Les Illes Balears mantenen la línia de control i estabilització del deute públic dels darrers anys i consoliden la despesa social als pressuposts per a 2020, a la vegada que mantenen el nivell d’inversió pública dels darrers exercicis. D’altra banda, els comptes autonòmics també mantenen les línies de crèdit CAIB-ISBA per al finançament adreçades a les petites i mitjanes empreses de les Illes.
La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha comparegut a la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears per a donar compte del pressupost de la Conselleria per a 2020 i exposar les línies generals d’aquests nous comptes autonòmics.
Sánchez ha destacat que es tracta d’uns pressuposts “responsables social i financerament”, atès que consoliden i augmenten la despesa destinada a les polítiques socials, “la més alta de la història”, de 3.091 milions d’euros, el 70,5% del pressupost no financer per a 2020, i perquè mantenen el nivell d’inversió pública i també la línia de control i estabilització del deute públic.
En aquest sentit, els pressuposts 2020 mantenen el volum d’inversió dels darrers anys, amb un total de 652,8 milions d’euros, una xifra només superada pel pressupost 2019, en concret en 12,2 milions (una variació del 1,8%), i que supera en 17,6 milions (un 2,7% més) la del pressupost 2018, i en un 35% (171 milions més) que en els comptes autonòmics de 2017.
Sánchez ha recordat que aquest nivell d’inversió pública per a l’any 2020 representa un increment del 52%, en total una inversió de 224 milions més, que el pressupost 2015, tal com reflecteixen els comptes autonòmics als capítols de les despeses de capital del pressupost consolidat -el pressupost de la CAIB i de tot el sector públic autonòmic-.
Pel que fa al deute, les Illes Balears, la comunitat que més ha reduït el seu deute públic en relació amb el PIB la passada legislatura -en 2,5 punts, del 30,3% el 2015 al 27,8% a finals de 2018, darrer any tancat-, mantenen una previsió de reduir-lo al 27% a finals de 2019 i continuar fins el 26,1% el 2020.
ESTALVI EN LA RENEGOCIACIÓ DEL DEUTE
La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors també ha destacat que el Govern continua reduint el cost de la cartera de préstecs de la CAIB en un procés de renegociació d’operacions de deute que ha permès un estalvi important gràcies a una millora de les condicions financeres.
Recentment, ha explicat, s’ha acordat una nova renegociació d’operacions d’endeutament amb la qual s’ha aconseguit un estalvi de 7,5 milions d’euros, amb la qual aquest procés de renegociació de deute des de l’any 2015 ja ha suposat un estalvi de 42,27 milions. Sánchez ha valorat aquest fet com una “mostra de la solvència creditícia” de les Illes Balears als mercats financers.
En relació amb el deute, la consellera ha manifestat que “el seu pes és molt elevat”, un fet que “reflecteix un problema de fons: l’infrafinançament històric de les Illes Balears”, ja que, com han confirmat diversos estudis, tant de la Conselleria com de la Sindicatura de Comptes, “una bona part del deute ha estat generat per les mancances dels diversos sistemes de finançament”.
En aquest punt, Sánchez ha manifestat que el Govern continuarà sent “reivindicatiu” davant el Govern de l’Estat per a poder abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic. Així mateix, ha afegit que mantindrà “fermes les reclamacions de les necessitats de les Illes Balears, qüestions de justícia”, com són també el desplegament del nou Règim Especial de les Illes Balears ja en vigor, a través dels propers Pressuposts Generals de l’Estat, i la tramitació parlamentària i posterior aprovació definitiva de l’avantprojecte de llei, ja aprovat pel Consell de Ministres, del nou règim fiscal del REIB.
A més, ha destacat la necessitat de revisar la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de l’any 2012 per tal de “flexibilitzar” els límits de dèficit, deute i regla de despesa, malgrat també ha deixat clar que el Govern continuarà “complint la legalitat vigent” en relació amb aquests objectius. Sánchez ha lamentat el “bloqueig polític” dels darrers temps a Espanya i ha destacat que per a abordar aquests “reptes” és “imprescindible” que es constitueixi “el més aviat possible” un govern en plenes funcions a Espanya.
40 MILIONS DE FINANÇAMENT A PIMES A TRAVÉS D’ISBA
De les actuacions i els pressuposts de la Conselleria per a 2020, Sánchez també ha repassat les diverses seccions pressupostàries i les principals iniciatives de cada àrea. La Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors compta amb un pressupost de 56,80 milions d’euros, mentre que l’Agència Tributària de les Illes Balears disposarà de 10,63 milions l’any vinent, i el Centre Balears Europa tindrà un pressupost de 1,3 milions d’euros.
Entre d’altres actuacions, Sánchez ha destacat que, des de la Direcció General del Tresor i Política Financera, es mantenen les línies d’ajuts a la concessió d’avals bancaris per al finançament d’iniciatives empresarials que tutela el Govern i la Societat de Garantia Recíproca ISBA, entitat que té per objecte contribuir al desenvolupament de l’economia de les Balears i facilitar l’accés al finançament a petites i mitjanes empreses davant les entitats financeres.
La línia d’ajuts CAIB-ISBA manté per a 2020 una dotació màxima de crèdit de 40 milions d’euros i complementa l’acció del Govern per a reactivar els sectors productius de les Illes Balears. Aquesta línia d’ajuts està dedicada a activitats d’inversió i de liquiditat per a pimes, inclou activitats d’emprenedoria i incentius per a dones empresàries. Com a novetat, s’han introduït com a activitats valorades les vinculades a indústries creatives i culturals.
D’altra banda, des de la Conselleria, a través de la Direcció general de Cooperació Local i Patrimoni, es coordina la política de col·laboració municipal i la gestió del Fons de Cooperació Local, el qual manté per a 2020 una dotació de 16,47 milions. També es mantenen les dotacions d’ajuts als ajuntaments per a cobrir les despeses dels sous dels batles i batlesses més petits i amb menys capacitat pressupostària, i la subvenció de 200.000 euros a la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears per al sosteniment de les despeses de funcionament de l’entitat que agrupa els ajuntaments.
En relació amb la secció pressupostària que inclou les aportacions als ens territorials, per a 2020 recull els traspassos de fons que el Govern realitza als consells insulars –un total de 414,6 milions-, incloent l’aplicació de la Llei 3/2014 del sistema de finançament definitiu dels consells insulars per a l’any vinent i la liquidació corresponent al 2018. Sánchez ha destacat que els pressuposts 2020 mantenen en termes estructurals el nivell de finançament dels consells assolit l’any 2019 i ha explicat que el finançament dels consells s’ha incrementat en un 62%, en 158,8 milions, entre 2014 i 2020.
En relació amb la Direcció General de Fons Europeus, la consellera ha explicat que aquest departament gestiona el seguiment i el control dels programes operatius finançats pels Fons Estructurals de la Política de Cohesió -el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el Fons Social Europeu (FSE)- i ha destacat la “millora de la gestió” duta a terme els darrers anys.
En aquest sentit, Sánchez ha valorat que les Illes Balears han aconseguit un màxim històric de finançament comunitari de 263 milions d’euros per al període 2014-2020 (entre FEDER, FSE i Ocupació Juvenil), quantitat que suposa 163 milions més que l’import ingressat dels fons corresponents als programes del període 2007-2013.
Pel que fa a la Direcció General de Relacions Exteriors, augmenta el seu pressupost principalment perquè el Centre Balears Europa (CBE), amb un pressupost de 1,1 milions, ha passat a dependre d’aquesta Direcció. Aquest canvi d’estructura respon a la voluntat de millorar la coordinació entre àrees i treballar amb més eficàcia. En aquest sentit, el director general de Relacions Exteriors ha assumit la Direcció del Centre Balears Europa.
