L’accessibilitat a l’habitatge per part de la demanda segueix estant compromesa. Segons l’últim informe d’oferta i demanda del portal immobiliari pisos.com, en 2019 els venedors oferien un pis tipus per un preu mitjà de 136.880 euros, mentre que els compradors comptaven amb un pressupost de 97.500 euros. La diferència va ser de 39.380 euros, 3.120 euros més que l’any anterior.
La distància entre les dues parts ha crescut a causa, sobretot, al fet que el que el futur propietari està disposat a pagar no ha variat d’un any a un altre. A més, l’oferta s’ha encarit. En aquest sentit, si la bretxa entre el preu de l’venedor i el del comprador va ser de l’37% el 2018, el 2019 va arribar al 40%. Es tracta del tercer percentatge més alt des que pisos.com va començar a realitzar aquesta comparativa (2009 – 55% i 2010 -47%).
Per a Ferran Font, director d’Estudis de pisos.com, “la distància que hi ha entre els preus de mercat i el que s’està disposat a pagar per comprar una casa obliga a seguir treballant per acostar postures”. L’expert adverteix que “resulta complicat que els venedors renunciïn a ajustar més els seus marges i que els compradors comprometin la seva capacitat de pagament per sobre de cert límit”. Tot i això, assegura que hi ha bones notícies, “ja que no s’esperen sobresalts per part dels preus i la confiança dels compradors segueix millorant”. Font estima que “el caràcter local del residencial espanyol fa que sigui possible trobar emplaçaments on l’enteniment és absolut i altres on les bretxes són un toc d’atenció”. Així, per al portaveu de pisos.com, “la pressió inversora que busca localitzacions rendibles a la costa col·labora en l’amplitud d’aquests percentatges, així com l’escàs estoc disponible en determinats mercats interiors on el primer habitatge segueix molt pressionat”.
COMUNITATS AUTÒNOMES
Tres autonomies van reduir el seu pressupost de partida a l’hora de buscar una casa en venda (Astúries, Balears i La Rioja) i cinc ho van pujar (Cantàbria, Castella-La Manxa, Catalunya, Madrid i Navarra). El preu de sortida més elevat el va llançar el País Basc amb 247.500 euros de mitjana. Al costat invers, Múrcia, La Rioja, Extremadura, Comunitat Valenciana, Castella-La Manxa, Astúries i Aragó van perseguir pisos per 67.500 euros de mitjana. Les autonomies on l’oferta i demanda van estar més a prop van ser Navarra (-16%), País Basc (-2%) i Castella-La Manxa (6%). Els majors desajustos es van donar a Balears (58%) i Canàries (58%).
PROVÍNCIES
La quantitat de diners que va estar disposada a invertir la demanda va baixar en 12 províncies i va pujar en nou. Els guipuscoans van ser els que van partir d’una quantitat més alta: 277.500 euros de mitjana, seguits de biscaïns (217.500 euros), alabesos (172.500 euros) i balears (157.500 euros). 25 províncies van buscar habitatge pel mínim preu registrat, uns 67.500 euros. La demanda va superar a l’oferta en cinc províncies: Navarra (-16%), Ciudad Real (-9%), Conca (-5%), Terol (-3%) i Biscaia (-1%). Las Palmas i Cadis van obtenir un 63% de diferència, però la major bretxa es va donar a Alacant (73%).
CAPITALS
15 capitals van baixar el seu pressupost, mentre que cinc ho van pujar. Els donostiarres van estar disposats a desemborsar 292.500 euros de mitjana, la quantitat més alta. A Bilbao (247.500 euros), Barcelona (217.500 euros), Madrid (187.500 euros) i Vitòria (172.500 euros) es van trobar els compradors disposats a pagar més de 150.000 euros per convertir-se en propietaris. Hi va haver 10 capitals on la demanda va manejar una quantitat de sortida superior a 100.000 euros. El límit més baix registrat, 67.500 euros de mitjana, va ser la tònica en 14 capitals. No hi va haver capitals on la demanda estigués per sobre de l’oferta. Les majors bretxes les van llançar Alacant (75%) i Palma (78%).
