Tanmateix, Bekaert no descarta que el Tribunal d’Apel·lació de Gant faci una pregunta prejudicial al Tribunal Constitucional belga sobre la qüestió dels drets fonamentals en el cas si té dubtes sobre la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg en aquest àmbit. L’advocat no ho veu probable perquè creu que hi ha prou jurisprudència perquè aquest tribunal de segona instància es pronunciï.
“Confiem que la sentència serà favorable o com a mínim que hi haurà una prejudicial al Tribunal Constitucional”, ha afirmat.
Reacció de Valtònyc
Vatlònyc ha traslladat al jutge que el seu cas no és “aïllat” i li ha recordat la condemna contra el raper Hasél i altres cantants pels mateixos delictes. “És un problema ideològic de l’estat espanyol perquè casualment tots aquests rapers són d’esquerres i cap de dretes”, ha dit a la sortida dels jutjats.
Valtònyc ha tornat a defensar la seva innocència i espera que “Bèlgica li doni una bufetada a Espanya”. “És una ximpleria extradir-me, no sóc cap terrorista”, ha afirmat.
La resolució del TJUE
Contestant als dubtes del jutge belga, el TJUE va concloure a principis de març que Espanya no podia aplicar de manera retroactiva el codi penal per reclamar l’extradició del raper per la via ràpida.
Espanya va demanar l’extradició automàtica del cantant pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l’estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.
Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l’euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, ja que va ser reformada el 2015.
El cas no s’acaba
Amb la porta tancada de l’euroordre automàtica, ara el Tribunal d’Apel·lació de Gant ha d’explorar si és possible extradir Valtònyc per la via de la doble incriminació. És a dir, determinar si els delictes pels quals va ser condemnat el raper són equivalents en la legislació belga.
Segons la defensa de Valtònyc, la fiscalia ha admès que el delicte d’enaltiment del terrorisme no existeix en la legislació belga, però que ara al·lega que aquest crim equival al d’incitació al terrorisme.
Independentment del que decideixi el jutge, l’eventual sentència encara pot ser recorreguda a una tercera instància judicial, el Tribunal de Cassació de Bèlgica. Una opció que tenen les dues parts en el litigi, Valtònyc i la fiscalia belga que actua en nom de les autoritats espanyoles.
Dos anys a Bèlgica
Valtònyc va arribar a Gant el 23 de maig del 2018, just un dia abans de la seva entrada a la presó. Ara fa poc més de dos anys que està instal·lat a Bèlgica on confia esquivar l’euroordre que pesa contra ell.
Després que l’estiu passat el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg desestimés seu recurs contra la condemna de l’Audiència Nacional, les opcions per tornar lliurement a l’Estat s’han reduït. Així, si evita l’extradició el mallorquí, en principi només podria tornar a casa previsiblement en menys de tres anys, quan prescriu la seva condemna.
