Què passa amb el plàstic que es treu del mar? La resposta òbvia és que es duu a reciclar i llestos. Però la realitat és una altra. Sí, gran part es recicla. Però d’altra, es reutilitza. De moltes maneres. Una d’elles és la que han ideat en Nico Anglada i na Clara Capó, dos emprenedors que, enamorats del calçat tradicional menorquí, van voler ajuntar una preocupació – la dels plàstics que hi ha a la mar- amb una idea: convertir aquest plàstic en soles per avarques. Ara treuen la col·lecció sostenible baix la marca que ja tenien, Pwani, amb la idea arrelada que seran les passes de qui es sumi a aquest tipus d’iniciatives, les que canviaran el món.
- El temps de confinament ens ha donat per pensar molt… És aquest projecte fruit d’una reflexió de quarantena?
No, en absolut. És una idea que fa temps que està en marxa i que ens ha duit molta feina i esforç. També moltes proves i errors.
Però s’ha rallat molt de com l’aturada humana ha afavorit la recuperació del planeta. Almanco en part.
Jo crec que si una situació com el confinament que hem viscut no ens fa reflexionar per aconseguir un món més sostenible, anam malament. Tanmateix, crec que un món més sostenible per ell mateix, és un motiu que té prou pes perquè ens hi aturem a pensar un poc.
- Començam pel principi idò. D’on va sortir la idea de fer avarques i sandàlies amb plàstic reciclat?
En realitat, va venir d’una necessitat meva i de la meva parella, na Clara Capó. Cap dels dos venim del món del calçat. Ella és interiorista i jo em dedic al màrqueting. Sí que vaig treballar amb la marca Castell un temps, i d’allà vaig aprendre com funciona el sector. Per açò, quan vaig acabar la feina amb aquesta empresa, em vaig animar a muntar una tenda online de venda d’avarques, el calçat que més ens defineix com a menorquins.
Tant na Clara com jo ens consideram dues persones compromeses amb la nostra terra i el nostre mar. Al principi, les avarques de Pwani les fèiem amb la idea tradicional amb pneumàtic reciclat. Per açò vam pensar de fer una col·lecció que pogués ajuntar tradició i innovació a parts iguals, i amb la qual poguéssim fer un bé al medi ambient, aprofitant plàstics trets de la mar.
- I com va ser el procés de fabricar una sola de plàstics recollits de la mar?
Fàcil no ha estat. És complicat poder treure una sola útil, sostenible, que duri i amb totes les garanties de qualitat quan la matèria primera és plàstic.
Fa més d’un any i mig que feim proves. L’objectiu ha estat aconseguir els requisits de resistència, de flexibilitat, de desgast, de durabilitat, etc per poder vendre avarques i sandàlies útils i funcionals. Hem de tenir en compte que els plàstics són química pura. I trobar una combinació química que compleixi tots aquests requisits amb restes, és complicat. Et podria dir que hem fet com unes cinquanta proves fins a tenir una sola en condicions. I quan la vam aconseguir, ens vam adonar que la cola per aferrar la sola a la sandàlia o l’avarca, no ens garantia una durabilitat adequada. Sempre seguint les bases que recomana l’Institut tecnològic del calçat, que diu que l’aferrat entre sola i plantilla ha de suportar almanco 3 quilos per centímetre quadrat, ens vam passar un bon temps fent proves. Havíem d’aconseguir poder donar la garantia que la sola no es desaferraria en poc temps.
Finalment, hem aconseguit una composició de sola que suporta fins a 11 quilos, dels 3 recomanats. I també que dona a entendre que és plàstic reciclat, perquè algunes proves no era fàcil veure de què eren fetes aquelles soles.
- Sembla que fer unes soles no hauria de ser tan complicat?
No tot el plàstic va bé pel que volíem fer. N’hi ha que es fon a una temperatura, n’hi ha que no aguanta segons quines condicions, etc. Per açò vam comptar amb la col·laboració d’un conegut nostre que té el certificat de gestor de residus. Li va agradar la idea i la filosofia darrere del projecte i ha fet una aposta per les soles reciclades amb plàstic de la mar. Perquè, com et dic, el procés no ha estat fàcil.
El procés de fabricació amb soles de pneumàtic reciclat és molt més senzill, perquè ja el coneixíem. Però una cosa és el pneumàtic, que és, de fet, el material amb el qual s’han fet les avarques des de temps immemorials, a llançar-nos a la piscina -a la mar, en aquest cas- i fer-les amb plàstic recuperat.
La sola de plàstic és la part d’innovació. I la de tradició?
La part de tradició és la de voler fer un calçat menorquí 100%. Hi ha poques coses tan menorquines com les avarques, tot i que la col·lecció nova va més enllà i també hem introduït dissenys nous que a fet en Dino, dissenyador i coneixedor de fa molts anys del sector. A més, la producció la feim a diferents tallers locals de Ciutadella, amb els quals treballam colze a colze.
La filosofia de Pwani és enfocar cap a un calçat totalment sostenible, però amb una empremta clara de què creim en la tradició i l’artesania que es fa a l’illa. Ser sostenibles és un dels pilars.
- I el plàstic, el recolliu voltros?
No i sí. Ho fem en col·laboració amb l’associació Per la Mar viva, que va néixer una mica en paral·lel a quan noltros ens vam posar en marxa amb el projecte. Amb en Carlos Salord al capdavant, fan la feina d’obrir consciència a nivell de Menorca. El grup fa bastantes sortides a agafar plàstics i fer net el litoral. I vam trobar que era un bon moment per enllaçar aquesta tasca amb el projecte de Pwani. El nostre lema “les teves passes seran el canvi” va sobretot en el sentit de crear també consciència i aconseguir que el problema dels plàstics a la mar no sigui, almanco, més gros. Però li hem de posar fàcil al consumidor si volem crear aquest canvi, amb productes de caràcter sostenible. Ha estat una manera de posar forma al problema, que sigui més visible. A la vegada que contribuïm en una causa que per noltros és una manera d’entendre la vida.