A grans trets, és l’horari que recull un full penjat amb imants a la nevera. I que d’ençà del dilluns, marca la rutina d’aquesta família. El matrimoni té dos fills: en Biel, de 7 anys, i n’Arlet, de 4.
“Com que el confinament va començar el cap de setmana, els dos primers dies ho vam fer com vam poder; però després ja vam veure que era necessari fer un horari, perquè els fillets tinguessin una rutina”, explica na Gemma, mestra de primària. I tot i que no va a escola, cada dia treballa per penjar continguts a Internet per a les famílies de la classe.
El pare sí que surt de casa per anar-se’n a fer feina; tot i que no sempre, perquè durant part del seu horari laboral també fa teletreball. “Amb la feina ho fem una mica com podem; al ser mestra, jo també tinc una mica més de flexibilitat”, explica na Gemma. “I com que la situació és d’emergència, les empreses també donen més marge”, diu en referència al seu home.
Per gestionar el dia a dia amb la nova situació, el matrimoni va buscar recursos a Internet. No tant pedagògics –aquí, l’escola els n’envia sovint- sinó més aviat aquells que els permetessin saber com afrontar un confinament que es pot allargar; i sobretot, com explicar als seus fills que, a partir d’ara, no poden sortir al carrer.
“A la seva manera, també ho treuen”
“Crec que els fillets són bastant conscients del què passa, sobretot a partir dels 5-6 anys; a més, tot i que evites parlar molt del coronavirus, ells veuen que estem neguitosos o mirem contínuament el mòbil”, explica na Gemma. “I ells a la seva manera també ho treuen, perquè ploren o criden més del normal, o et van fent preguntes com ara: per què no podem anar a ca s’avia?”, hi afegeix.
En el cas d’en Biel i n’Arlet, i seguint recomanacions fetes pels psicòlegs als mitjans, els pares els han explicat què és el coronavirus i què comporta l’estat d’alarma. Sense mentides, però també posant-se al pla de cada fillet. “És una grip greu i ens hem de quedar a casa”, explica n’Arlet. “Amb els fillets és més fàcil que el coronavirus es contagiï, per això noltros no podem sortir; i els pares, només per anar a treballar, a la farmàcia o a comprar”, hi afegeix en Biel.
Els dos germans poden sortir a fora a estones, perquè tenen pati (cosa que ajuda amb les estones de lleure). Però la seva mare ja explica que haver establert un horari, sobretot, els permet mantenir rutines. I readaptar aquelles que, per necessitat, han hagut de canviar.
“Les de primera hora del matí es mantenen, però potser es retarda una mica més tot en comparació amb quan anem a escola”, explica na Gemma. “Allò que tenim clar, però, és que tot i adaptar el ritme, no els deixem anar amb pijama per casa; i al vespre, mantenim hores com les de la dutxa o el sopar”, hi afegeix.
A partir d’aquí, l’horari combina estudi amb lleure, dinar i bereneta. I evidentment, també amb estones per jugar a l’ordinador, mirar la televisió o jugar amb el mòbil i la tablet. “Mirem de seguir les directrius que ens donen des de l’escola amb els deures i el treball a casa, fem petites pauses i joc en família… És un horari marcat, però que també hem volgut pactar en part amb els fillets i que hi poguessin dir la seva”, concreta na Gemma. “Hem fet una miniescola a casa”, hi afegeix en Biel.
De moment, tant na Gemma com el seu home són conscients que la situació s’allargarà. Per això, tenen clar que cal prendre-s’ho amb filosofia. “Els fillets ens pregunten molt quan durarà el confinament, i no ho sabem; però sí que hem d’intentar passar-lo el millor possible”, conclouen. Avui, per exemple, han pintat un missatge per a l’esperança: l’arc de Sant Martí amb la frase ‘Tot anirà bé’, que ja han penjat en un vidre.
