José Luís Bosch és director de Clínica Juaneda a Menorca. Com a màxim responsable d’un grup sanitari privat, analitza com ha afectat i està afectant la crisi del Covid19 al sector i als seus projectes. De moment, segurament l’inici de les obres del nou edifici que ha de construir a Ciutadella s’ajornaran fins a la tardor, i es mostra optimista sobre una col·laboració entre la sanitat pública i privada per solucionar un dels efectes colaterals d’aquesta situació: les llistes d’espera.
- La sanitat privada ha rebut amb la mateixa virulència que la pública l’embestida del coronavirus?
- El sector sanitari privat està entre l’espasa i la paret. Des del primer moment se’ns ha qualificat com a activitat essencial, però hem registrat una baixada d’activitat real d’entre el 80 i el 90 per cent, perquè realment tot s’ha centrat en patologies vinculades al Covid. Com és lògic en aquesta situació, no pots fer intervencions quirúrgiques que no siguin urgents, no pots visitar pacients de consultes externes si no són urgències o consultes que no poden esperar… Tota la resta s’ha hagut de posposar. Com a empresa privada, totes les clíniques hem hagut de mantenir tota l’estructura, però amb un índex d’activitat d’entre un 10 i un 15 per cent màxim de l’habitual. És una situació estranya que patim tot el sector privat, i hem de valorar quines mesures a prendre a curt termini perquè és una situació insostenible. Tenim els mateixos costos fixes però amb una activitat mínima. Açò ha penalitzat molt el sector privat, que hem estat i estem com sempre a disposició de l’administració. Hem mantingut l’estructura al 100 per cent, ja que no podíem fer un ERTE ni tan sols a departaments que no fossin sanitaris.
- Tots els casos de Covid19 s’han derivat cap a la sanitat pública?
- A Menorca, des del primer moment vam acordar amb la gerència de l’Hospital Mateu Orfila que noltros intentaríem no tenir pacients ingressats afectats per Covid19 perquè estem a dins un edifici on hi ha un geriàtric. Per un tema de seguretat de tots, quan hem detectat un possible positiu que ha vingut a urgències, de forma automàtica l’hem derivat cap a l’Hospital Mateu Orfila perquè pogués estar allà la resta de la seva estada. Tots sabem que el problema més gran d’aquesta situació s’ha produït al sector geriàtric i per açò, encara que mantinguéssim seguretat i protocols, vam creure oportú evitar tenir pacients ingressats a 20 metres d’una residència geriàtrica, encara que açò perjudiqués la nostra facturació.
- La sanitat pública i privada, en aquesta crisi, han anat de la mà?
- Sí. Tot el sector privat, una vegada decretat l’estat d’alarma, ha estat intervingut pel Ministeri. Una de les coses positives dins de tot açò és que en les darreres setmanes se parlava de sanitat, no de sanitat pública o privada, perquè tots els recursos que hi havia s’han posat a disposició del sistema públic, que és allò que pertocava en aquest moment. Noltros, per exemple, hem deixat un respirador a l’Hospital Mateu Orfila i també altres aparells. Sempre hi hagut una coordinació òptima entre totes les parts per evitar tot allò evitable. Però repeteix, en aquesta situació s’ha parlat de sanitat, sense diferenciar pública de privada, ja que quan es fan diferències, sempre sembla que la privada sempre som els dolents de la pel·lícula.
- I creu que aquesta no diferenciació seguirà una vegada passada aquesta crisi?
- No queda cap altra opció. Ens agradi o no, no pot haver sanitat pública sense sanitat privada, ni sanitat privada sense sanitat pública. Un terç de la sanitat és privada. Si desapareix, no hi ha sistema públic que ho pugui absorvir. No som ni millors ni pitjors. Es tracta de cercar solucions. Cada sector té les seves debilitats i virtuts. Quan s’ajunten les dues, tothom surt guanyant. A curt termini, serà crucial la col·laboració público privada per salvar les grans llistes d’espera que hi haurà. Aquests dos mesos pràcticament només ens hem centrat en el Covid 19, i hi ha pacients que estan esperant visites, cirugies, solucions… I ni tan sols han pogut anar a l’especialista. Hi haurà un coll de botella que s’haurà d’anar solucionant a nivell estatal, i la rapidesa dependrà de la col·laboració que pugui haver-hi entre sector públic i privat.
- Clar, hi ha molta gent pendent de visites a especialistes que s’han posposat, i que s’hauran de reprogramar i atendre…
- Llegia un estudi que calculava que, per desgràcia, la paràlisi d’aquests dos mesos, provocarà una sèrie de morts a llarg termini culpa d’haver detectat tard una dolència. És un dels danys colaterals d’aquesta crisi, i que segurament veurem d’aquí uns anys. A una societat, la prevenció és crucial per a tothom. Per açò tenim una bona esperança de vida, perquè Espanya té un bon sistema de prevenció. Ara hem de veure com podem donar sortida a tot açò, perquè no se generi un coll de botella i no ens generi massa efectes no desitjats. Hi haurà gent que patirà culpa d’haver diagnosticat tard una dolència. Ara ens sembla que només hi ha Covid19, però també hi ha moltes altres patologies que ara no podem atendre. Els milers de visites i intervencions quirúrgiques que es fan cada dia s’hauran de poder fer.
- Sembla llavors que la col·laboració és pràcticament imprescindible…
- És una qüestió de predisposició i de pressupostos.
- Podria semblar lògic que es repartissin les consultes que han quedat pendents entre la sanitat pública i la privada. Costa el mateix fer-ho a una banda que a un altre? Al sistema li costa el mateix?
- És molt difícil de respondre. Històricament sempre s’ha dit que la sanitat privada optimitza millor els recursos que la sanitat pública, però no es pot quantificar. Tothom ho sap, però ningú no pot concretar-ho.
- Abans de fer aquesta entrevista, m’han comentat que vostè és optimista de cara a aquest estiu.
- Dins la desgràcia del Covid19, Balears és una zona realment segura. Ja ho era altres anys, perquè té una gran estructura sanitària, tant pública com privada. Si vas a qualsevol banda d’Europa i compares amb tots els hospitals que hi ha a Mallorca, Eivissa i Menorca, aquí tenim una gran infraestructura. Sanitàriament hem estat catalogats com una de les millors zones per si a un visitant li passa alguna cosa. A Balears tenim una estructura envejable per atendre aquestes necessitats. Si amb el Covid demostram que som un territori que sabem fer la feina bé, com s’ha fet fins ara perquè fins ara les mesures que s’han pres són molt bones, tard o prest, quan la gent pugui començar a viatjar, triarà llocs on sàpiga que hi ha una estructura sanitària segura. No crec que la gent vulgui fer experiments anant a llocs on l’estructura sanitària no té res a veure amb la nostra. Crec que per viatjar es necessitarà alguna prova que acrediti que la persona està bé. Les companyies aèries no poden estar un any sense volar, perquè sinó quebraran. La maquinària començarà a funcionar a les zones on siguin segures i allà on les administracions tenguin mesures que donin tranquil·litat a la gent que les visiti. Si Balears sap fer-ho bé, açò pot ser una fortalesa respecte a altres països i zones que no podran oferir tantes garanties. Ara falta veure si sabem vendre aquesta característica.
- Fins ara als fulletons turístics veníem platges, cultura, gastronomia… tal vegada ara hem d’afegir que tenim una bona infraestructura sanitària.
- És que a nivell de la patronal de les clíniques, ja fa temps que s’està publicitant que Balears té una estructura sanitària excel·lent, no només per solucionar problemes quan ets aquí a l’estiu, sinó que també hi ha gent que ve de fora (sobretot a Mallorca) a fer tractaments que al seu país tenen més llista d’espera. El turisme de salut de cada vegada va augmentant perquè saben que Espanya i Balears tenen una gama hospitalària competitiva i de gran qualitat.
- Menorca està preparada per si es produeix algun rebrot?
- Tenc la sensació que, encara que científicament no estigui demostrat que la calor ajuda, aquesta darrera setmana que ha fet molta calor ha baixat estrepitosament l’índex de contagis. Jo crec que des d’ara fins a l’octubre, açò ens ajudarà a que hi hagi menys índex de contagi. El virus no desapareixerà, seguirà aquí fins que hi hagi una vacuna, i hem de saber conviure i adaptar-nos a ell. Crec que allò imprescindible és arribar com poguem a l’octubre. De cada vegada el sector científic i mèdic té més informació sobre com tractar els pacients. Tot d’una tot era improvisar, ja que no hi havia medicament clar i tot eren assajos. Ara ,de cada vegada es té més clar què funciona i què no. La situació mèdica d’ara no tindrà res a veure amb la d’octubre, si és que arriba un rebrot. Llavors hi haurà molta més seguretat mèdica a l’hora de tractar pacients. Per desgràcia, segurament seguirà morint gent, però si açò passa dins uns paràmetres normals, ja deixarà de ser el problema que hem tingut aquests darrers dos mesos. Per tant, si arribam a octubre amb relativa tranquil·litat, un possible rebrot no tindrà les mateixes conseqüències que les que hem tingut ara.
- Es parla molt de la vacuna, cert, i en canvi es parla més poc de tractaments per tractar els malalts.
- Tenc la teoria personal que quan arribi la vacuna, ja no farà falta. Millor si ens vacunam, clar, però entre que una gran part de la població estarà immunitzada, i que ja hauran sortit tractaments més eficaços, ens vacunarem per por, però l’índex de destrossa del Covid19 fins ara no tindrà res a veure amb el que podríem veure a la tardor.
- El projecte de nou edifici de Clínica Juaneda a Ciutadella es veurà afectat per aquesta crisi?
- La situació no altera la decisió de fer el nou edifici. El problema que hem tingut és cronològic. L’equip tècnic d’enginyeria i arquitectura és un grup especialitzat de Barcelona. Vam rebre el permís d’obra via telemàtica dia 17 de març, tres dies després que es decretés l’estat d’alarma, i teníem previst començar les obres el 20 de març. De fet, ja teníem les màquines al solar, però culpa del confinament, l’equip de tècnics no es va poder desplaçar. Fins que no pugui venir, no es pot començar. Volíem iniciar les obres abans del maig, per evitar molèsties als veïns. Ara hem de valorar si començam juliol o esperam a setembre o octubre per evitar molèsties als veïns. Ja hem xerrat amb l’Ajuntament, i ens entenen. Hem quedat que quan s’acabi l’estat d’alarma, ens seurem i tornarem a dissenyar un full de ruta. Allò més lògic seria començar a principis de tardor per evitar molèsties durant els mesos de juliol i agost.
- Aquesta crisi sanitària i les necessitats sanitàries que se n’han derivat, fan que es modifiqui d’alguna manera el projecte i la distribució d’espais, equipaments i funcions?
- Aquest replantejament no l’hem de fer noltros a títol individual, sinó que s’ha de fer a nivell autonòmic o nacional. En aquesta crisi, a Balears no hi ha hagut una saturació de llits hospitalaris. S’han habilitat zones de planta i reconvertit, com es va fer a l’Hospital Mateu Orfila, habilitant més UCI. Els espais són els mateixos, només canvia el material i l’equipament. Per tant, el plantejament no és tant a nivell individual nostre, sinó que açò provocarà un nou protocol en cas que torni a arribar una nova pandèmia. Potser tenir una zona polivalent en cas que es necessiti reconvertir.
Entrevista: Llorenç Allès Camps
