L’evolució de la població de les rapinyaires protegides a les Illes Balears, en els darrers anys, mostra una tendència favorable. Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, en la presentació del llibre L’àguila coabarrada a Mallorca. Una peça necessària, realitzat a través del projecte ARES i executat per SEO/Birdlife.
Aquest dimecres, el conseller, juntament amb el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas; el cap de servei del Servei de protecció d’espècies, Ivan Ramos; l’editor Guillem Forteza, d’editorial Balear i l’impulsor de la reintroducció de l’espècie, Joan Mayol, han presentat el llibre dedicat a l’àguila coabarrada (Aquila fasciata), una espècie en perill d’extinció i que va començar a ser reintroduïda a les Balears l’any 2011.
El darrer cens d’aquesta au, finalitzat el passat mes de maig, va detectar deu parelles a la Serra de Tramuntana i al Migjorn de Mallorca i va confirmar el naixement de set polls. En comparació amb els dos anys anteriors, s’ha mantingut el mateix nombre de polls que han surat tot i que cau la productivitat de les parelles, ja que el 2018 i 2019 n’eren vuit.
Pel que fa al voltor negre (Aegypius monachu), el 2020 hi ha hagut 39 nius ocupats, 34 d’ells van fer posta i d’aquests, han surat 27 polls. Al 2019 es van detectar 45 nius, 40 amb posta i 34 polls; mentre que el 2018 aquestes xifres foren 39 nius, 33 amb posta i 26 cries.
De voltor lleonat (Gyps fulvus), enguany s’han comptabilitzat 12 nius ocupats segurs i dos possibles, amb 12 polls volats, mentre que l’any passat n’hi va haver 19, dels quals van seguir endavant 17 polls. El 2018, les parelles en foren 18 i hi va haver 12 polls.
A Mallorca, durant el 2020 s’han censat 14 nius d’àguila peixatera (Pandion haliaetus) i 11 polls. Aquesta xifra, el 2019 era de 12 i 14, respectivament, igual que la de 2018. A Eivissa s’han contat tres nius i dos polls enguany. L’any passat, en canvi, hi va haver dos nius amb sis polls i el 2018 es van detectar dos nius. A Menorca les dades les recull la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), que enguany ha censat 4 nius ocupats, amb tres parelles i un exemplar solitari, i sis polls que han sortit endavant.
Respecte a la milana (Milvus milvus) a Mallorca, el cens d’enguany, fet a Llucmajor, Marratxí i Campos, ha constatat l’existència de 79 nius ocupats, dels quals 53 tenien cries. En total, doncs, hi ha 114 polls. Cal remarcar que, des de 2016, el cens d’aquesta espècie es fa per sectors i de manera alternativa, per a què cada tres anys es pugui fer una valoració conjunta i de la tendència.
A més, enguany, s’ha observat un segon niu d’aquesta espècie al Parc Natural de Mondragó on, en total, han nascut quatre polls. La milana és una espècie en perill d’extinció i que compta amb un pla de recuperació que té per objectiu reduir la seva mortalitat i assegurar un hàbitat de qualitat.
El conseller ha volgut agrair “la tasca ingent no només per reintroduir i garantir la supervivència de l’àguila coabarrada, sinó aquella feta a partir dels plans de recuperació que ens han permès que les poblacions d’aus rapinyaires a les Balears vagin incrementant mica en mica”.
Mir ha recordat que els programes per a la recuperació d’espècies són imprescindibles per garantir la conservació de la biodiversitat de les Illes Balears i que exemples d’èxit com el de l’àguila coabarrada ratifiquen la necessitat de seguir fent feina cap a aquesta direcció.
