O com cultivar l’atenció i estimació a tot el que portem a terme. La vida passa ràpid i ens hem de parar a fer un repàs de tot el que hem après. Normalment ho feim durant cap d’any o el dia del nostre aniversari. Amb més consciència i presència, per què no cultivar l’atenció en tot el que feim? Normalment ens fixam poc amb el que ens envolta, persones i coses, dins i fora de casa, tampoc esbrinam la nostra capacitat d’aprofundir en el plaer que ens pot donar allò quotidià o l’alegria simplement de ser.
Esteim permanentment distrets, controlant, analitzant i aferrant-nos al que ens causa conflicte i dolor. Si ens fixam en cada pas que donam, ens mantenim més atents i presents, i podem transformar les nostres relacions.
Practicar ballet, a part de requerir molta disciplina i sacrifici, molleja la vida de qui el practica amb paciència, perseverança, bellesa, amor i valors. Per mi resulta de l’entrega de l’art personal per commoure i fer emocionar a les altres persones, és sentir profundament, per donar i rebre a través d’una tècnica que amb molt d’esforç, busca la perfecció. El que sents i pots transmetre dalt l’escenari, té un valor incalculable, i no importa el dolor dels dits ferits al picar i acariciar el terra, perquè l’ànima és en l’aire expressant-se. D’aquest art, perdura una forma de viure, de les moltes que hi ha, a jo me serveix practicar l’atenció i crec que actualment és imprescindible per decidir en cada moment qui volem ser. Pens que és una forma de sembrar noves llavors, i estar oberts a les relacions que ens fan evolucionar.
A continuació, descriuré com generar canvis positius a la nostra vida des de la bellesa d’estar atents:
- Descalçar-nos. És una acció que feim automàtica i sense donar-li massa importància. Podriem plantejar-nos: com s’han trobat els nostres peus dins les sabates? I si prenem un temps per estar descalços?… descalçats, trepitjant el terra fred de marès, de fusta càlida o d’arena com la platja. Què sentim? Els nostres peus són increïbles! Contenen una infinitat de terminacions nerviosos i ens donen molta informació del lloc que trepitjam, de nosaltres mateixos, de la vida i de la direcció que prenem. Descalçar-nos a Cala Pilar no és el mateix que fer-ho a Son Saura. I si anam a practicar zen al zendo, la primera instrucció que rebrem és molt senzilla: Descalça’t. Qui arriba no té més remei que fer-ho sinó no podrà accedir-hi.
Descalçar-nos ens torna més vulnerables, és el primer signe d’estar disposats a “deixar anar”. Amb això s’hi avenen tots els centres de meditació i disciplines cos ment. Quan hi entram, ja esteim disposats a desenganxar-nos del que ens pesa, i la realitat és que sortim amb la intenció de mantenir aquesta disposició al llarg del dia. Sentir el terra que trepitjam, ens fa comprendre que cada instant és important, tot el que realitzem ho és, com deixar les sabates en ordre, per fugir d’un ambient caòtic que propicia a la confusió i a l’enuig.
- La capacitat de sembrar noves llavors. A vegades tenim la incapacitat de sentir amor, el cercam i no el trobam. Podem viure el fruit de llavors desafortunades que hem sembrat en el passat. Amb paciència, consciència i sense culpar-nos, podem sembrar-ne de noves. Una manera de fer-ho és cultivant l’atenció a tota acció quotidiana buscant la simplicitat i pulcritud.
- Comprar, col·locar, cuinar i mesclar amb gràcia els aliments. Aquesta setmana he tingut l’experiència de conviure amb altres persones. Totes deien que cuinaven de meravella. Observant com preparaven el menú del migdia, me va sobtar com tallaven, mesclaven, i deixaven al foc els aliments. I els vaig preguntar amb quin criteri escollien les verdures per fer el dinar… No hi havia cap criteri, simplement agafar tot el que hi havia al calaix de les hortalisses del frigorífic. I després, les mateixes, amb diferents textures i alhora, van ser posades al foc a coure. Clar que ens vam alimentar, però pel meu gust no va ser un dinar plaent. Veig els aliments com peces nutritives que requereixen cuinar-se, mesclar-se i acariciar-se amb diferents condiments. Cuinar bé, es mereix tota l’atenció i tranquil·litat, com si d’un ritual es tractés.
Crec fermament que aplicar la bellesa de l’art amb cura a tot el que feim, ens fa viure més feliços. No sempre disposam del temps, però de tant en tant pensar-hi i posar-ho en pràctica, fa que creem un hàbit i millorem el nostre dia a dia.
