El CEME elabora propostes a l’avantprojecte de llei d’educació autonòmica

El Consell Escolar de Menorca ha fet arribar les seves propostes i esmenes en relació a l’avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears.

Considera que es tracta d’una llei poc ambiciosa que ha deixat fora l’àmbit no formal i comunitari. Així mateix reivindica la necessitat de revisar l’articulat referent a l’educació inclusiva per tal de garantir un accés a l’educació equitatiu i distribuït. També demana una aposta més clara per a la descentralització de l’educació que permeti organitzar el mapa escolar, reglat i no reglat, d’acord a la realitat i necessitats socials de cada territori.

Sobre l’autonomia de centre, assenyala la necessitat de desplegar reglaments on s’especifiqui com s’han de regular les aportacions i dotacions als centres per tal que no hi hagi greuges comparatius derivats de l’entorn socioeconòmic. I també de constituir comissions plurals que assegurin la transparència en el procés de perfilació de places.

Per altra banda, exposa el seu desacord amb el model lingüístic de l’avantprojecte i demana que es garanteix l’aplicació del decret de mínims. També recull que la part de finançament és poc concreta.

Pel que respecta al currículum, es reclama que ha de ser flexible i se n’ha de permetre la selecció i reducció de continguts, i que s’ha de desenvolupar per competències i l’avaluació competencial, formativa i formadora n’ha de ser l’eix vertebrador.

Totes aquestes propostes i esmenes i d’altres que es van desestimar, com la de demanar la paralització de la tramitació de la llei, van ser treballades al ple celebrat a l’IES BIel Martí el passat 19 de febrer.

A continuació s’exposen les diferents al·legacions i/o esmenes aprovades en el ple:

Currículum

• ●  Article 111.1. Si el currículum és realment competencial, el desplegament dels

  continguts a treballar en les diferents assignatures i/o àmbits ha de ser flexible i se

  n’ha de permetre la selecció i reducció.

• ●  El currículum s’ha de desenvolupar per competències i l’avaluació competencial,

  formativa i formadora n’ha de ser l’eix vertebrador.

  Escolarització equitativa (TÍTOL V – Capítol II)

• ●  En l’ajuda a les famílies s’ha de concretar quines ajudes s’han de donar: beques,

  beques menjador, transport escolar, suport a les famílies, serveis de guarderia.

  Ajudes econòmiques destinades al benestar social i suport a les famílies.

• ●  La Llei ha de garantir un repartiment equitatiu de l’alumnat NESE a centres

  sostinguts amb fons públics.

  Educació inclusiva (TÍTOL VI – Capítol II)

● Incloure un principi general d’educació inclusiva que vagi més enllà de les etiquetes i

reculli la idea de la importància i necessitat de que totes les persones ens sentim

reconegudes, partíceps actius i volgudes i estimades pels nostres iguals i entre tota la comunitat educativa.
La llei ha de contemplar les línies d’actuació referents a l’orientació sexual (LGTBIQ), feminisme i rols de gènere, violència de gènere, assetjaments, aporofòbia, xenofòbia.

● L’acció educativa ha d’incloure també a l’alumnat que està acceptat socialment. Actualment enfoquem més la nostra acció als que estan en risc d’exclusió social.

Autonomia de centre

• ●  Article 107.2 apartat e): Cal incloure la necessitat de desplegar un reglament

  posterior que especifiqui com s’han de regular les aportacions i dotacions als centres proporcionalment per tal que no hi hagi greuges comparatius derivats de l’entorn socioeconòmic.

• ●  Article 107.4 (perfilació de places). Afegir que hi ha d’haver una comissió de valoració/selecció formada per diferents components de la comunitat educativa.
• ●  Article 106.2. Les “limitacions” han de donar un marge prou ample a les diferents organitzacions d’espai i temps. Atenció al desplegament del ROC.

Visió àmplia de l’educació

• ●  Trobem a faltar una visió global de l’educació. Tota la societat i tot allò que educa,

  formal o no, ha de quedar reflectit a una llei balear.

• ●  Els projectes educatius de ciutat i d’illa han de poder veure’s integrats dins aquesta

  llei.

• ●  L’educació no formal ha de ser tant important com la formal perquè l’infant i el jove

  creix a l’àmbit de tot el seu context social, l’escola no pot ser una bombolla del que hi

  ha fora.

• ●  Cal coordinar els recursos de què disposen les diferents administracions amb una

  planificació d’objectius clara. Cal marcar principis rectors, revisables periòdicament.

• ●  Cal integrar els centres educatius i ubicar-los en la societat, l’esport, el lleure, etc.
• ●  Els inputs del mercat i l’oferta massiva ha de poder ser filtrada per la concepció

  educativa global.

  Organització territorial

  • ●  Seria bo planificar l’agrupació d’alumnes per etapes i en centres de dimensions

    mesurables: Centres de 0-6, Centres de primària, Centres de secundària.

  • ●  Caldria un marc descentralitzador que doni llibertat als territoris per organitzar el

    mapa escolar, reglat i no reglat, d’acord a la realitat i necessitats socials.

  • ●  El corpus de la llei ha de ser prou flexible per permetre, dins una marc genèric,

    aquesta descentralització.

  • ●  On queda la formació contínua del professorat dins el seu horari lectiu?

    Model lingüístic

● Article 122. No estem d’acord amb l’actual redactat de l’article 122. Demanem un

redactat que com a mínim garanteixi el compliment del Decret de mínims.

Carrera docent
● Article 84. Trobam que no s’ha d’eliminar el punt, però ha de quedar molt clar de

quina manera s’ha de fer l’avaluació del professorat. Per exemple, no es pot vincular

a les notes de l’alumnat (numèrica) sinó que la valoració ha de ser qualitativa.
● Tenir en compte per al meritatge altres aspectes a part de l’antiguitat. Per exemple,

rols adoptats al centre, cursos aplicats.

Finançament
● La part de finançament és poc concreta però engloba tots els aspectes que després

s’hauran d’anar concretant.