Una de cada cinc mares presenta algun trastorn de salut mental durant l’etapa perinatal, que és la que comprèn la vida d’una dona des que es queda embarassada fins a l’any posterior al part. A més, es calcula que el 75 per cent d’aquestes mares no està diagnosticada ni rebrà un tractament ni el suport adequats durant l’embaràs i el postpart. Alguns dels motius és que hi ha molts de mites al voltant de la maternitat, a més de la presència de barreres, tant per a la mare (falta de consciència de la malaltia, minimització dels símptomes i creença que desapareixeran tots sols, estigma, etc.) com per als professionals (falta de temps i de recursos, prescripció de psicofàrmacs durant l’embaràs, informació sobre l’alletament, etc.).
Són dades presentades al I Curs de Salut Mental Perinatal Illes Balears, organitzat per l’IBSMIA i que ha tengut lloc avui matí a l’Hospital Universitari Son Espases amb l’assistència de devers 300 professionals, entre psicòlegs, psiquiatres, obstetres, ginecòlegs, neonatòlegs, pediatres, infermers i comares, entre d’altres.
L’objectiu del Curs és millorar els coneixements sobre els trastorns mentals perinatals i els seus tractaments basats en l’evidència científica, adquirir eines per a detectar-los, conèixer les recomanacions terapèutiques que asseguren una correcta atenció a la salut mental materna i reflexionar sobre l’organització de dispositius i serveis de salut per a una adequada atenció de la mare i del seu nadó.
El període que va des de l’embaràs fins al primer any del postpart és un moment de vulnerabilitat en la vida d’una dona per a l’aparició o la recaiguda d’una patologia mental i les conseqüències que implica per a ella, per al seu nadó i per a la interacció entre mare i fill. Els trastorns més comuns són la depressió i l’ansietat; però també n’hi ha d’altres, no tan freqüents però igual d’importants, com la psicosi puerperal, el trastorn obsessiu compulsiu, el trastorn bipolar, els trastorns relacionats amb traumes i factors d’estrès, etc.
Les conseqüències de la malaltia mental perinatal són múltiples, tant per a la mare com per al seu nadó, entre les quals destaquen: malnutrició materna; alteració del patró del son; cures inadequades durant l’embaràs; empitjorament d’altres malalties; increment del consum de tabac, d’alcohol i d’altres drogues; increment del risc obstètric i de parts complicats i instrumentalitzats; risc de part prematur, d’avortament espontani i de baix pes del nounat; interferència en l’alletament matern, en les cures del nadó i en l’establiment d’un vincle sa mare-nadó. A més de la possibilitat que hi hagi alteracions en el neurodesenvolupament del nounat que el faci més irritable i més difícil de consolar; amb un son més interromput i amb dificultats emocionals, cognitives i conductuals que s’estenen durant la infància i l’adolescència. Una de les conseqüències més impactants i de més risc és el suïcidi, que és una de les principals causes de mort materna durant el primer any postpart.
Les guies internacionals de pràctica clínica sobre salut mental perinatal recomanen la creació de dispositius multidisciplinaris, tant hospitalaris com comunitaris, amb formació específica en aquest àmbit. Entre les seves recomanacions destaquen l’avaluació de la salut mental en l’etapa gestacional, la recollida sistemàtica d’antecedents personals de trastorns de salut mental en embarassos previs i la detecció sistemàtica d’aquests trastorns amb instruments d’avaluació específics.
