseguim ser Regió Gastronòmica Europea”, ha afirmat.
La gastronomia com a “pedra angular”
Borja Beneyto “Matoses”, coordinador del Bid Book Menorca. Timeless flavour, ha estat l’encarregat de defensar els arguments i fortaleses de Menorca per ser designada Regió Gastronòmica Europea i els compromisos de present i futur que administració pública i agents socials i econòmics assumiran perquè aquest projecte “deixi un impacte estructural en la societat i l’economia menorquina”.
“Aquesta distinció ens ajudaria a articular processos interns i també a unir i accelerar projectes que, ara per ara, s’estan duent a terme de forma independent”, ha assenyalat el consultor i crític gastronòmic, que té molt clar que a Menorca “podem treure pit del que tenim i del que fem”. “Tenim diversitat, tenim iniciativa, tenim patrimoni històric, tenim una identitat forta i definida, però sobretot tenim natura, que potencia tota la resta. La clau és l’entorn”, ha remarcat.
Matoses, que ha dit sentir-se “emocionat” de veure la unitat d’acció al voltant de la candidatura, ha desvetllat algunes xifres que han sorprès als assistents com, per exemple, que “un territori tan petit -43 vegades més petit que Bèlgica- tingui més de 300 productors de 20 categories diferents de productes i més de 1.800 negocis vinculats al món de la restauració –inclosos els allotjaments hotelers, bars, restau- rants i negocis de distribució-. Tot això, ha assenyalat, evidencia el paper de la gastronomia com a “com a gran pedra angular” de l’economia i cultura menorquina
