Aquest projecte, iniciat el 2007 i vinculat al Museu de Menorca, és un dels projectes arqueològics menorquins amb una trajectòria més llarga. Ha permès excavar, restaurar i adequar per la visita diversos sectors del poblat, que fins llavors no havia estat objecte de cap intervenció arqueològica ni d’adequació.
Així, durant els anys 2007 i 2008 es va intervenir al talaiot més petit del poblat, fet que va permetre descobrir que aquest edifici era en realitat un accés fortificat al nucli més antic de l’assentament. Els objectes ceràmics recuperats durant l’excavació van permetre constatar que aquesta zona havia estat ocupada també durant el Talaiòtic Final, l’època romana i l’època medieval islàmica.
A partir del 2008 es va iniciar l’excavació de les estructures adossades al talaiot principal, així com del propi talaiot. Aquestes intervencions van treure a la llum l’anomenat Edifici Sud, una estructura monumental adossada al sud del talaiot. Aquest edifici va funcionar, aproximadament a entre els anys 1000 i 600 aC, com un lloc comunitari de producció d’aliments per part d’una comunitat d’agricultors i ramaders.
La intervenció al talaiot va permetre constatar que es tracta d’una estructura molt complexa, amb una gran escala monumental oberta a l’exterior i dos accessos interns que permeten pujar a la plataforma superior de l’edifici. Aquesta estructura tan intricada ens parla d’una societat complexa, capaç de crear estructures monumentals que expressaven i reafirmaven l’ordre social.
Durant les darreres campanyes s’ha excavat tot un conjunt d’estructures situades al costat oest del gran talaiot. La funció d’aquestes estructures estava relacionada amb la de l’Edifici Sud. El talaiot i totes aquestes construccions adossades van ser abandonades cap al 600 aC, com a conseqüència dels canvis socials que portarien al Talaiòtic Final.
Tot i així, els monuments del Talaiòtic Inicial van mantenir la seva importància simbòlica entre les comunitats menorquines del Talaiòtic Final. Ja durant les campanyes anteriors s’havien documentat diversos enterraments d’individus perinatals (fetus avortats durant les darreres fases de la gestació o infants que havien mort poc després del part). Durant aquesta campanya s’han trobat nous enterraments d’aquest tipus, la cronologia dels quals oscil·la entre el Talaiòtic Final i l’època romana. Aquest fet demostra, per una banda, la llarga continuïtat en els costums funeraris durant la prehistòria de Menorca i, per l’altra la voluntat de la gent del Talaiòtic Final de cercar una connexió amb els monuments construïts pels seus avantpassats.
És possible aventurar que algunes de les estructures excavades durant aquesta campanya, amb presència de llars de foc i banquetes de pedra, podrien haver tingut una finalitat domèstica. Es començaria a omplir així un dels grans buits de la prehistòria de Menorca, ja que fins ara pràcticament no es sabia res dels habitatges del Talaiòtic Inicial.
Pel que fa als objectes concrets, es pot destacar la troballa de diversos percussors, molins manuals, punxons d’os i petits vasets troncocònics que possiblement estan relacionats amb el consum ritual de certes begudes. Un dels objectes més sorprenents és un botó triangular d’os de perforació en “v”, un tipus d’objecte que es sol associar a cronologies més antigues.
Entre les feines de conservació-restauració i consolidació, es pot destacar la intervenció sobre una de les llars de foc i una banqueta. Per altra banda, s’ha reubicat al seu lloc un bloc de pedra d’una columna polilítica, amb un pes aproximat d’uns tres-cents kilograms, que es va trobar caigut durant el procés d’excavació.
Aquest projecte, duit a terme des de l’Associació Arqueologia i Patrimoni, és possible gràcies a la bona disposició dels propietaris dels terrenys on s’ubica el poblat. És necessari esmentar que les aportacions econòmiques i logístiques són del Consell Insular de Menorca, el Museu de Menorca i de l’Ajuntament de Maó amb el qual es va establir un conveni plurianual des del 2015.
Els codirectors de la intervenció són els arqueòlegs Damià Ramis, Montserrat Anglada, Lluis Plantalamor i Antoni Ferrer. A l’excavació hi ha participat nombrosos arqueòlegs, estudiants d’arqueologia, auxiliars i voluntaris de dins i fora de Menorca.
