Molts articles s’han escrit amb un titular similar o molt sem- blant i amb receptes d’allò més variat per assegurar el futur d’un gremi vital, gairebé indispensable en l’esdevenir polític, social i econòmic de la Humanitat. Crec que hauríem de començar per veure les causes que originen la crisi del periodisme escrit per després poder donar un modest diagnòstic sobre les possibles solucions a implementar.
Un dels principals problemes és, sens dubte, l’alt grau d’intrusisme professional. Sobre aquest punt, he de reconèixer que, en part, està legitimat. Perquè? Doncs perquè un perio- dista s’ha de especialitzar per fer bé la seva feina. No pot con- feccionar una setmana informació local i passar a esports la següent. Un mitjà de comunicació que es preï ha de comptar amb especialistes en matèria local, nacional, internacional, es- portiva, judicial, econòmica, etc. I, en certa manera, és lògic que per sobre de periodistes prefereixin economistes o llicen- ciats en polítiques, per exemple. No obstant això, també hi ha nombrosos Màster que es poden estudiar i que s’especialitzen en segons quins àmbits d’informació i coneixement.
Un altre aspecte important a tenir en compte és l’auge dels mi- tjans digitals en detriment dels mitjans en paper. L’estalvi de cos- tos a nivell de material i logística sembla ser la causa principal d’aquest auge, a més del cost, pràcticament gratuït pel que fa a mitjans digitals, sense oblidar l’impacte dels mitjans digitals en la ciutadania sobre els mitjans escrits, molt més gran en quant a abast en els primers respecte als segons. Lamentablement, hem vist que han anat escassejant els llançaments de mitjans de comunicació escrits, tant en forma de diaris com de revistes, i hi ha hagut un auge paral·lel en aquest sentit dels mitjans digitals.
