La demanda de cirurgies de mentó o mentoplastias ha augmentat un 17% en els dos últims anys, sobretot entre les dones, segons dades de la Societat Espanyola de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de Cap i Coll (SECOM CIC). Aquesta intervenció quirúrgica, que consisteix en un augment de la barbeta, és més sol·licitada per les dones que pels homes, apunta aquesta societat. “Es tracta d’un augment de la barbeta a el realitzar una osteotomia (tall) per lliscament. És un complement de la cirurgia ortognàtica, per deformitats dento-crani-maxil·lofacials, en la majoria de les ocasions “, indica el doctor Florencio Monjo, president de la SECOM CIC.
La mentoplàstia és una intervenció senzilla amb la qual s’aconsegueix una major harmonia dels trets facials. “Les dones solen optar per una definició més suau, per feminitzar la cara, mentre que els homes ho marquen més: un mentó quadrat s’associa amb poder”, comenta el doctor Monjo.
Des de la SECOM CIC apunten a diversos factors per l’augment d’aquestes cirurgies. “La tendència a l’alça es deu a diferents causes com l’auge dels selfies o l’arribada de la menopausa”, afegeix aquest cirurgià maxil·lofacial. L’últim informe de l’Acadèmia Americana de Cirurgia Plàstica Facial i Reconstructiva indica que la principal motivació de la generació ‘Millennial’ davant d’una cirurgia estètica és sortir millor en els ‘selfies’ i la insatisfacció amb la seva imatge de perfil pel que operen el mentó, el nas o el coll.
Un altre dels moments en què s’opta per la mentoplàstia és la menopausa ja que a causa de la manca d’estrògens, les dones envelleixen de forma diferent als homes. “El canvi de forma facial relacionat amb l’edat va ser similar en ambdós sexes fins al voltant dels 50 anys, moment en el qual la trajectòria d’envelliment de la dona canvia bruscament. En les dones postmenopàusiques s’atribueix l’envelliment facial a la reabsorció òssia de la mandíbula.
L’ésser humà, l’única espècie amb mentó
El mentó és una característica que només es presenta en l’Homo sapiens; un tret que no trobem en cap altre homínid i que permet diferenciar de forma clara els fòssils de sapiens dels de neandertals. “El mentó és una autopomorfía (un caràcter exclusiu dels membres d’una branca evolutiva). És a dir tots els homos abans de l’sapiens per molta mandíbula que tinguessin no tenien projecció de la barbeta o de la barbeta “, comenta el doctor Monjo.
Les teories sobre l’aparició de la barbeta són diverses. “Els experts no es posen d’acord en els motius pels quals apareix el mentó pel que conflueixen diferents hipòtesis. Per a la teoria genètica òssia és un canvi evolutiu sense més. També s’estudia la possibilitat que a l’ingerir una dieta cada vegada més tova, la masticació té menys funció, les dents es fan més petits i té menys funció l’esquelet mandibular encara que el mentó no ha variat de posició “, precisa aquest especialista en cirurgia maxil·lofacial.
També s’apunta a la possible relació de la barbeta amb les vies respiratòries. “El mentó seria un element que en l’homo sapiens afavoreix el tenir una faringe petita però que gràcies a mantenir el mentó encara podem respirar amb certa facilitat. El neandertal, però, tenia una mandíbula en general gran que complia aquesta funció “, indica el president de SECOM CIC. “A més, es podria relacionar el mentó amb l’ocupació continu de la llengua per parlar”, afegeix. Finalment, el doctor Monjo apunta la teoria de l’atracció sexual. “En l’home en general sembla que presenta un mentó més gran i més rectangular mentre que la dona és més petit i més estret. L’home pot estar atret per un mentó de dona que representi major fertilitat “, finalitza.
