Un dels temes que ha estat notícia al llarg de la setmana a nivell nacional, regional com local, és la problemàtica que pateix la pagesia, bé pels preus baixos que els hi paguen els distribuïdors, que quan el posen als punts de venda ha augmentat un 700% en segons quins productes, mentres els pagesos segueixen cobrant el mateix que fa 10 anys, i l’altre l’entrada d’aliments de fora del país que fan encara una competència més ferotge i auguren el final de la pagesia per manca de rendibilitat, cosa que és més que preocupant, perquè sense pagesos, sense agricultors, no tindrem producte local o poc viatjat.
Des del Consell de Menorca es fan esforços per a la promoció del producte local, no sols fomentant la presència d’aquests en els mercats i cercant aliances amb el sector terciari, sinó que també en la formació de la nostra pagesia.
Fomentar el consum del producte local és essencial i necessari, perquè és la manera ben certa de saber el que menjam, de saber d’on ens arriba i amb les garanties que està lliure de substàncies que poden ser no gens favorables pel planeta i per a la nostra salut.
Recuperar hàbits com anar al mercat, comprar a les paradetes de la pagesia als mercats agraris o a aquells supermercats de capital menorquí que tenen i aposten pel producte de Menorca, són petites passes que hem d’intentar a fer, de la mateixa manera que hem de recuperar la cuina de les nostres mares i àvies, aquella dieta menorquina i mediterrània on es menjaven llegums tres o quatre vegades per setmana, es menjaven fruites i verdures a diari, carn dues vegades a la setmana i el peix estava present gairebé cada dia bé per dinar o principalment a l’hora de sopar, juntament amb els brous, bullits, ensalades i purés de verdura.
Potser ens cal fer un “reset” i tornar endarrere, recuperar costums i apostar pel producte poc viatjat, pel que avui deim producte quilòmetre zero.
