L’Hospital Mateu Orfila ha acollit la presentació del projecte «Cambreres de pis i salut» (ITS’17-096), finançat amb l’impost de turisme sostenible i que tindrà una durada de tres anys (2018-2020). L’acte ha servit per a difondre els resultats obtinguts fins ara, per a presentar el programa d’intervenció dissenyat des de l’atenció primària per a millorar la qualitat de vida de les cambreres de pis i per a debatre’n els aspectes principals. El gerent de l’Àrea de Salut de Menorca, Romà Julià, ha obert l’acte i ha donat pas a les intervencions dels ponents: Joan Llobera, investigador principal del projecte i cap de la Unitat d’Investigació del Gabinet Tècnic de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca; Maties Torrent, tècnic de salut pública de l’Àrea de Salut de Menorca, i Joana Moll, infermera responsable del projecte a l’illa.
Pel que fa als resultats del projecte, en primer lloc s’han presentat els de l’estudi qualitatiu sobre les opinions i les experiències de cambreres de pis i dels informants claus sobre la feina de les cambreres de pis i els problemes de salut que pateixen. Es varen fer 6 grups focals amb 34 professionals (1 dels quals a Menorca) i 10 entrevistes a informants clau (1 a Menorca), que incloïen cambreres de pis sindicades i associades, una metgessa d’atenció primària, una governanta, responsables de salut laboral i recursos humans d’hotels, i una metgessa d’inspecció, entre d’altres.
Entre els resultats qualitatius, cal destacar que les cambreres de pis varen expressar que els agrada la feina i que valoren positivament l’horari, la relació amb les companyes i la satisfacció amb la feina ben feta; com a principal aspecte negatiu varen apuntar les condicions en què fan la feina: la varen definir com a estressant, poc valorada, insuficientment recompensada i físicament dura. També varen manifestar que han percebut que en els darrers anys ha millorat la prevenció dels riscs laborals, però que la càrrega de treball ha augmentat. Varen assegurar que «s’hi estan deixant la salut» i que la feina és la causa principal dels problemes de salut que pateixen. En aquests casos, la principal estratègia consisteix a visitar la consulta de medicina de família, tot i que algunes varen opinar que s’hi prescriuen medicaments en comptes de tractar les causes del dolor, cosa que estimula l’automedicació. A més, varen considerar que reben una resposta tardana als problemes osteomusculars i que les mesures terapèutiques són insuficients. En l’àmbit laboral varen reclamar disminuir la càrrega de treball, que se’ls reconeguin les malalties professionals i que s’anticipi l’edat de jubilació.
Pel que fa a l’estudi descriptiu, es va dur a terme a les quatre illes, a un total de 39 centres de salut i unitats bàsiques de salut (2 de Menorca), en el qual varen ser entrevistades 89 cambreres de pis de Menorca d’un total de 1.043, tot dones, fet que reflecteix la feminització d’aquest col·lectiu. En el moment de l’entrevista tenien una mitjana d’edat de 43,3 anys i havien fet aquesta feina durant 10,7 anys, de mitjana. Les característiques de les cambreres de pis de Menorca són similars a les de les altres entrevistades. Així mateix, varen indicar que s’ocupen cada dia de 18,1 habitacions i de 44,6 llits, de mitjana (15,2 i 40,6 a Menorca, respectivament). I varen declarar que fan 5,1 sortides cada dia i treballen 42,1 hores setmanals, de mitjana, 2 hores més que en el conjunt de les illes.
Pel que fa als estils de vida, cal destacar que només el 43 % fan prou activitat física (en canvi, a Menorca el percentatge és del 57,6 %), que el 38,3 % segueix la dieta mediterrània (el 40 % a Menorca) i que el 30,7 % es declara fumadora activa (el 30,1 % a Menorca).
Pel que fa a les preguntes sobre l’estat de salut, poc més del 40 % varen indicar que és dolent o molt dolent, un percentatge que arriba al 48,2 % a Menorca. Amb relació al dolor, entre el 20 % i el 30 % varen declarar que en pateixen de manera crònica a la regió lumbar, als canells, a les mans i a la regió cervical, però entre el 30 % i el 40 % varen indicar que n’han patit sovint durant la darrera temporada de feina. Gairebé la meitat de les entrevistades varen apuntar que durant els darrers set dies havien patit dolor a la regió lumbar, més del 40 % a la zona cervical i entre el 30 % i el 35 % als canells, a les mans i a les espatlles.
Amb referència a la medicació, el 54,6 % varen contestar que durant l’any 2018 havien pres analgèsics (el 44,7 % a Menorca) i que gairebé el 20 % en tenien de prescrits l’estiu de 2018 (el 15,3 % a Menorca). Cal destacar que gairebé una quarta part de les cambreres de pis entrevistades varen estar de baixa laboral una vegada com a mínim durant l’any 2018; concretament a Menorca hi varen estar el 25,9 %.
La satisfacció amb l’atenció que varen rebre al centre de salut respectiu és alta: més del 80 % varen declarar que el metge o metgessa de família els havia facilitat informació de manera que la poguessin entendre, que es preocupava per escoltar-les i entendre-les, i consideraven que el temps que els havia dedicat era adequat. A Menorca els resultats varen ser similars.
Pel que fa a la prevenció dels riscs laborals, més del 80 % de les entrevistades varen afirmar que en coneixen els mètodes i que sempre assisteixen als cursos de formació; més del 60 % va considerar que la formació i la informació que reben en aquests cursos és adequada. Sobre la disponibilitat d’equipaments de protecció individual, cal destacar que més del 90 % disposaven de guants, però el percentatge que els utilitzava no arribava al 70 %; en el cas de la mascareta, en disposaven dues tercers parts de les entrevistades, però només al voltant d’un terç declarava que la utilitza; més del 80 % afirmava que duen sabates antilliscants i poc més del 40 % disposava ulleres de protecció, però no arribava al 20 % el nombre de les que les fan servir.
En l’estudi qualitatiu, entre les raons que varen aportar les cambreres de pis per no emprar els diferents equipaments de protecció individual destaquen les relacionades amb el ritme de la feina: com que tenen tal càrrega de treball no poden dedicar temps a posar-se’ls i llevar-se’ls. No obstant això, més de dues tercers parts consideraven que l’equipament de protecció individual de què disposaven era adequat o molt adequat. I en les qüestions sobre l’adequació del material de treball al seu lloc de feina, entre el 40 % i el 50 % varen indicar que el pes del carretó i la facilitat per desplaçar-lo no eren gens adequats.
Cal tenir en compte que, com que les cambreres de pis són un col·lectiu format bàsicament per dones, a part de la feina també són habitualment les responsables de les tasques domèstiques i de cura. En aquest sentit, més del 55 % de les entrevistades varen indicar que els resulta bastant difícil o molt difícil combinar la feina amb les responsabilitats domèstiques; a més, un terç varen afirmar que molt sovint se senten aclaparades per les tasques que han de fer normalment.
Programa d’intervenció
Durant la sessió també s’ha presentat el programa intervenció, que té l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les cambreres de pis. La intervenció té lloc a 34 centres de salut de totes quatre illes (el CS Canal Salat i el CS Verge del Toro seran centres intervenció i el CS Dalt Sant Joan i el CS Es Banyer, centres control) i se centra a treballar la millora de la dieta i de l’activitat física i en estratègies d’afrontament de l’estrès i del dolor crònic.
Durant els mesos de novembre i desembre de 2019 es va dur a terme una prova pilot del programa; a Menorca la prova va tenir lloc al CS Canal Salat, en la qual varen participar una desena de cambreres, que varen valorar positivament la intervenció. Infermers i infermeres, fisioterapeutes i psicòlegs i psicòlogues s’encarregaran d’impartir les sessions al llarg de 8-10 setmanes, entre els mesos de gener i març d’enguany.
