El Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, ha tret durant aquest 2019 una convocatòria de subvencions per la instal·lació de plaques fotovoltaiques. L’objectiu: ajudar a particulars i petites i mitjanes empreses a fer el salt cap a la transició energètica sostenible. La convocatòria, que va sortir a principis d’any, es va esgotar en un mes, tot i ser ampliada per donar cabuda al màxim d’usuaris possible. La propera convocatòria, a la qual de ben segur s’hi apuntaran molts dels interessats que van quedar fora durant el 2019, es preveu per finals d’any o principis de 2020.
Gairebé dos milions d’euros s’han repartit enguany a les Balears entre particulars i petites i mitjanes empreses per instal·lacions d’energies netes. La convocatòria de subvencions del Govern va tenir tant d’èxit que, tot i ampliar-se, hi van quedar persones que complien els requisits que no van poder obtenir el finançament. Tanmateix, una nova convocatòria es preveu per a finals d’any o principis de 2020 amb el mateix objectiu: pagar fins a un 50% del cost de la instal·lació. D’aquesta manera, les administracions faciliten el compliment dels objectius que s’estan marcant en matèria de transició energètica. I que, en el cas de Menorca, i d’acord amb els paràmetres de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, contempla un 85% de consum de renovables per l’any 2030.
Qui pot optar a aquestes ajudes?
Qualsevol persona física o empresa petita o mitjana pot demanar l’ajuda per assumir entre el 40% (petites i mitjanes empreses i entitats sense ànim de lucre) i el 50% (persones físiques i comunitats de propietaris) del cost de la instal·lació, segons els barems de preus de mercat que contempla l’administració. D’aquesta manera, s’assegura que les empreses instal·ladores compleixin amb els preus reals de mercat i no es disparin els costos d’instal·lació. És la Direcció General d’Energia la que decideix, en funció del tipus d’instal·lació, quin és el cost màxim que hauria de tenir.
Quin cost pot tenir una instal·lació subvencionada?
Tot i que cada cas s’ha d’estudiar per separat, el cost mitjà d’una instal·lació per un nucli familiar roda els 6.000-7.000 euros. En cas de ser subvencionable, aquesta despesa es reduiria a la meitat, entre 3.000 i 3.500 euros. S’ha de tenir en compte que l’ajuda és només per la instal·lació d’energia fotovoltaica o micro eòlica. I que en cap cas es podran incloure despeses derivades d’obres adjuntes a la instal·lació, com la construcció d’una plataforma.
Què es necessita per fer l’obra d’instal·lació?
Si es tracta d’un edifici en terreny urbà, només s’ha de demanar la llicència d’obra menor al respectiu ajuntament. I registrar la instal·lació a Indústria amb el tràmit d’instal·lació de baix consum.
En cas que es tracti d’un edifici en sòl rústic, és possible fer-ho sempre que sigui damunt coberta. En cas que no es pugui, els tràmits s’allarguen depenent del grau de protecció de la zona (per exemple, si es tracta d’un ANEI), i, en alguns casos, s’ha d’aconseguir la declaració d’interès general. Un tràmit que no és precisament fàcil.
Com sabem que un instal·lador ens està oferint el què correspon?
Com a referència, una casa familiar amb 4 membres consumeix uns 3500 kw/h per any. Per tant, una instal·lació de 4 kw seria suficient, tenint en compte les 1.500 hores de sol de mitjana amb les quals comptam a les Balears. La instal·lació de plaques no implica el fet de desconnectar-se de la xarxa elèctrica, sinó que el sobrant d’energia solar que no es consumeix, passa directament a la xarxa. Les ajudes del Govern contemplen, per particulars, instal·lacions de fins a 3 kw. Per empreses, el màxim són de 50 kw per instal·lacions fotovoltaiques i 10kw per instal·lacions eòliques.
Què passa amb aquesta energia “sobrant”?
L’energia que no es consumeix a través de les plaques fotovoltaiques dins l’àmbit familiar, és enviada directament a la xarxa per no perdre’s, ja que durant algunes hores del dia, gairebé no es consumeix energia elèctrica. Existeix un sistema de compensació per l’aportació energètica que els particulars fan a la xarxa. El problema, actualment, és que aquest sistema de compensació no està regulat. Sí que el consumidor pot reclamar una compensació en el cost del consum de la seva factura, però en cap cas reclamar econòmicament la seva aportació.
Què és el balanç net?
A altres països d’Europa, l’energia que es verteix al sistema des dels particulars a través de fonts d’energia renovable es compensa amb l’ús gratuït de la mateixa xarxa en els moments en què no hi ha producció. D’aquesta manera, la xarxa serveix de bateria per a una casa on hi ha una instal·lació fotovoltaica. Per ara, a Espanya no es contempla aquesta opció. I si es vol emmagatzemar l’energia, s’ha de tenir una bateria particular.
És convenient fer autoconsum 100% renovable?
Per una casa particular, on hi ha activitat diürna i nocturna, dependre d’una única font d’energia renovable no és, en aquests moments, una bona idea. Diferent és el cas de les empreses, on l’activitat és gairebé sempre diürna i poden aprofitar tota l’energia que es produeix traient-li el màxim rendiment.
Quines alternatives hi ha a les ajudes autonòmiques?
De totes maneres, a banda de les ajudes de GOIB per particulars i empreses, hi ha altres iniciatives de les conegudes com cooperatives energètiques. És el cas de Som energia a Menorca, que per tal de reduir el cost, proposen fer una compra col·lectiva de cobertes fotovoltaiques per autoconsum i obtenir un preu més competitiu.
