Xavier Marquès és el Patró Major de la Cofradia de Pescadors de Ciutadella. Fa pocs mesos que ha assumit aquest càrrec, però ja s’ha fixat un objectiu prioritari: la continuïtat de la pesca al municipi. I és que la mitjana d’edat del col·lectiu és molt elevada, i en els propers anys, les jubilacions faran reduir el nombre de pescadors i, ara mateix, no hi ha relleu generacional. De tot açò en xerram en un moment especial, en el que no podem evitar analitzar la situació actual i la crisi del coronavirus.
- Com us està afectant aquesta situació de confinament i crisi del coronavirus?
- Molts pescadors han quedats amarrats a port i van poder sortir, i altres surten més poc del que era habitual fins ara. Des de fa setmanes, les tres barques de bou sortim quatre dies, mentre la primera setmana de confinament en vam sortir tres.
- En el vostre cas, no hi ha cap mesura ni cap restricció que us impedeixi sortir a pescar?
- Les normes diuen que els sectors que nodreixen matèria primera poden seguir fent feina. De fet, el decret diu que som un servei essencial.
- D’acord, les normes us permeten sortir a pescar. Però els surt a compte sortir?
- La primera setmana del confinament va ser rara, perquè la gent no sabia què podia i què no podia fer, i van sortir molt poc de casa. Per açò les barques bou vam sortir a pescar només tres dies, i va haver-hi molt poca venda. Les barques petites també van sortir poc perquè no sabien exactament què passaria. Ara, la gent ja sap que els mercats estan oberts, i ha sortit una mica més a comprar. També hem pogut col·locar una mica més de peix als supermercats, i açò ens ha permès fer feina quatre dies aquesta setmana.
- Les venden repunten, llavors?
- Entenc que la gent va a la botiga o al supermercat del costat a fer la compra, i un poc aquí i un poc allà podem anar col·locant el peix. Així i tot, les barques de llagosta no han començat temporada.
- La temporada de llagosta començava el dia 1 d’abril, però.
- Així és, però com que els restaurants estan tancats i no hi ha sortida per al producte, vam decidir esperar 15 dies a veure com evoluciona la situació i llavors decidir.
- Des del sector s’havia proposat al Govern començar la temporada 15 dies més tard, i acabar-la llavors també 15 dies més tard.
- Sí, i des del Govern ens van contestar que, per raons biològiques, veien complicat fer córrer la temporada, ja que a les dues setmanes de setembre en les que proposam pescar, les llagostes ja duen ous. També és cert que a finals d’agost, quan sí podem pescar, les llagostes ja duen ous i ens deixen pescar amb la condició de que si capturam una llagosta amb ous l’hem de tornar a la mar.
- Per tant, mantenen vostès la seva proposta?
- Dependrà de com vagi la temporada. Ara, sembla que serà bastant dolenta, i si al final el producte no té sortida, no tindria sentit allargar la temporada.
- Com els afecta el tancament dels restaurants?
- Des de fa setmanes es va recuperar la venda bàsicament de peix. En canvi, el marisc, gambes, escamarlà… són productes que queden a un segon pla, i tampoc no podem repartir-lo als restaurants. El peix no és tant rentable com el marisc, i si ens hem de dedicar només al peix, potser al final de mes veurem reduïda la nostra caixa un 40 per cent. Però ens adaptam a les circumstàncies, i estem prou contents de poder seguir fent feina en aquesta situació.
- I el preu de venda pot ser el mateix ara que abans d’aquest confinament?
- Sí. A Menorca tenim un preu bastant estable tot l’any, a diferència d’altres llocs on sí hi ha més variació, com a Palma. Els primers dies sí va baixar una mica el preu, sobretot de la gamba, perquè la gent gairebé no sortia de casa, i vam rebaixar de manera molt puntual per a què no es fes malbé el producte. Si veiem que hem de vendre tant barat que no ens surt a compte, no sortim a pescar i així també no fem malbé el peix.
- Quants pescadors hi ha ara a Ciutadella?
- Hi ha unes 20 barques d’arts menors i tres barques bou. A les barques bou hi van quatre mariners a cadascuna, i les d’arts menors bàsicament són dos mariners per barca. En els darrers deu anys, el nombre de pescadors ha anat baixant. I el problema que tenim és que la generació que ara pesca de mitjana té entre 55 i 60 anys. Açò vol dir que prest molts es podran jubilar, i que d’aquí 5 anys tindrem un problema seriós d’abastiment de peix. No hi ha pescadors joves.
- I per què creu que no hi ha pescadors joves?
- Des que som Patró Major m’he proposat com a objectiu trobar pescadors. La majoria de qui es dedica a aquesta professió ve de família de pescadors. Aquest és una feina que l’has de conèixer des de baix, des de mariner, i anar pujant i aprenent. És una feina que necessita molta dedicació i hores, i avui dia la gent és molt còmoda, vol poques hores i cobrar molt, i a la mar és difícil. Sí és cert que hi ha pescadors que viuen bé. No són rics però viuen bé, i en canvi el pescador que no fa les coses bé passa gana. Però açò passa per tot, la feina ben feta dóna profit. La gent diu que és una feina dura, però a mi m’encanta. Per mi seria dur estar vuit hores assegut dins una oficina, o fent de manobre tot el dia al sol. Com a Patró Major, estic fent feina amb el conseller de Pesca per trobar sortides. Vaig anar a xerrar amb orientadors dels instituts, per intentar saber per què de tants al·lots que surten dels centres, no n’hi ha ni un que vengui a demanar per fer de pescador. I me van explicar que els orientadors envien els alumnes a allò que tenen a mà i a Menorca, i aquí no tenim formació marinera. La que hi ha està dedicada a la nàutica. Així, si no vénen de família de pescadors, els joves ja no pensen en aquesta opció, ho veuen com un ofici que queda molt enfora. És un problema de desconeixement. Per fer de pescador també hi ha molta exigència burocràtica i de títols. Des d’aquí demanam que sigui més fàcil i, segon, que la formació es faci a Menorca. No és lògic que hagis d’anar a Palma o fins i tot a Galícia a fer cursos.
- Quins títols demanen per poder ser pescador?
- Hi ha un títol de mariner pescador bàsic, que ni es fa a Menorca. Després el títol de mariner mercant, que era un títol que abans es feia a les Cofradies i ara ja no ho podem fer…
- Posem per cas que a Menorca es fes aquesta formació, que des dels centres orientessin els alumnes cap a la pesca… Creu que els joves es decantarien per la pesca com la seva professió?
- No hi hauria cua per fer de pescador, però crec que algun en sortiria, i si en sortís un cada any, ja avançaríem. Hi ha gent a qui li agrada la mar, i si veuen que aquesta és una feina que et permet viure, potser es decanten cap aquí. Però t’han d’encaminar, t’han de donar facilitats.
- Molta gent creu que per ser pescador, no fa falta pràcticament formació, sinó simplement pujar una barca amb algú que t’ensenyi, i ja està.
- Quasi hem de ser astronautes! Hem de fer cursos, formació… Si s’han de fer, mira, que es facin, però no té sentit que s’hagin de fer a llocs tant llunyans com Galícia!
- Fa pocs mesos que és Patró Major. Així com veu les coses, i després d’aquest temps de gestions i xerrar amb administracions, creu que les coses poden canviar per evitar aquest problema que pronostica per d’aquí pocs anys?
- Farem feina i ja veurem què passa. Ho veig complicat, sincerament, perquè tots els sectors s’enfoquen al turisme. També tot el que respecta al mar s’orienta en aquest sentit, nàutica d’oci, excursions… Ara ens estem donant compte que estem massa pendents del turisme. Hi ha gent que aposta pels productes locals, i restaurants que volen fer cuina menorquina, però potser ens trobarem un dia que no hi haurà pescadors que aportin el peix, i llavors la branca de la mar de cuina menorquina desapareixerà. Qui s’estima la terra hauria de fer un esforç per mantenir segons quines activitats i que no desapareguin.
- Ara que s’aposta per la cuina menorquina, potser no ens donem prou compte que açò també vol dir tenir producte d’aquí, com la pesca…
- És així. Noltros posarem les llavors que facin falta i esperarem que cresquin.
