El juny de 1972 se celebrava a Suècia un esdeveniment històric que podríem considerar com l’inici de la política internacional en matèria de medi ambient: la Conferència d’Estocolm. Es tractava de la primera cimera de l’ONU que versava sobre problemes mediambientals i va establir les bases per al desenvolupament de nombroses directrius en matèria de conservació o per a la consecució d’acords tan rellevants com el protocol de Kyoto. Arran d’ella, la Unió Europea va crear la Directriu sobre Protecció del Medi Ambient i els Consumidors, i va compondre el primer Programa d’Acció Ambiental.
Si fem una ullada a les imatges d’aquella reunió històrica, crida l’atenció el predomini de corbates a la sala: com en tantes altres cimeres polítiques, i més en aquella època, l’absència de dones és una constant. Tot i això, tant abans com després de la Conferència d’Estocolm, són moltes les dones que han dedicat les seves vides a la defensa del medi ambient. Investigadores, naturalistes, activistes… algunes són universitàries amb estudis, d’altres són mestresses de casa que es van organitzar per defensar els interessos de la seva terra.
Tot i que la llista seria molt extensa, hem volgut fer una selecció d’algunes dones inspiradores, que amb les seves accions han contribuït o contribueixen a crear un planeta més habitable.
Berta Cáceres
L’activista mediambiental Berta Càceres va saltar tristament a la fama quan va ser assassinada al seu domicili al març de 2016. El seu “error”: liderar un moviment en contra d’un polèmic projecte hidroelèctric a la seva comunitat. El cas de Berta Càceres va ser molt mediàtic, però és només la punta de l’iceberg: centenars de líders mediambientals són assassinats cada any, i la major part de les vegades aquests crims queden impunes.
Rachel Carson
Aquesta biòloga marina va ser l’autora del best-seller “Primavera silenciosa” en què va alertar dels perills de l’ús massiu del DDT. Gràcies a aquesta obra es crearia, anys més tard, l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units i es prohibiria l’ús del polèmic pesticida. Es considera que, amb la seva tasca de divulgació, Rachel Carson va establir les bases de l’ecologisme i va ajudar a crear una consciència mundial sobre els efectes de l’acció humana sobre el medi ambient.
Jane Goodall
Aquesta famosa primatòloga no necessita una carta de presentació. Des que amb 23 anys va viatjar a Kenya, Goodall no ha parat d’investigar i donar a conèixer el fascinant món dels ximpanzés. L’Institut Jane Goodall promou nombrosos projectes de conservació i d’empoderament de les poblacions locals que comparteixen hàbitat amb els seus estimats simis treballant temes com el reciclatge, seguretat alimentària i educació ambiental. Amb els seus més de 80 anys, la investigadora continua viatjant per tot el món i donant conferències per ajudar a generar consciència i cercar finançament per als seus projectes.
Wangari Maathai
Aquesta activista kenyana va ser la promotora del famós “Moviment Cinturó Verd”, un projecte que té a la dona africana com a protagonista i gràcies al qual ja s’han plantat milions d’arbres a Kenya. La incessant tasca d’aquesta biòloga a el servei de la seva comunitat li va valer el Premi Nobel de la Pau l’any 2004, i Wangari Maathai va rebre l’afectuós apel·latiu de “Dona Arbre”.
Vandana Shiva
Tot i que aquesta pensadora índia va realitzar el seu doctorat sobre física quàntica, Vandana Shiva és famosa per ser una de les més rellevants figures de l’anomenat ecofeminisme. Dedicada a impulsar l’agricultura ecològica, protegir la biodiversitat de cultius i promoure el compromís amb la causa ecologista, aquesta activista ha rebut també nombroses crítiques per les seves campanyes en contra de la indústria alimentària i els aliments transgènics.
Maria Sibylla Merian
Aquesta naturalista de segle XVII és considerada una de les pioneres de l’entomologia moderna. En una època en què gairebé ningú s’interessava per l’estudi dels insectes, i menys les dones, Maria Sibylla Merian va realitzar importants avanços en la comprensió de la metamorfosi dels insectes. Maria Sibylla Merian va saber conjugar les seves grans aficions: naturalesa i art, i ens va llegar preciosos dibuixos en què plasmava les seves observacions científiques. Amb més de 50 anys va decidir viatjar a Surinam per estudiar la seva fauna, un altre fet molt avançat al seu temps, ja que els viatges científics es consideraven una excentricitat.
Lois Gibbs
El 1978, aquesta mestressa de casa resident al barri novaiorquès Love Canal va descobrir que l’escola del seu fill de 5 anys, afectat per nombroses malalties de diferent índole, estava construïda sobre un abocador de productes tòxics. Lois Gibbs va organitzar als seus veïns i va liderar una sèrie de mobilitzacions de protesta després de les que es va aconseguir evacuar del barri a unes 800 famílies. Gibbs és la fundadora de el Centre de Salut, Medi Ambient i Justícia (Center for Health, Environment and Justice) i el 1990 va rebre el prestigiós Premi Goldman de Medi Ambient.
Dian Fossey
El nom de Dian Fossey es va fer famós després de l’estrena de la pel·lícula “Goril·les en la Boira”, basada en els seus estudis i la seva relació amb els goril·les de muntanya. Amb el seu treball, aquesta zoòloga va contribuir a desmitificar la idea que aquests animals tenen un comportament violent. Fossey va ser assassinada a cops de matxet amb només 53 anys, molt possiblement a les mans dels mateixos caçadors furtius als quals ella s’enfrontava.
Greta Thunberg
L’adolescent sueca Greta Thunberg va escoltar parlar per primera vegada del canvi climàtic quan era petita. Li va semblar alguna cosa terrible i en veure que no es feien esforços seriosos per combatre’l va caure en una forta depressió. A l’agost de 2018, poc abans de les eleccions del seu país, va iniciar en solitari una vaga escolar i tots els dies s’asseia davant el Parlament suec amb una pancarta: “En vaga pel clima”. Després dels comicis, va seguir fent-ho cada divendres. El seu moviment ha inspirat el moviment global “Fridays For Future” i milers de joves de tot el món segueixen el seu exemple, reclamant més contundència en les accions que evitin el canvi climàtic, ja que el seu futur està en joc.
Maria Àngels Cardona i Florit
Biòloga, ecologista i botànica menorquina. va ser pionera en l’estudi de la flora a través dels seus cromosomes i en estudis de protecció paisatgística. És una de les persones que des de l’àmbit de la botànica i de la genètica, més va contribuir a l’estudi i al coneixement de la flora de Menorca i de les Illes Balears, especialment de la flora endèmica. Autora de referència imprescindible tant en el camp científic més avançat i innovador com en el camp de la divulgació i gestió del nostre patrimoni natural. Una de les precursores, des de la ciència ecològica i des de la militància ecologista, de la visió integral de la gestió del territori, clau del desenvolupament sostenible que fonamenta i justifica la Menorca Reserva de Biosfera d’avui.
