Marc Pons, conseller de Mobilitat i Habitatge: «Mentre no arriba el servei públic, feim feina per trobar altres companyies que volguin volar entre Menorca i Barcelona» Per Llorenç Allès Camps

El turisme és la principal esperança per reactivar l’economia insular després de l’aturada forçada per la pandèmia. Amb totes les mesures de seguretat adequades, l’arribada de visitants podria ser la palanca necessària per arrencar de nou el motor d’una economia molt depenent del turisme. Però per a arribar fins a Menorca, els turistes han d’agafar sobretot l’avió, i ara mateix, els preus dels bitllets són elevadíssims, gairebé prohibitius. De nou el transport aeri entra en escena. Un problema gairebé estructural, que està sobre la taula del conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern balear, el menorquí Marc Pons.

• Quina opinió li mereixen els preus que ha de pagar un turista per volar fins a Menorca en aquests dies?
• La crisi del coronavirus ha tingut com a conseqüència una aturada al món sencer de tot el sector aeronàutic i després una recuperació paulatina i progressiva, amb molta prudència, que ha anat acompanyada a tots els llocs d’increments de preus. Aquesta crisi econòmica, que ha afectat al món sencer i ha aturat totes les companyies aèries, ha provocat en aquest sector unes pèrdues astronòmiques. Aquestes empreses han abordat la represa amb molta cautela i prudència, perquè no són capaces de mesurar el nivell d’ocupació cada vegada que posen un avió en marxa, i això implica un increment de preus. Açò no està lligat al fet que siguin territoris insulars allà on s’estableixin els vols. És una situació global d’un sector concret com és l’aeronàutic. En paral·lel, tenim increments de preus no justificats dins la lògica del mercat en algunes connexions determinades, especialment amb Barcelona. En aquests darrers anys hem fet un bot molt important en matèria de preus. No fa tant que tenim el 75% de descompte entre illes, que ens ha permès moure’ns per 15 euros. Noltros, en el seu moment aspiràvem a tenir vols per 30 euros entre illes. Hem aconseguit el 75% de descompte amb la Península, i a la majoria de destinacions açò ha suposat una baixada de preus. És cert que a Barcelona aquesta situació no es dóna, i bàsicament és així perquè hi ha una companyia predominant que ha decidit, ja abans del coronavirus, apropiar-se d’aquesta situació per augmentar els preus de forma no justificada. Per tant, la lògica del mercat entre Barcelona i Menorca no està funcionant, perquè aquesta companyia actua quasi en règim de monopoli, i ha decidit que els increments del descompte de resident serveixen per engreixar el seu compte de resultats i no a beneficiar al ciutadà. Tenim un problema focalitzat amb Barcelona, i si no hi ha resposta per part de la pròpia empresa, ens toca cercar obligatòriament altres camins.
• A nivell general, sense focalitzar-nos encara en la connexió amb Barcelona, ens trobam amb un augment general del preus dels bitllets, com vostè diu. Té marge el Govern balear per actuar davant aquesta situació?
• Ni el Govern balear ni el Govern estatal. Dins el lliure mercat no podem fixar el preu de les coses. És una de les normes sagrades d’aquesta Unió Europea, en que no podem determinar ni el preu d’un refresc al supermercat ni el preu d’un bitllet d’avió. La intervenció pública està molt regulada i molt taxada. A la ruta amb Madrid es va poder intervenir perquè directament no hi havia cap companyia interessada en volar. Quan sí hi ha interés empresarial, Europa vigila de manera molt intensa qualsevol intervenció pública en el lliure mercat. I aquí tenim una dificultat i en som conscients. Hem plantejat al Govern d’Espanya una possible solució, una obligació de servei públic en obert, on tota companyia que tengui interès pugui operar, però que estigui limitada per uns preus màxims i amb unes freqüències mínimes garantides. El Govern d’Espanya estudia aquesta opció, però és conscient que ell, per sí mateix, no pot licitar una obligació de servei públic sense disposar de l’autorització de la Unió Europea. I en aquests moments estem en aquesta fase. Noltros hem plantejat la declaració de servei públic en general, però amb especial atenció a la ruta Menorca-Barcelona. Tenim possibles camins, però hem de ser conscients que són de llarg recorregut. Les darreres decisions de pujar el descompte de resident al 75% va ser fruit de legislatures de batalla, acompanyada d’aportacions importants, i hem de saber que ara també tenim davant una fita important i necessària. Sabíem que el 75% tenia riscos, aquests riscos han aparegut a la ruta Menorca-Barcelona, i a partir d’aquí ara plantejam respostes per resoldre aquesta qüestió.

• Vostè ja diu que la possible solució d’un servei públic en la ruta Menorca-Barcelona es farà esperar, que no és una cosa d’avui per demà. Fins que no tinguem resposta a aquesta demanda, hi ha alguna solució intermitja que ens permeti alleugerir la situació, o hem de seguir amb aquests preus?
• Una solució més ràpida i efectiva seria que hi hagués una competència lliure entre diferents aerolínies que volguessin lluitar pel mercat entre Barcelona i Menorca. Si açò es produís, hi hauria una baixada de preus, i aquest és un camí amb el que també feim feina, el de trobar companyies que vulguin entrar en aquest mercat. És un mercat que a l’hivern és poc atractiu, ens diuen les empreses. A més, amb la crisi del coronavirus, açò és encara més difícil. A l’estiu tenim dues companyies, i açò és bo perquè ajuda a equilibrar preus. I des del Govern esteim fent feina amb diverses companyies per tal que puguin entrar a la ruta Barcelona-Menorca. No els és fàcil, perquè al mercat aeri hi ha pocs operadors, però és un camí amb el que també esteim fent feina.
• Aquesta possible declaració de servei públic a la ruta entre Menorca i Barcelona, on esta aturada ara mateix?
• Ha de ser Europa qui ha de donar el vist-i-plau. Açò obriria moltes portes. El ministre Ábalos es va comprometre, i ha analitzat tot allò que suposa la declaració de servei públic amb la Península. També és cert que la crisi del coronavirus ens ha romput totes les lògiques. El Govern d’Espanya està per la labor, i qui més dubtes té i més reticent és és la Unió Europea.
• I com es batalla davant una Unió Europea reticent?
• Fent entendre molt bé què són els territoris insulars. Dins la Unió Europea tenim poc pes, perquè és el continent allò que pesa. Hem de fer entendre que la nostra economia i la nostra cohesió social depèn d’aquesta connectivitat, i que fets singulars demanen respostes singulars. Allò que és vàlid pel lliure mercat dins el continent moltes vegades no ho és per als territoris insulars. Fer entendre aquestes singularitats demana molta pedagogia, sinèrgies conjuntes i coalicions amb altres territoris. Hem fet molta feina amb Canàries, Ceuta i Melilla, i també treballam amb Còrsega i Serdenya. Perquè açò no és una problemàtica aïllada de les Balears. És un problema que pateixen molts territoris insulars de la Unió Europea.
• Vostè comentava que el ministre Ábalos estava compromès. Però Madrid entén prou la realitat insular?
• Al continent la realitat insular no és mai suficientment entesa. I per açò és tant important poder tenir gent de territoris insulars en llocs de presa de decisions. No, no s’entén prou, i aquesta és part de la feina que també ens toca com a govern autonòmic. Recordar permanentment el que implica el fet insular, i la necessitat d’establir correccions que permetin que tots ens poguem moure i competir amb igualtat de condicions, independentment del lloc del territori espanyol on te trobis.
• I té esperança de que algun dia aquesta situació canviï?
• Sí, perquè hem aconseguit coses importants que fa un temps no eren imaginables. El Govern d’Espanya destina cada any 800 milions d’euros al descompte de resident de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. Hem duplicat l’aportació, i són molts doblers. Açò és feina feta, on tothom ha empès. Les coses es mouen, sí, però també és cert que no amb la rapidesa que noltros voldríem. Es tracta de seguir lluitant i empenyent en aquesta direcció.
• Situem-nos a dia d’avui. A poc a poc es reprenen connexions aèries, però encara a un ritme molt lent. Quan es restablirà la normalitat als vols entre illes?
• És una qüestió de setmanes recuperar les freqüències que teníem amb anterioritat a la crisi del coronavirus, sense descartar que alguna d’aquestes freqüències pugui caure. El mercat interior de la comunitat autònoma, aquest al que no havíem prestat massa atenció, agafa una força a nivell turístic que fins ara no havíem vist. Estem a 20 minuts d’una illa, Mallorca, que té un milió d’habitants, i que ha decidit moure’s en vacances molt properes. Açò ens dóna una oportunitat, i en poc temps veurem com se recuperen freqüències.

• El transport marítim ja era alternativa per la connexió entre illes, però pot agafar encara més força ara?
• També hem vist un increment de preus al transport marítim després del coronavirus, i per causes similars al transport aeri. Els menorquins que anam a Mallorca, la meitat ho fem en avió, i l’altra meitat en vaixell. Estan competint els dos models, i açò fa que els preus també s’hagin d’ajustar i açò és positiu. El nostre interès és que els preus baixin quan abans sigui possible. Abans del coronavirus, l’oferta de connexions aèries i marítimes estava prou ben repartida.
• I el transport marítim obrirà ara una nova porta a Menorca, amb la connexió entre Toulon i Ciutadella…
• Aquest diumenge, a les 7 del matí, arriba el primer vaixell de Toulon. L’arribada de Corsica Ferries marca un abans i un després en matèria de connectivitat portuària a Menorca. Serà la primera línia regular estable internacional en molt temps, i a més obre Menorca cap al Llevant del Mediterrani i li permet guanyar centralitat. Aquesta línia també ens connecta amb Còrsega i Serdenya. Toulon competirà amb Barcelona, i permetrà que visitants europeus que volien arribar a Menorca amb cotxe I QUE abans viatjaven fins a Barcelona, podran fer-ho ARA des de Toulon, estalviant-se moltes hores. A Menorca açò ens dóna molt joc, i és la constatació de que el port de Ciutadella, 10 anys després de la seva posada en funcionament, està donant resultats i permet una bona connectivitat de passatgers i mercaderies en línia regular a l’illa de Menorca. Veure que hi ha companyies estrangeres que aposten per Ciutadella i volen obrir línia regular, reforça Menorca.
• Sigui via marítima, sigui via aèria, hi ha prou controls sanitaris per assegurar que la gent que arriba a Menorca ho fa amb garanties sanitàries suficients?
• En el moment en què s’obren fronteres i es permet la mobilitat, el control del 100% de l’accés amb garanties totals no hi és. Les garanties totals només hi són quan la gent queda a casa. Transitam per una línia molt fina, que és el de permetre conjugar suficients garanties de seguretat amb la necessitat de recuperar dinamisme econòmic i mobilitat de persones. Estem aquí enmig, i hem de saber que els riscos hi són. Per açò és tant important que cadascú de noltros tengui la capacitat de practicar les mesures de seguretat imprescindibles: mans netes, mascareta, distància. Açò forma part de la nova manera de funcionar que hem d’aplicar. Fins que no hi hagi vacuna, hi haurà aquest risc, i hem d’aprendre a conviure amb ell.