Dia 17 de maig és el Dia internacional contra la LGTBIfòbia. Amb motiu d’aquesta data, totes les associacions LGTBI de les Illes Balears volem posar de manifest i reivindicar la necessitat que, des de les institucions publiques de l’Estat i de les Illes Balears, es posin en marxa mesures de memòria i reparació de les persones LGTBI que van ser víctimes de la legislació repressiva del Franquisme.
En el manifest-proposta signat per les sis associacions LGTBI de les Illes Balears (Associació LGTBI de les Illes Balears-Ben Amics, Col·lectiu de la Llave del Armario, Ses Foneres Col·lectiu Transfeminista de Menorca. Associació de famílies de menors trans – Chrysallis Illes Balears, Balears Diversa – Asociación lgtbiqa y feminista de les Illes Balears Balears, Diverxia Menorca) es recorda que el final de la dictadura franquista i els inicis cap a la democràcia no van suposar per a les persones LGTBI una ruptura immediata amb la legalitat homofòbica ni amb la cultura masclista i heteronormativa. L’indult i les amnisties dels anys 1976 i 1977 no van tenir en compte els presos socials, ni en concret als homosexuals, detinguts sota la legalitat repressiva del nacionalcatolicisme. Van haver de passar 30 anys perquè una llei –la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de la memòria històrica- reconegués el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiars de les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.
A les Illes Balears l’any 2018 es va aprovar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (Llei 2/2018, de 13 d’abril), en l’exposició de motius de la qual s’afirma: “durant tota la Dictadura i el principi de la Transició es va exercir una dura repressió per raons d’orientació sexual o identitat de gènere, amb tractaments contraris als drets humans com a conseqüència de l’aplicació de la “Ley de Vagos y Maleantes” i la “Ley de Peligrosidad Social”.
A pesar de les lleis esmentades, les mesures aplicades a favor de les víctimes LGTBI han estat raquítiques i insuficients, per no dir nul·les, per a donar resposta a la voluntat memorialitzadora –i per tant visualitzadora- i restitutiva que les inspirà. Per a les associacions LGBTB de les Illes Balears –i així ho expressam en el manifest-proposta- no es pot tolerar l’exclusió de cap víctima del franquisme de la seva memòria i restitució; les LGTBI tampoc. És per això que, davant l’absència d’iniciatives al respecte, les entitats LGTBI de les Illes Balears sotasignades llancem cinc propostes a les institucions públiques perquè les impulsin i les posin en marxa.
