Balearia, Ciutadella - Barcelona Advertisement

Fruiters i fruiters de Menorca Per Pere Fraga i Arguimbau

Els estudis més recents sobre l’origen dels cítrics cultivats indiquen que tots ells es van originar a partir d’unes poques (tres o quatre) espècies silvestres. La diversitat actual de tipus de fruita en aquest gènere (Citrus) seria el resultat d’uns complexos processos d’hibridació, alguns naturals, d’altres afavorits de forma directa o indirecta per l’home. Una d’aquelles espècies silvestres és l’aranja grossa (Citrus maxima), quan aquesta es va hibridar amb la taronja dolça (Citrus sinensis) es va formar una fruita semblant a l’aranja grossa, però més petita, amb la toixa molt més prima i per tant amb més popa, aquesta es coneix avui amb el nom d’aranja, en castellà “pomelo” (Citrus x paradisii). Es creu que aquest creuament es produí en algun lloc de Jamaica cap el 1750, d’allà l’aranja es va anar estenent primer per Amèrica i posteriorment cap a Europa, ja ben entrat el segle XIX. Probablement, en aquest procés d’expansió l’aranja va anar substituint l’aranja grossa, una espècie que s’havia cultivat des d’antic, principalment per fer dolços i melmelades. Per tant, l’aranja que coneixem avui és una espècie d’aparició i introducció recent.

L’aranja va heretar de l’aranja grossa: la forma del fruit, aplanat, però més petit, les necessitats de temperatures elevades per madurar bé i l’elevada productivitat de la planta. De l’altre progenitor, el taronger dolç, va heretar més caràcters: és un arbre de mida més bé petita, la pell prima, els grells ben marcats i un contingut més elevat en sucres.

L’aranger, com a fruiter, viu bé a Menorca, com el taronger vol situacions protegides en terres fondes, que aguantin bé la frescor, però que a la vegada drenin bé quan hi ha un excés d’humitat. Tot i ser un arbre petit, sol ser molt productiu, és aconsellable descarregar-lo quan la fruita és jove. Per la seva introducció recent a l’illa, no es coneixen varietats locals. En canvi, de l’aranja grossa hi ha més evidències del seu cultiu tradicional i de l’existència d’algunes varietats, però per ara no hi ha cap certesa de què hi quedi cap arbre antic en cultiu.

Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.