La presidenta del Govern, Francina Armengol, acompanyada del vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, i la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, s’ha reunit aquest matí per videoconferència amb la presidenta de la CAEB, Carmen Planas; el president de PIMEB, Jordi Mora; el secretari general d’UGT, Alejandro Teixias, i el secretari general de CCOO, José Luís García, per tal de continuar la feina coordinada i recollir les propostes per afrontar la crisi social i econòmica generada per la COVID-19.
En les darreres setmanes, aquesta col·laboració ha permès un gran pacte social, el primer de l’Estat des que va començar la crisi sanitària, per evitar acomiadaments, protegir els llocs de feina i evitar fallides, i que beneficiarà més de 200.000 persones.
Ara el Govern fa un pas més amb el Pla Autonòmic de Reactivació i Transformació Econòmica i Social de les Illes Balears, que el vicepresident Yllanes, el conseller Negueruela i la consellera Santiago han presentat després de la reunió amb els agents socials. Aquest Pla s’ha elaborat a partir de la informació recollida en les reunions mantingudes amb representants de diferents sectors des que va començar la crisi sanitària. Tot i així, és un pla obert i flexible per incorporar les aportacions que hi pugui haver després de la presentació detallada als diferents actors implicats, partits polítics, institucions i plataformes socials, que es durà a terme aquestes properes setmanes.
El Pla es divideix en deu eixos essencials que inclouen grans estratègies, plans i pactes encaminats a aconseguir una recuperació econòmica i social sense deixar ningú enrere.
Els eixos en què es divideix el Pla de Reactivació són els següents:
1. Millora del turisme i estratègia d’activació, per assegurar la protecció laboral dels treballadors i treballadores a mitjà i llarg termini i dibuixar un escenari que aposti per la diversificació del model econòmic i la reducció de la infraestructura turística en benefici d’altres sectors per obtenir una realitat més neta i sostenible per a les Illes Balears. En aquest sentit, inclou una estratègia d’activació immediata, un pla de promoció del turisme cultural, un pla de millora de la competitivitat i la qualitat turística i un pla de foment del turisme sostenible.
2. Economia circular i nou model de consum lligat a la proximitat, per tal de reactivar l’activitat econòmica i impulsar els sectors que aposten pel producte local. Per això, s’estableix un pla d’estímul del sector primari, un pla de consum de proximitat, un pla de gestió sostenible de residus i un pla d’estímul de la indústria agroalimentària balear vinculada a la producció agropecuària i a la pesca local.
3. Economia del coneixement i la innovació i l’impuls de nous sectors, amb l’objectiu de fomentar la ciència i la recerca en l’àmbit sanitari, però també per desenvolupar nous sectors de negocis i ocupació. Inclou un pla d’impuls de nous sectors lligats a la tecnologia, a la recerca i a la transferència del coneixement, un pla de foment de la recerca i la transferència de coneixement, un pla de modernització professional i un pla de captació de talent.
4. Modernització de la indústria tradicional i recuperació del teixit industrial, per tal que aquest pugui satisfer les necessitats fonamentals de la ciutadania balear i que generi llocs de feina estables aliens a la temporalitat. En aquest sentit, es preveu un pla de reconversió industrial per a l’abastiment sanitari, un pla de desenvolupament de clústers, un pla de foment de la indústria local i un pla d’internacionalització i de retorn industrial.
5. Impuls de la transició energètica, l’economia verda i de l’economia blava, que inclou un pacte per l’energia, un pacte per l’aigua, una estratègia marítima i un pla de foment de la sostenibilitat ambiental. Aquest sector ha estat clau des de l’inici de la legislatura, però ara esdevé més important com a eix vertebrador d’un nou model productiu sostenible.
6. Agenda urbana i foment de l’habitatge. El sector de la construcció esdevé fonamental per a la reactivació econòmica actual, però sempre cercant fórmules alternatives a les polítiques expansives i fomentant l’oferta pública. En aquest sentit, es preveu un pla d’accés a l’habitatge i un pla de foment de la inversió pública.
7. Economia social, sanitària, educativa i repte demogràfic basats en un pla de resposta socioeducativa i digitalització, un pla d’infraestructures educatives, un pla de redimensionament del servei de salut, un pla d’impuls d’un sector lligat a la cura de les persones, un pla de resposta a l’augment de la vulnerabilitat econòmica i un pla de reforç de la seguretat sanitària. Un eix fonamental per protegir els més vulnerables davant aquesta crisi sense deixar ningú enrere.
8. Impuls de les indústries culturals i creatives amb un pla de xoc específic per a les indústries culturals, un pla de reactivació del sector, una estratègia de digitalització i foment de la tecnologia, un pla de foment de la cultura per a nous públics i un pla de coordinació interinstitucional i amb el sector privat.
9. Treball, ocupació de qualitat, formació i desenvolupament empresarial per a una economia socialment sostenible. Aquest eix preveu establir un full de ruta davant l’increment a curt termini de l’atur i dissenyar un nou pla d’ocupació de qualitat. Per això, inclou un pla de potenciació d’eines financeres per ajudar al desenvolupament empresarial, un pla d’ocupació de qualitat 2021-2023, polítiques laborals per a un mercat de treball de qualitat i igualitari i un pla integral de formació professional 2021-2024.
10. Finalment, es potenciarà la modernització de les institucions i es millorarà la seva governança mitjançant un pla de modernització de l’Administració i agilització administrativa, es reforçarà la col·laboració amb els consells insulars i s’elaborarà un pla estratègic d’acció exterior i de la Unió Europea.
D’aquesta manera, des del Govern de les Illes Balears es planteja un projecte de reactivació social i econòmic edificat sobre un conjunt d’objectius elaborats des de la transversalitat i la cooperació.
