Les targetes de crèdit abusives -també denominades “revolving” -, es caracteritzen per ser publicitades com a producte que facilita un crèdit que es pot tornar en còmodes terminis, de manera fàcil i ràpida, fet que ha provocat que milers de ciutadans les hagin contractat per poder fer front a despeses extraordinàries o, fins i tot, per pagar les despeses del dia a dia, a manera d’una targeta de crèdit ordinària.
No obstant això, aquestes targetes són molt diferents, ja que el problema rau en que si el client no ho demana expressament, a diferència d’una targeta de crèdit ordinària, les quotes mensuals a pagar són molt petites i, per tant, la quantitat mensual que es destina a amortització de capital (devolució del crèdit) és només una petita part, de manera que l’import no tornat genera un interès que va des del 20% a l’30%, augmentant el deute contret cada mes.
D’aquesta manera el crèdit acumulat -de no amortitzar anticipadament en la seva integritat-, no s’acaba mai de pagar i es genera un deute en molts casos etern amb l’entitat bancària, que impossibilita als consumidors liquidar-la. “Actualment, són milers els afectats per les targetes revolving, que poden reclamar i recuperar els seus diners”, explica Fernando Sanahuja, soci director del despatx Sanahuja Miranda.
En aquest sentit, el despatx Sanahuja Miranda ha obtingut una nova sentència en matèria de targetes de crèdit abusives. Es tracta de la Sentència núm 68/2020 de 15 de maig de 2020, dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 8 de Barcelona, ”mitjançant la qual s’estima la demanda de nul·litat de totes les clàusules contingudes en un contracte de targeta de crèdit celebrat entre la clienta del despatx i l’entitat Wizink Bank “, comenta Fernando Sanahuja. Aquesta sentència allibera d’una important deute a la clienta i condemna a l’entitat bancària a que li pagui diversos milers d’euros.
Raons jurídiques per a la demanda de nul·litat
En la demanda que va iniciar el procediment, els lletrats de Sanahuja Miranda van sol·licitar la nul·litat de totes les clàusules del contracte per diverses raons d’índole jurídica, a saber:
Per no superar el control d’incorporació. El que significa que el consumidor no va poder entendre la lletra del contracte per la seva grandària o redacció o, si s’escau, perquè no consta que acceptés aquestes clàusules mitjançant la seva signatura.
Per no superar el control de transparència. Que vol dir, resumidament, que el consumidor no va poder entendre, perquè no va ser degudament informat pel personal de l’entitat bancària abans de contractar, les conseqüències de l’acceptació de les clàusules del contracte. És a dir, quin era el seu significat, què implicaven i quines conseqüències econòmiques suposaven la seva acceptació, el que va privar a el client de realitzar una decisió de contractar amb coneixement de causa.
Per aplicar un interès remuneratori contrari a la Llei de Repressió de la Usura, per ser desproporcionat. És a dir, usurari.
En aquest cas, la Magistrada del Jutjat de Primera Instància nº 8 de Barcelona va estimar la nul·litat de les clàusules del contracte al no superar el control d’incorporació, ja que les clàusules del contracte de Wizink apareixien en una lletra tan diminuta que les feien pràcticament il·legibles.
L’anterior, unit al fet que tampoc constava la seva acceptació expressa pel client mitjançant la seva signatura, segons el parer de l’esmentada Magistrada, suposava que les clàusules de l’contracte no superaven el citat control d’incorporació i havien de declarar-se nul, ja que la Sentència raona que “ha de exigir-se que (les clàusules) es redactin de manera clara i comprensible que possibiliti el coneixement real del seu contingut mitjançant la utilització de caràcters tipogràfics llegibles i una redacció comprensible. “
