Tot i que el concepte de micromamífer no té valor taxonòmic, s’utilitza generalment per agrupar les espècies de mamífers de mida reduïda, generalment pertanyents als ordres de rosegadors i insectívors. Per conèixer una mica més la seva situació a la Reserva de Biosfera de Menorca, des de l’any 2015 es realitzen controls bianuals en set ecosistemes diferents de totes les espècies de micromamífers existents a l’illa. Això permet determinar com canvien les seves poblacions al llarg del temps i conèixer la salut de cadascuna de les espècies.
Després de cinc anys de seguiment dels micromamífers presents a la Reserva de Biosfera de Menorca, comencem a conèixer algunes de les característiques generals sobre la distribució i abundància d’aquest grup de fauna. Aprofitem la publicació de l’últim informe de seguiment per aportar les dades més rellevants sobre els micromamífers a Menorca.
Micromamífers: rosegadors i insectívors
Tal com s’ha comentat a l’inici, dins del grup dels micromamífers comptem amb espècies de rosegadors i d’insectívors. Els rosegadors constitueixen l’ordre més nombrós de mamífers al món, representant al voltant del 40% del total d’espècies. El seu nom deriva de les seves grans dents incisives de creixement continu, la qual cosa els obliga a rosegar contínuament per desgastar-les. A la Reserva de Biosfera de Menorca, dins d’aquest ordre, trobem sis espècies: la rata cellarda o sarda (Eliomys quercinus), el ratolí mediterrani (Mus spretus), el ratolí domèstic (Mus musculus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la rata negra o rata de camp (Rattus rattus) i la rata comuna (Rattus norvegicus).
Entre els insectívors es troben espècies com els eriçons i les musaranyes, tot i que considerarem únicament a les musaranyes com un micromamífer. Són espècies que s’alimenten principalment d’insectes i d’altres petits invertebrats. A l’illa hi ha un tipus de musaranya; la musaranya comuna (Crocidura russula).
Dades de seguiment
El control i seguiment de les espècies de micromamífers presents a l’illa es realitza mitjançant captures amb trampes en viu a la primavera i a la tardor. Pel que fa a la recollida de dades, aquesta es realitza seguint una metodologia estandarditzada que s’utilitza també en altres llocs d’Espanya, fet que permet dur a terme comparacions entre diferents territoris. Les 7 parcel·les de seguiment a Menorca estan situades en zones d’Alforí, Serra Morena, i s’Albufera des Grau.
En el conjunt dels cinc anys d’estudi, les dades mostren una abundància mitjana de 9,3 individus per cada 100 trampes, encara que amb una important variabilitat anual i estacional, entre diferents hàbitats, i en la composició de les diferents espècies.
Globalment, l’abundància de micromamífers en 2019 ha estat pràcticament idèntica a la del 2018. Mentre que els anys 2015 i 2016 van mostrar elevades abundàncies de micromamífers, l’any 2017 hi va haver una forta caiguda en tots els hàbitats. L’any 2018 es va produir una recuperació important, i el 2019 els hàbitats estudiats han tingut diferents respostes, des del manteniment de les abundàncies a l’augment o disminució d’aquestes.
Si considerem tots els anys, l’espècie més abundant és el ratolí de bosc (4,5 exemplars / 100 trampes), que gairebé duplica l’abundància de les següents espècies; el ratolí mediterrani (2,2 exemplars / 100 trames) i la rata marró (1,6 exemplars / 100 trampes). Les altres dues espècies trobades, la rata cellarda i la musaranya, són bastant menys abundants, especialment la musaranya, amb 0,2 exemplars per cada 100 trampes.
També s’han obtingut importants diferències segons els diferents hàbitats on s’ha mostrejat. Així, a les estacions situades en ullastrars s’ha obtingut una abundància mitjana de 4,4 exemplars / 100 trampes, i en estacions situades en pinedes s’han obtingut abundàncies mitjanes de 14 exemplars / 100 trampes. Aquesta mateixa variabilitat s’observa en determinar les seves variacions a la primavera i la tardor, obtenint-se una abundància més gran a la primavera, amb 11 exemplars / 100 trampes, que a la tardor, amb 7,6 exemplars / 100 trampes.
Pel que fa a la riquesa d’espècies (nombre d’espècies trobades en una zona de mostreig) i la seva distribució (nombre de localitats diferents en què apareix una espècie), totes dues magnituds aporten dades positives en el còmput dels anys estudiats.
Projecte SEMICE
Aquestes dades i les recollides en més de 50 estacions distribuïdes per tot Espanya estan publicades al web del projecte SEMICE de Seguiment dels micromamífers comuns d’Espanya. Es tracta d’un projecte de monitoratge de micromamífers o petits mamífers comuns a gran escala i llarg termini i sustentat en una xarxa d’estacions de control a càrrec de col·laboradors majorment voluntaris. El seu objectiu principal és el de posar en comú les dades obtingudes per conèixer la salut d’aquestes espècies de micromamífers, que compleixen una funció molt rellevant en els ecosistemes.
A més de les dades de seguiment de cada estació, el projecte inclou a la seva pàgina web informació sobre cadascuna de les espècies estudiades, dades unificades i documents d’interès sobre el tema, a més d’un visor en el qual se situen tots els punts de seguiment i els resultats anuals. A cada estació de mostreig apareixen el nombre d’anys en què s’ha dut a terme el seguiment, així com les abundàncies per any i espècie.
Per a més informació sobre el projecte que es porta a terme a Menorca, s’adjunta l’informe final corresponent a aquest any 2019. Tota la informació dels anys anteriors es pot obtenir accedint a l’apartat de publicacions del web de la Reserva de Biosfera de Menorca.
