Menorca Lliure de 5G Per Mary Moro

L’Esther Camps i la Chinca Pujol són dues de les persones integrants d’un col·lectiu anomenat Menorca lliure de 5G, preocupat per la imminent implantació a Menorca d’aquesta nova tecnologia, que ja es troba en funcionament a diferents ciutats de l’Estat Espanyol.

• Com va néixer Menorca lliure de 5G?
• Esther: Es va crear un grup de whatsapp, durant el confinament. Pot sobtar el fet de pensar que en uns mesos com els que vam viure, un conjunt de gent va fer xarxa arran d’unes preocupacions que ja portaven temps inquietant-nos.
• Chinca: Sí, el grup va ser creat per mares i pares que sortien de l’escola d’educació lliure Sa Terra. Famílies que, com diu n’Esther, feia temps que estàvem preocupades pel wifi i les antenes. Les teleoperadores poden instal·lar-les on vulguin, i sense haver de demanar permís, sigui a un terrat de qualsevol edifici o a la teulada d’una escola. Aquestes famílies van ser les que van engegar el grup de whatsapp que, més endavant, ha donat vida a la nostra plataforma. Tot començà, concretament, el passat dia 20 d’abril. El grup el formaven unes 150 persones i s’hi anaven afegint.
• Esther: Al veure la resposta massiva, i ser cada vegada més persones participant, opinant i compartint informació (que calia anar contrastant) era molt difícil poder treballar. Llavors vam prendre la decisió de crear un altre grup paral·lel.
• Chinca: un de molt més reduït, format majoritàriament per dones, i que s’anomena ‘grup de treball 5G’, on vam repartir-nos diferents tasques per començar a fer feina. El grup compta amb experts en diferents matèries. La primera tasca va ser pensar en un nom no negatiu que ens identifiqués, d’aquí que la plataforma s’anomeni Menorca lliure de 5G.
• Què pretén la Plataforma?
• Chinca: Ara per ara, aturar la implantació imminent d’aquesta nova tecnologia a la nostra illa. Demanem informes seriosos, independents ja que nosaltres som una plataforma apolítica, informes a nivell científic sobre les conseqüències del 5G, en persones i també en el medi ambient. Com es pot fer quadrar una reserva de la biosfera, com és la illa de Menorca, amb una tecnologia 5G? Per fer aquesta transició energètica estarem acompanyats de la tecnologia. No només és incoherent, és insostenible. De fet, hem contactat amb el GOB i es mantenen al marge, no es posicionen i ens sembla molt estrany.
• Esther: Tot això afecta al territori, no només a nivell visual, també electromagnètic i medi ambiental. Ens preguntem quin impacte tindrà sobre les aus, la resta d’animals i la flora. I no diguem sobre les persones, ens preocupa especialment la salut dels infants, així va ser com aquells pares de s’escola Sa Terra van engegar un grup de debat on compartir.
• Quines són les accions que esteu portant a terme?
• Esther: La primera va ser la redacció, per part meva, d’un manifest. Poc després, i a partir d’aquest, vam redactar juntament amb na Chinca un de més complert, sabent on es vol actuar.
• Chincha: En ell advoquem perquè Menorca sigui declarat punt blanc, lliure de contaminació electromagnètica. Que aquesta declaració sigui un valor afegit al de reserva de la Biosfera, amb el que Menorca ja compte, que pugui venir turisme atret precisament per això, i amb aquesta seguretat. En paral·lel es va crear el grup de Facebook (Menorca Lliure Cincg). A més, estem dins l’Associació Bona Ona (que és una associació de consumidors afectats per radiacions no ionitzants, que són aquelles radiacions artificials, com és la 5G). Aquesta associació és a nivell balear i està formada per 8 membres (6 a Mallorca, 1 a Eivissa i Formentera i nosaltres a Menorca).
• Esther: també estem recollint signatures i organitzant conferències, com la del passat divendres 10 de juliol a càrrec del Dr. Alberto Torres Ruiz, metge de família, màster en malalties rares i en cures pal·liatives. En ella es tractava el tema del drama de la sensibilitat central.
• Com està sent la resposta per part d’ajuntaments i del Govern Balear?
• Esther: Nosaltres hem enviat instàncies als ajuntaments de tots els municipis, al CIME, a la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Tots tenen el nostre manifest, ens agradaria poder debatre’l amb ells i que arribessin quantes més instàncies millor. Estem treballant a nivell local, insular i Balear, directament amb la Conselleria.
• Chinca: L’Associació de Veïns d’Es Mercadal es va reunir amb la CIME i no tenen ni idea de res. Desconeixement total. No saben res sobre la implementació, ni les fases. Són molts els polítics que s’estan posant en contacte amb nosaltres demanant-nos informació. Els grans mitjans de comunicació són mitjans de propaganda de l’Estat i de les corporacions telefòniques. Són els seus altaveus i no hi ha una visió crítica. D’aquí aquest desconeixement i la desvalorització de les visions de científics, d’estudis i de la feina que fem associacions i plataformes com la nostra.
• Són molts els experts que parlen d’una correlació entre la 5G i l’actual pandèmia que estem vivint. Què en penseu?
• Chinca: Nosaltres ens desvinculem d’aquesta correlació. Hi ha prou material científic, només en els últims 20 anys, com per afirmar i estar segurs de la contaminació electromagnètica que aquesta nova tecnologia afegirà a la que ja està present, i de la seva perillositat.
• Esther: ens ho venen com un caramel: tot anirà molt ràpid, serà fantàstic. Cases robotitzades, màquines relacionades entre sí, gairebé seran ciutats artificials. Són molts els llocs de feina que es perdran.
• Chinca: A les Balears hi haurà 24 noves estacions base, que és com s’anomena a aquestes antenes. No es sap qui les sol·licita, si són les teleoperadores o és el Govern. Si ho fan tenint en compte la densitat de la població, el tràfic de dades, l’orografia, el PIB. Però sobta saber que a les Islas Canarias només 17, amb la seva orografia i densitat i a Castilla y León 28. Quina és la proporció?
• Esther: Som i ens sentim consumidors desarmats i desinformats. Tenim dret a l’avanç digital i a ser capaços digitalment, però a quin cost? La informació hi és, però s’ha de rascar, i no interessa.

La Plataforma Menorca lliure de 5G segueix recollint firmes, i al seu Facebook es poden consultar el seu manifest i les xerrades i conferències relacionades amb aquest tema que organitzen. Com expliquen n’Esther i na Chinca, hi ha molta informació i per a elles la prioritat és aconseguir la moratòria fins a saber quin és el cost d’aquest avanç tecnològic.