Aquesta setmana Menorca reb la visita del jurat que ha de decidir si la nostra illa serà declarada a 2022 Regió Gastronòmica Europea.
Des de dimecres s’estan visitant productors, empreses, restaurants… s’estan provant plats, productes locals i també s’està avaluant la sostenibilitat, la història de la nostra cuina, les tradicions, i el fet de que Menorca té una gastronomia pròpia prou important per a ser declarada regió gastronòmica.
És per açò que la cuina d’arrels, la nostra cuina tradicional hi juga un paper molt important, perquè de res ens servirà una gran cuina innovadora si no tenim unes bases, unes arrels, un producte i unes tradicions culinàries que estan ben vives.
Menorca té una cuina, una pastisseria i una rebosteria de les més riques de les Illes Balears, i possiblement de l’Estat espanyol, però queda camí a fer, camí cap a la sostenibilitat, cap al producte local, cap a l’excel·lència, sense caure en modes passatgeres, en tendències, en el que marquen els gurus de la comunicació gastronòmica. Menorca ha de sentir-se orgullosa dels seus oliagues, de les seves panaderes, de les calderes de peix i de marisc, dels menjars al forn, dels seus arrossos dins el tià, de les raoles, dels pastissets i de les tortades, de les formatjades i dels rubiols, de les coques dolces i salades… perquè són aquestes les senyes d’identitat gastronòmiques d’un poble, d’una cultura, d’una illa que pot aconseguir que la seva gastronomia siguin el complement ideal al turisme de sol i platja, com han de ser el complement ideal de futur de les noves generacions de cuiners i cuineres que han de beure, conèixer i tastar la història dels plats d’arrels, i a partir d’aquí donar-lis noves presentacions, noves vides i crear la nova cuina menorquina, que com bé diu el seu no és nova, perquè darrera ella hi ha una cuina ancestral que mai hem de deixar perdre.
