Fa unes setmanes han acabat els terminis per fer les preinscripcions a les universitats de l’Estat. I són molts els estudiants que ara han acabat el batxiller que esperen amb ànsia conèixer el destí del pròxim mes de setembre. Amb més nervis que mai, açò sí. La incertesa que suposa per un al·lot o una al·lota de 18 anys que vol començar uns estudis superiors, el fet de sortir per primera vegada de l’illa, cercar un pis o una residència… Tots són factors als quals enguany s’hi suma una situació esdevinguda: la de la pandèmia del coronavirus i els seus efectes en els ritmes de vida habituals. El primer revés ja l’han viscut, i han hagut de preparar els exàmens de selectivitat en les habitacions de casa seva en lloc de dintre de l’aula. Les proves s’han retardat també un mes -de juny a juliol- i el període de matriculacions s’han endarrerit. N’Emilia Suárez, responsable del Centre Municipal Universitari des de fa gairebé 20 anys, diu que la il·lusió entre els joves per partir és la mateixa. Però un bon gruix es planteja començar, si poden, els estudis a Menorca.
El coronavirus ha afectat al nombre d’estudiants que volen fer estudis superiors?
Estem fent el mateix nombre de preinscripcions, però molts s’ho acabaran de pensar en el moment en què sàpiguen que els han acceptat a alguna universitat. Molts estan entre la il·lusió de poder partir a llocs com Barcelona, València i Madrid. O la possibilitat de mirar de quedar a Balears, fins i tot a Menorca, on es plantegen fer un any pont i veure com evoluciona la situació per després partir a altres bandes. Els estudiants que no tenen l’opció de quedar a Menorca tenen molts dubtes i incerteses de veure què passarà el mes de setembre. Valoren molt el fet que no totes les classes seran presencials, però han de mirar com ho fan perquè sortir a estudiar fora és un cost gran per les famílies. Qui ja tenia clar que volia partir, si pot, ho farà.
Com ha afectat tot el canvi de calendari al funcionament del Centre Universitari?
Anam un mes enrere a causa de la selectivitat. En un any normal, les proves es fan el 7,8 i 9 de juny i enguany han estat el 7, 8 i 9 de juliol. Per tant, ara estem tancant les darreres preinscripcions, ja que les universitats han ampliat el termini. La darrera comunitat autònoma que tanca preinscripcions és Catalunya, aquest dimecres 29. A partir del 31 ja sortiran les primeres llistes d’admesos. Als nervis de saber si finalment entraran o no, s’afegeix el fet després de prendre la decisió de partir o no.
I el funcionament intern està clar que ha canviat. El centre era un punt de trobada pels estudiants mentre esperaven a ser atesos. Aquest caliu i aquest punt de referència ha canviat, ha estat d’una altra manera. Però la informació ha arribat a qui havia d’arribar. Funcionam amb cita prèvia i ens ha anat molt bé fer reunions virtuals col·lectives per ajudar a emplenar sol·licituds i fer altres gestions. També hem emprat molt el correu electrònic, que ja els havia animat l’any passat a emprar-lo per no haver de fer cua al centre. I ha funcionat molt bé. Les noves xarxes, com Instagram, ens han ajudat molt a fer arribar la informació als estudiants.
Una altra recerca que es sol fer per aquesta època són els pisos compartits o les residències d’estudiants. També segueixen al mateix ritme?
Tenim el mateix moviment quant a demanda de pisos compartits, potser un poc més discret i amb el rerefons de “per si de cas ja tenc pis”. La idea és partir cap a la península. Els estudiants que ja feien 2ª, 3ª i 4ª seguiran amb la dinàmica canviada que s’hagi d’establir per seguretat. Però els estudiants que han de començar primer s’estan plantejant, els que poden, quedar a la seu de la UIB a Menorca. Aquest any, per sort, els menorquins comencen a valorar el fet de tenir la possibilitat de cursar estudis universitaris a l’illa. Hi ha cinc carreres que les poden fer des de Menorca: Administració i direcció d’empreses, Infermeria, Dret, Turisme i Educació Primària. També Educació Social, que es fa en línea. El plantejament que no es feien i ara es fan és de començar la carrera a Menorca i després, si es pot, partir cap a altres bandes. I és d’agrair perquè el que tenim més a prop és el que menys es valora, i no tindria per què ser així.
No es valora la seu universitària de la UIB que tenim a Menorca?
És una opció presencial totalment vàlida, però sempre s’estimen més partir a fora. El que passa enguany és que la incertesa econòmica de moltes famílies no permetrà que alguns estudiants vagin cap a la península.
Ha pujat la demanda de sol·licitud de beques per poder cursar els estudis superiors?
Ara m’ho demanen molt. Tot i que des de la crisi de 2008 ja havíem tingut un repunt molt alt de sol·licituds de beques. El que passa enguany és que la sol·licitud es fa com a condicionant per començar o no els estudis. Tenc estudiants que si tenen beca partiran, i si no la tenen, no. El problema de les beques és que s’ha de tramitar i avaluar segons la renda de 2019, que pot ser totalment diferent de la d’enguany després de la crisi causada per la Covid-19. I, a més, mai pots assegurar que tindran beca, només podem saber els condicionants i veure si compleixen els requisits, però no tenir la certesa que la rebran.
A quins tipus de beques poden optar?
Hi ha la del Ministeri, que enguany està en revisió després de 10 anys de no tocar-se. S’està intentant pujar la quantia, però fins al mes d’agost no tindrem les condicions específiques de renda. També poden optar a la del Consell Insular, que fa 3 anys va pujar bastant la quantitat que hi destina. Aquesta es pot demanar sempre que els estudis triats no es puguin fer a Menorca. La del Govern Balear, que enguany ha patit un canvi significatiu, que és 100% incompatible amb qualsevol tipus d’ajuda. El que s’ha fet, però, és que el Consell ha arribat a un acord amb el Govern balear per tenir la transferència de doblers que pertoca a Menorca. Els altres anys, la beca del Govern gairebé no es demanava perquè era més quantiosa la del Consell. Per tant, els estudiants o no la demanaven o no la gaudien. Així, la partida d’aquesta ajuda la gestionarà el Consell, que demana com a requisits imprescindibles ser universitari i arribar al llindar econòmic de la beca pròpia de la institució insular. Així, la del Govern se’ls hi dona com un afegit als que volen cursar estudis universitaris. En aquest cas, a diferència de la del Consell, no hi entren altres estudis superiors.
Però està clar que la incertesa d’una inversió econòmica en una situació en què moltes famílies s’ho passaran malament durant l’hivern, és l’entrebanc més gros per aquests estudiants que comencen.
