Fa 3 anys que en Donat Meier va agafar el relleu familiar a l’hotel restaurant Bahía, un dels més mítics de Santandria. En una data tan assenyalada com el 65 aniversari de l’establiment, en Donat ha tingut moments dolços i difícils. A principi d’any, va ser guardonat com a millor cap de sala per l’Associació de periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Illes Balears, un títol que va rebre amb orgull, tot i assegurar que “hi ha molt bon nivell a Menorca”. Fa pocs més d’una setmana que va reobrir al públic, després de quedar a les portes de la que, esperava, havia de ser una bona temporada, el passat 15 de març. Ara, preveu una temporada incerta, però amb totes les ganes de seguir mantenint el mític establiment ciutadellenc.
Les rajoles negres i blanques de la sala del Bahía segueixen allà. És, per en Donat, una de les característiques intocables del local que, fa 22 anys, va agafar el seu pare. Nascut a Suïssa però amb unes arrels molt profundes a Menorca des que era petit, en Donat va tancar les portes del Bahía el 15 de març, amb el local preparat per iniciar la temporada i amb reserves ja fetes. La realitat, però, ha volgut que obrís l’1 de juliol. I diu que, per ara, no va malament.
Tenint l’oportunitat d’obrir abans, quina ha estat la motivació per esperar a dia 1 de juliol?
M’hauria agradat obrir abans, però he volgut anar amb precaució perquè a banda del restaurant, tenim les habitacions de l’hotel. Crec que els caps de setmana hauríem pogut fer feina amb públic local al restaurant. Però la idea de començar a mig gas, amb només la meitat de la plantilla per la restricció del 50% d’aforament a l’inici de la desescalada, no em va convèncer. Des d’un principi vaig voler que tota la plantilla tornés al Bahía al mateix temps per una raó molt senzilla: crec que no era just pel personal deixar a alguns en ERTE i d’altres no. Són persones que fa més de 10 anys que fan feina amb noltros, sabent que la responsabilitat social de les seves famílies és meva. Per tant, vaig voler donar la mateixa oportunitat a tothom i no crear un conflicte innecessari.
I ara que el Bahía torna a estar obert, com es presenten les primeres setmanes de la “nova” temporada turística?
Estem un poc a l’expectativa. Al principi només vam tenir cancel·lacions, com tothom. El problema gran va ser que el confinament el vam iniciar just un dia abans d’obrir, el passat 15 de març. Teníem tot preparat ja per començar temporada. Va ser bastant surrealista, deixar el local llest, i el 14 sortir l’anunci de què ens havíem de quedar a casa. El dia 15 vaig venir a l’hotel resant perquè no arribés ningú, perquè el problema era greu. Al principi tot va ser molt caòtic i era complicat gestionar-ho.
Ara mateix estem sense saber molt bé què passarà, perquè tenim un problema amb els vols. Tenim clients que tenen ganes de venir, però els preus i les connexions no acaben d’ajudar. Per açò estem apostant pel turisme nacional. Jo faig feina normalment amb alemanys, austríacs i suïssos. I des que hem obert, l’aposta és clara pel turisme espanyol. I també el francès. Que hagin obert la línia per mar amb França és una gran oportunitat per Ciutadella.
Creus que els turistes que vénen de països del centre d’Europa tenen més por de viatjar?
Crec que estem en un moment en què, qui vol fer turisme, no acaba de sentir-se segur, primer vol veure què passa. A països com Alemanya, Suïssa o Àustria, el confinament ha estat molt més lleuger que aquí. Llavors, notícies com la de què s’han de reservar les gandules a la platja amb anterioritat, els sorprenen molt. Així que estic resolent molts dubtes per telèfon de possibles clients, que volen conèixer exactament què es trobaran en arribar. Normalment, les mesures que es posen a països com Itàlia o Portugal, a les persones de centre Europa els sembla que són iguales a tots els territoris, no en fan la distinció. I mesures que s’estan prenent a Itàlia, es pensen que aquí també les trobaran, quan la situació real és molt diferent. Els titulars a la premsa d’allà ha fet saltar algunes alarmes, perquè quan vas de vacances no tens ganes d’anar a un lloc on tens més restriccions que a casa teva. I també hi ha la por a la Covid-19. Sempre ens sentim més segurs a casa que a llocs que desconeixem.
Com es veuen des de Suïssa, per exemple, les mesures que tenim aquí?
A la premsa d’allà han sortit moltes restriccions que s’han “exagerat” una mica. Llavors, quan em telefonen, els hi explic amb més detall. Per exemple, em demanen si és cert que, al restaurant, han de dur sempre la mascareta posada. I els hi he de dir que, evidentment, tota l’estona és impossible perquè han de menjar. Però la imatge que s’ha donat és de molta duresa amb les normes. Una duresa que a centre Europa no han viscut. Sí que els record que s’han de mantenir les distàncies i respectar les mesures d’higiene.
Serà una temporada dura a causa del virus?
A noltros ens ha agafat una mica malament el tema del coronavirus, perquè volíem celebrar el 65 aniversari del Bahía, i no ho podrem fer. Ni tampoc ho vull fer si no és amb les condicions que toca: convidant a molta gent, amb música, amb ganes. Però l’any que ve, si tot va bé, celebrarem el 66 aniversari, que serà encara més important perquè vindrà després de superar un tràngol com el que ens ha posat al davant aquest 2020. 65 és un número important. Però el 66 ho serà encara més. Crec que no tindrem la mateixa normalitat i hem d’aprendre a conviure amb aquesta situació, però no vull perdre l’esperança.
A principi d’any et van premiar com a millor cap de sala des de l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Illes Balears. Just l’any en què has hagut d’esperar per tornar a la sala. Hi has entrat amb més ganes?
Sí, he pensat que era un poc “gafe”! Però estic content amb el premi, que supòs que és també per l’esforç i la continuïtat que he volgut donar al negoci familiar. Tenc clar que hi ha molta gent a Menorca que també es mereix aquest premi, que fa molt bé la seva feina.
Des que vam arribar fa més de dues dècades fins ara, Menorca ha experimentat un gran canvi, amb una evolució gastronòmica i de producte local molt bona. Quan vam arribar, gairebé no hi havia productors locals de vins, per exemple. I ara tenim vins reconeguts amb premis i amb un caràcter molt marcat. Crec que encara evolucionarà cap a més i millor, perquè la gastronomia és un art que està en constant moviment. I no queda altra que anar amb el temps, perquè sinó, amb el temps mateix desapareixes.
Amb el premi baix el braç, és una motivació bona per fer funcionar el restaurant?
El restaurant funciona ara mateix millor que l’hotel, quan sempre anaven parells. Estem bastant sorpresos, de fet, perquè ens pensàvem que la cosa aniria a poc a poc i aquests dies ja hem tingut clients que han hagut d’esperar per tenir taula. En aquest sentit, estem molt contents i creuam els dits per seguir així.
