Ciutadella és una de les localitats de tot Balears on surt més barat morir-se. Així ho assegura l’única funerària que tenim a tot Ciutadella, i que s’encarrega de gairebé tots els tràmits en el moment d’un decès. Per uns 1.500 euros aproximadament es poden cobrir totes les despeses que es generen arrel d’una mort, sempre hi quan no sigui en circumstàncies extraordinàries. Per aquest por a què la mort ens trobi a fora de casa, de cada vegada som més els ciutadellencs que confiem amb una assegurança de mort, que cobreix les despeses que no es tenen en compte a l’hora de tornar el cos del difunt a casa. Sabies, per exemple, que qui mor a Mallorca, per estar a l’hospital en tractament d’una malaltia, fa el seu darrer viatge a casa passant per Barcelona? El tipus de transport mortuori només es fa en avions a partir d’unes mides, que no arriben a fer els aparells que fan la ruta entre illes. Per açò, una mort a Mallorca suposa un bitllet fins a Barcelona i un darrer fins a Menorca.
Na Tònia Bosch, la persona que ens atén a la funerària, diu que enterrar a algú pot sortir tot lo que car que volguem. Al cap i a la fi, és la família la que decideix quins tipus de serveis volen i de quina qualitat. Diu que “hi ha taüts que es poden comprar per 400 euros, però n’hi ha que pugen fins als mil”. A les despeses de la funerària, que dóna diferentes opcions pel que fa a recordatoris, esqueles, làpides, caixes, i també s’encarrega de gestionar tots els tràmits amb l’Ajuntament i el cementiri, s’han de sumar els costos que s’ofereixen des de l’àrea municipal. Al web de l’Ajuntament hi ha especificades les tarifes per cada un dels serveis, que inclouen des del trasllat del còs i el manteniment dins del dipòsit, a l’enterrament o la incineració. Crida l’atenció que, per incinerar un familiar, s’hagi de pagar més que per donar-li sepultura (de fet, és un dels serveis més cars, 576 euros; mentre que per enterrar-lo, se’n paguen 112). O que s’hagi de pagar una taxa de lloguer de nínxol en cas de no tenir-ne en propietat. És cert que els doblers que s’han d’abonar no són un excès (entre 20 i 25 euros per any), però no deixa de ser irònic que haguem de seguir pagant lloguer després de morts.
Tanmateix, és significativa la diferència que es paga per dur a terme tota la perafernàlia a Palma, on la mitjana per acomiadar un difunt és de 3.500 euros. Més car surt a alguns llocs de la península. Barcelona i Taragona són els llocs on més car surt morir-se. La mitjana d’aquestes dues ciutats és de 6.500 euros i 5.300 euros, respectivament.
En què gastam quan ens morim?
Tot i que morir-se és un tràmit pel qual passarem tots en un moment o altre, és dels pocs sobres els quals no podrem exercir un control. Així, els familiars es veuen davant decisions que s’han de prendre en un moment delicat. Les despeses més grosses solen ser el taüt, un servei que dóna la funerària; i l’incinceració, en cas que així es decideixi per part de la família. Una làpida sencilla pot arribar als 70 euros. El cost de flors i recordatoris és molt variable, perquè depèn de quants s’en facin. Però uns 100 recordatoris poden costar 50 euros.
Tradicions que no canvien i noves normes
En el que si no es sol escatimar és en la despesa de les esqueles de repart. Aquest tipus d’esqueles, que es posen normalment a la casa del difunt i a altres llocs visibles del poble, com bars o locals comercials, són una tradició molt viva a Ciutadella. Tenen un preu semblant al del recordatoris, uns 50 euros per 100 unitats. En canvi, si que han minvat les esqueles que apareixen als mitjans de comunicació tradicionals, com son la ràdio i el diari. Per dues columnes del diari es paguen més de 200 euros, un cost que moltes vegades acaba en altres serveis.
Pel que fa al tràmit del certificat de defunció i tots els tràmits legals necessaris per poder enterrar al difunt, la funerària s’encarrega de recaptar totes les dades que després seràn necessàries a l’Ajuntament per fer tots els papers. Però des de l’any passat, se n’ha sumat un de ben important. Amb la posada en marxa de la llei de protecció de dades de la Unió Europea, els familiars han de signar un permís exprès per tractar totes les dades que faciliten, i que es doni sepultura a qui, efectivament, diuen els papers.
