Seguim enFase 1 de confinament. Temps de quedar-se encara a casa, profitós per alguns, avorrit i desesperant per altres. I mentrestant no deixa de ser també un període ideal per alguns oportunistes, aquelles persones que aprofiten l’alteració col·lectiva a causa de la Covid-19 per treure’n un bon benefici.
L’oportunisme és un terme utilitzat en ecologia i fa referència a la capacitat que presenten algunes espècies amb una taxa de multiplicació elevada, d’aprofitar ràpidament un espai deixat en l’ecosistema adaptant-se a condicions canviants en el temps i en l’espai.
Són espècies que colonitzen un medi que està sent sotmès a una pertorbació. Per exemple alguns dels microorganismes que habiten en nosaltres aprofiten quan esteim debilitats o malalts per provocar-nos infeccions secundàries, convertint-se així en patògens.
Un exemple molt clar seria el fong Candida Albicans que viu a les mucoses, les ungles i la pell de totes les persones. Quan el nostre sistema immunitari està deprimit pot provocar llagues a la cavitat bucal d’un color blanquinós i molest. També són considerades oportunistes la majoria de males herbes de les plagues agrícoles o forestals i de les espècies invasores.
I bé, l’espècie humana també es pot considerar un ésser oportunista.
Aquestes setmanes molts no podem anar a comprar als llocs que ens agrada. Hem de fer la comanda d’aliments via telefònica o bé accedir al supermercat del barri. En aquests moments salta el preu de l’egoisme. He observat que alguns aprofiten per generar el seu propi benefici en detriment de les circumstàncies actuals.
Algunes pujades de preu d’alguns aliments aïllats sembla que no han estat detectades. Però això és només un detall, la magnitud del que passa és que ningú ha fet cap baixada considerable. Ser oportunista en aquesta ocasió no té res a veure amb actuar baix uns principis morals o un pla solidari, el qual hauria de ser programat front aquestes circumstàncies excepcionals que vivim. Entenc que no s’hagi fet els primers dies, però és que ara ja fa més d’un mes que mantenim aquesta situació.
En un municipi com Ciutadella que la majoria de gent s’ha anat dedicant al turisme, és una realitat que algunes persones vagin apurades econòmicament abans de l’estiu i ara que no tenen ingressos, encara més. Per ells és una realitat acabar aquesta primavera amb escassetat d’aliments de què nodrir-se.
Amb això vull dir que no he vist al supermercat X del barri cap oferta en alimentació. Tot el contrari, vaig observar unes sobrassades que disposaven d’un preu de 3’45 € guixat a bolígraf, el qual va ser substituït per l’actual preu de confinament de 4,35 €.
Un altre cas és el d’una empresa X que treballa a domicili. Va enviar una compra a una persona jubilada per un valor de 96 €. A la comanda hi mancaven diversos productes que aquesta persona havia demanat, per contra, li van posar més patates, cebes, pomes i taronges. Les quals dubto que fossin de comerç local tal com ells asseguren que subministren, perquè cap aliment excepte les taronges semblava cultivat aquí.
Un altre tema és l’opinió d’alguns agricultors i pescadors que diuen que si pesquen i la gent no compra, el peix es fa malbé i no val la pena pescar-lo. No seria una bona idea dur tot aquest menjar que ara no es ven a una plaça gran i amb un preu solidari, perquè la gent amb més necessitats se’n beneficiés? Hi ha persones que fa dies que mengen només patata bullida i arròs.
Els preus no baixen, sinó que els oportunistes els mantenen o els pugen. Tants dies “de reflexió” i no surt cap esperit d’unió o estratègia solidària en l’àmbit agroalimentari? No és agradable sentir que la verdura i el peix es fan malbé. I trobo més greu aquells que durant l’any venen menys que ara i avui no tenen cap detall amb els consumidors de primera necessitat. Tot el contrari, han pujat els preus d’alguns productes.
Si bé hi ha persones i sectors solidaris que arrisquen la seva vida per ajudar als altres, n’hi ha que fan ús d’aquesta crisi per emplenar-se d’una conveniència poc entesa a llarg termini. Cal prendre nota dels avantatges de ser solidari, perquè el preu de l’interès propi en un futur pròxim no serà rendible.
Els valors socials evolucionen molt lentament. Confiem que tot el que vivim ara serveixi en un futur per crear una societat més unida i solidària en tots els sectors. Aquesta és l’única manera de guanyar una guerra i la postguerra.
I com que la primavera és un temps d’oportunitats i d’oportunistes, us deix aquestes flors de llimoner amb pugó verd, i les formigues, menjant la flor i els fruits incipients.
