1. Som conscient que les besades, les abraçades, els apropaments, sempre són i seran reclam humà.
2. Molts creiem que, sempre i en qualsevol circumstància, com “la cérvola es deleix per l’aigua viva, també em deleixo jo per Vós, Déu meu!” (salm 42)
- Sentint la nostàlgia dels amics, reconec que un amic vertader és,… qui et comprèn i en ell t’hi redosses sense miraments.
- He valorat i valor de cada dia més l’equilibri personal, el tenir “seny”, ser persones madures. La maduresa no l’aconsegueix tothom. A més de ser un regal immerescut, és fruit de l’esforç constant.
- Sé que algunes parelles s’han tornat mirar als ulls, també ho han fet pares i fills, molts néts i nétes han enyorat i enyoren la presència dels avis, … Com mai, molts hem après a donar més importància a la vida i a la pregària familiar.
- Molts, moltíssims, hem sortit i sortim a les finestres i balcons per a aplaudir cada dia a les 20h. als metges, infermeres i a un grup ample de persones que oblidant-se d’elles mateixes s’ensorren solidàries en les necessitats de la gent. Tots valoram més la seva vocació. A no pocs els ha costat i els costa fins i tot la seva vida.
- Ens coneixem tots més que mai. I no sols als altres, també a noltros mateixos. I davant la pregunta que algú m’ha fet: Què ha canviat? He respost: En pocs dies tot ha canviat! A cada instant molts es sorprenen a ells mateixos i sorprenen als altres, i no per accident. Hem viscut actituds, paraules i gestos molt positius de familiars i veïns. I he escrit en el meu cor: “Escoltau els qui trascau per la vida, sols una vivència és essencial: L’amor, l’amor, l’amor!”.
- Més que mai, i gràcies a les noves tecnologies, juntament amb molts de la comunitat parroquial de st. Esteve, ens hem unit per pregar a favor de tots aquells, molts, massa! que ploren la mort del seu fill, del seu amic o conegut, sense poder-lo ni acomiadar, ni besar, ni acaronar. I hem pregat, també, pels difunts.
- He conclòs que res hi ha comparable entre Déu i noltros com l’ànima, com l’alè de vida. Serà per açò que els cristians creiem que Déu ha fet l’ànima a imatge seva. L’economia és important. Moltes coses són importants, però adquirir pau interior és superior.
- No perquè algú ens ho diu, per experiència personal hem constatat que ja ens va bé, de tant en tant, “fer penitència”, deixar-ho tot, i centrar-nos en noltros mateixos per a corregit i intensificar actituds. I, a més, per a despertar la nostra atenció al llarg ressò de planys que han causat i causen diverses bactèries perverses: l’egoisme, la fam de tenir més i més, la hipocresia, la mentida, la manipulació, … Tot i que, units amb el Papa Francesc, reconeixem que “les diferents bactèries que hi ha en el món ens poden matar, però mai ens impediran estimar”.
- I, front tantes persones grans que han mort sense ser ateses, hem sentir al cor que: Pot ser que algú no sàpiga que les arrugues de l’esperit, fan més vell que les de la cara. Pot ser que algú no sàpiga que quan menysprea un vell, menysprea el seu futur.
- I per què no dir-ho, arreu la majoria dels meus germans preveres han viscut i viuen el covid-19 en actitud de servei total. Corferits, com tants, intenten remuntar l’ànim i obrir solcs d’esperança. Com tants d’altres, també alguns d’ells han mort. A favor de tots els qui han mort, tots sense diferències, i, possiblement, seguiran morint: amb Déu siguin! Entre ells, entre tants, també hi sigui el meu germà i amic prevere Enric Enrich.
