L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix activitat física com a qualsevol moviment del cos que exigeix un cost energètic. El moviment forma part de la nostra genètica, llavors hem d’entendre que no existeix un ésser humà sedentari sa.
L’activitat física ajuda a:
- Reduir el risc d’hipertensió, cardiopatia coronària, accident cerebrovascular, diabetis, depressió, càncer de mama o de colon.
- Millora la salut òssia.
- Influencia en l’equilibri calòric i el control del pes.Quan ens centrem en el sòl pèlvic, l’activitat física pot ser una moneda de doble cara. Per entendre el motiu, m’agradaria que us imaginéssiu la zona de l’abdomen com una casa. La teulada estaria formada per el diafragma (el principal múscul respiratori), els fonaments serien els músculs del sòl pèlvic (conjunt de músculs que tanquen la pelvis per baix) i les parets serien la musculatura abdominal i vertebral. Tot això forma una cavitat que s’anomena esfera abdomino- pelviana.La importància de l’esfera abdomino-pelviana durant l’activitat física és per la relació que hi ha entre els seus elements. Per exemple, si tenim una mala postura en la realització de l’exercici, un sòl pèlvic dèbil, una mala respiració, una faixa abdominal que no s’activa, és a dir, una esfera abdomino-pelviana inadequada per a poder fer aquella acció, poden aparèixer símptomes. Majoritàriament aquests símptomes estan relacionats amb el sòl pèlvic, com per exempleincontinència urinària o modificació de la posició original d’algun òrgan pèlvic.
En una noticia que va sortir en el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya deien que “entre el 20% i el 51% de les dones esportistes de 25 a 45 anys pateixen d’incontinència urinària, al marge que tinguin o no fills”.
Quan ens centrem en el sòl pèlvic podem veure que hi ha disciplines esportives que provoquen una pressió important sobre el sòl pèlvic, sigui per l’acció en sí o perquè el cos no està preparat per fer aquell exercici. Llavors, és important decidir quina activitat física volem fer tenint en compte la condició física en la qual ens trobem. Opcions com córrer, atletisme, bàsquet, futbol, tenis, voleibol, gimnàstica esportiva, aeròbic, entre altres, poden provocar dany si el sòl pèlvic no està preparat per contrarestar o absorbir l’impacte.
Amb aquestes paraules vull traslladar que l’exercici es faci en unes bones condicions físiques i amb molta consciència del cos. Així com també elegir una disciplina adequada. Dins del gran ventall d’activitat física, les disciplines més respectuoses amb el sòl pèlvic són natació, caminar, ciclisme o spinning suau, aquagym, pilates o ioga.
Per tant i resumint, hem d’entendre que moure’ns és essencial, però també és important fer-ho amb cura. Treballar la consciència del cos, sobretot de la esfera abdomino-pelvina, i elegir una opció d’exercici adequada a la condició física del moment, és fonamental.
Web: www.fisioterapiamartasegui.com Mail: info@fisioterapiamartasegui.com Telèfon: 623 18 31 54
