Des de casa, a prop de la claredat que m’aporta la llum que travessa la finestra de l’estudi, i un cel gris i plujós, m’anim a escriure l’article. I no deix de pensar en la pregunta que va fer el professor de virologia, quan estudiava biologia, a la universitat. Una pregunta que mai he acabat de respondre parsimoniosament.
“Treballaries en un laboratori de bioseguretat 4?” (correspon al laboratori que treballa amb agents biològics que representen un alt risc individual de contagi, etc. En aquest nivell, els científics utilitzen vestits especials d’una peça per evitar que entrin partícules infeccioses).
I la següent era: “Treballaries amb armes biològiques per una gran quantitat de diners?”
Ostres, no, no ho faria, tenc un respecte absolut als microorganismes! De fet, els admir. Ja explicaré un dia per què.
He estudiat els virus. Tradicionalment han estat considerats com a elements misteriosos. Estic ara desconnectada científicament d’aquest tema, però quan estudiava sé que existia una gran controvèrsia en si els virus eren elements vius o no. La vida es pot considerar des de dos punts de vista: metabòlica o genètica. La primera es basa en l’homeòstasi, és a dir, la capacitat d’auto manteniment i d’autoorganització. Aquest no és el cas dels virus, els quals necessiten una cèl·lula hoste per a replicar-se. En canvi, des del punt de vista genètic, sí que estan vius perquè tenen la capacitat d’autoreplicació i evolució del DNA. I qualsevol agent que pugui utilitzar o manipular el nostre DNA és poderós.
A hores d’ara, crec que tot té vida, parlo molt més enllà del vessant purament biològic. Deixant aquest punt de vista, ara que coneixem que els virus tenen “súper poders” i no són beneficiosos per la nostra salut siguem prudents per alliberar-nos d’ells.
Com tots vosaltres estic confinada a casa, per mi estar dies o setmanes a casa no és nou. Entre moltes altres coses, també sóc un pacient cardiopulmonar d’alt risc. I tenc els meus moments de soledat, preocupació, algun aire d’angoixa o d’estrès. El que vivim ara mateix promou aquestes sensacions, és normal. És molt important dominar-les i no deixar que ocupin més espai ni temps des del moment en què en som conscients.
El ritme diari de cadascú s’ha trencat i hem de saber aprofitar aquest canvi per adonar-nos que tenim habilitats i recursos per superar-ho. Hem passat de fer vida normal a una situació de total excepció i l’alarma social afecta individualment. És una situació en què afloren aspectes positius i negatius de les persones. Busquem els positius, busca els teus aliats per aquests quinze dies.
Els meus són:
Creativitat, sentit de l’humor, amistat, solidaritat, unió i la recerca de la serenitat en aquesta situació d’alarma social.
Sobretot intentem informar-nos però amb moderació, de fonts fiables, bàsicament per tenir el coneixement que hem de ser prudents i mantenir la calma.
Desenvolupar els aspectes esmentats anteriorment:
- Pintant amb una música que m’agrada
- Netejar amb cura i endreçar compartiments de casa
- Dedicar un dia al bach cooking i a fer pastissos
- Estudiar i repassar temes que m’agraden (idiomes, anatomia, ioga i pilates)
- He agafat una llibreta nova i descric el que vull realitzar aquests pròxims dies, tot el que me fa il·lusió planificar en un futur. També he fet una llista de la literatura que vull llegir
- Aprofit per fer els exercicis Flowing Health a casa, relaxar-me i reconvertir la por en energia dòcil, senzilla i dolça
Coincideixes amb alguna d’aquestes activitats per reconvertir la por endimoniada en un despertar de la consciència col·lectiva?
Si reflexionam una mica amb el que està passant, entendrem que l’univers ens brinda l’oportunitat d’afrontar aquests dies amb humilitat. Qui es creu invencible, que ho pot aconseguir tot, està equivocat. La natura mana. I ella és reserva espais en diferents latituds perquè ens desenvolupem a les seves faldes. Maltractant-la és maltractar-nos. Ella es transforma i nosaltres hem de ser humils i observar. No som invencibles.
I com us deia abans, tenc un gran respecte als microorganismes. Per tant, segueix les recomanacions mèdiques, renta’t les mans amb cura i bona voluntat, i, queda’t a casa. És primordial agafar-nos aquests dies amb molta serenitat perquè de la nostra ètica depèn que ens en sortim. Ens hem de protegir individualment per ajudar a tots els sanitaris i tècnics que treballen a l’hospital, els quals també estan preocupats i són les persones més exposades. Com deia ahir un titular del diari La Vanguardia: “Són els herois sense capa”.
Evitem ser reactius i perdre els papers. Decidir com volem viure aquesta situació és imprescindible pel benestar de tots. Gaudiu d’estar a la vostra llar. Cuidau-vos. Cuidem-nos. Fins d’aquí a quinze dies amics lectors, entre tots ho superarem!
