La Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística, en la qual participen els governs d’Euskadi, Galícia, Catalunya, Navarra, Illes Balears i País Valencià, ha celebrat avui en l’Arxiu Històric d’Euskadi, a Bilbao, la seva reunió ordinària anual. L’objectiu d’aquesta sessió ha estat abordar diferents temes d’interès per a les polítiques lingüístiques de les seves respectives comunitats, així com dissenyar i coordinar accions conjuntes de promoció de les seves llengües pròpies. En aquesta sessió, els governs de les sis comunitats autònomes amb llengües cooficials han acordat una declaració en la qual subratllen el seu “compromís de continuar treballant per una política lingüística eficaç”, sobre la base del “acord i la convivència lingüística”.
A la trobada han assistit Bingen Zupiria, conseller de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc; Mirin Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del Govern Basc; Mikel Arregi, director de l’Institut Navarrès del l’èuscar; Valentín García, secretari general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Agustina Vilaret, secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística del Govern de les Illes Balears; i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana.
Guadi Galego, Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat
Els temes tractats en la reunió han estat els següents: el pròxim informe de seguiment de l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries; l’habilitació directa de traductors jurats o les sol·licituds de traducció al Ministeri de Política Territorial i Oficina de les Llengües del govern espanyol; la seva participació en la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, en les sigles en anglès); la possibilitat de dissenyar i implementar projectes conjunts en marc del Pla d’impuls de les tecnologies del llenguatge i altres projectes europeus; la proposta al Ministeri d’Educació i Ciència que es contemplin les llengües pròpies en els Premis Arquímedes; la concessió del Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat a la cantant gallega Guadi Galego pel seu últim treballo Immersió, en el qual recull peces cantades en les set llengües de la península Ibèrica (gallec, basc, català, aranès, asturià, portuguès i castellà); i el pla de treball conjunt per a l’any 2020.
Política Lingüística eficaç i convivència lingüística
En el mateix acte, els representants autonòmics han fet pública la Declaració de Bilbao, en la qual recorden que “comparteixen la perspectiva de multilingüisme, respecte mutu i acció decidida en favor de les llengües en situació de major feblesa”. El text destaca que els governs autonòmics amb llengües pròpies, “des de diverses sensibilitats i opcions polítiques, actuem des del convenciment que la convivència entre les llengües i els seus parlants, el seu mutu coneixement i reconeixement, així com l’enriquiment recíproc, són valors del més profund calat democràtic”. Així mateix, han reivindicat el compromís de les seves respectives institucions de “continuar treballant per una política lingüística resolta i eficaç, construïda sobre l’acord i amb la convivència lingüística i social com a nord”.
Protocol de col·laboració
L’any 2007 el Govern Basc, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia van signar el Protocol General de col·laboració en matèria de política lingüística, al qual posteriorment es van adherir el Govern de les Illes Balears i, el 2017, la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra. Constitueix el primer marc de col·laboració de totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia que tenen estatus d’oficialitat en els termes establerts en els corresponents estatuts d’autonomia. El protocol fixa un marc general i una metodologia per al desenvolupament de la col·laboració mútua en matèria de comunicació, l’intercanvi d’informació relativa a estudis i recerques per al seguiment de l’evolució sociolingüística, la difusió de les seves publicacions electròniques, els passos donats en l’àmbit dels drets lingüístics i les experiències d’implantació de plans lingüístics.
En matèria de terminologia, es contempla en ell l’intercanvi d’informació sobre les metodologies i els processos de treball, els criteris per a la normalització terminològica, les estratègies de difusió i implantació de terminologies i mètodes de seguiment del nivell d’implantació. Pel que fa la protecció i ús de les llengües oficials en l’àmbit de l’Administració de l’Estat i de la UE, es promourà que aquests adoptin mesures i accions normatives i que es possibiliti l’ús de les llengües oficials diferents al castellà en les seves institucions. Altres aspectes contemplats són l’àmbit socioeconòmic, l’ensenyament, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’ús social de la llengua o la seva difusió internacional.
