La diàstasis abdominal és la separació que es pot produir entre els dos rectes de l’abdomen, tan per sota del melic (infraumbilical) com per sobre (supraumbilical).
Segons un estudi del 2005, la freqüència de trobar diàstasis abdominal és del 100% en dones embarassades a la setmana 35, i d’aquest percentatge el 34% de les dones ho mantindrà 6 mesos després d’haver parit. Malgrat sigui més freqüent en dones, no és una condició exclusiva del sexe sinó que està condicionat per l’augment del volum de la panxa; llavors es pot veure també en homes que tinguin un volum abdominal gran.
Abans de continuar és necessari posar-nos en context, és a dir, una mica d’anatomia.
Com ja sabeu, el cos està format per un esquelet ossi que ens dóna suport, però per a poder produir-se el moviment i contenir les vísceres hi ha la musculatura.
Llavors, si ens centrem amb la cavitat abdominal trobem per la part superior les costelles, per la part inferior la pelvis i per darrera la columna vertebral com estructures òssies. Tot això està tancat pel diafragma (superior), musculatura del sòl pelvià (inferior), musculatura abdominal (davant i costats) i múscul quadrat lumbar (darrera).
La musculatura abdominal es pot diferenciar en:
- Rectes de l’abdomen: són els músculs abdominals més superficials. En tenim dos, un a cada costat i s’uneixen entre ells mitjançant una aponeurosis anomenada línia alba.
- Oblic extern
- Oblic intern
- Transvers de l’abdomen: és el múscul més profund de tots. La seva funció sobre l’esquelet és quasi nul·la, sinó que particpa en l’estabilitat, la contenció visceral i la respiració.
Continuant amb l’anatomia, ara us vull parlar de la aponeurosis abdominal. Les aponeurosis es defineixen com a tendons plans. En el cas de la panxa, exceptuant els rectes de l’abdomen, la resta de la musculatura es troba envoltada individualment per una aponeurosis profunda i una de superficial. Cadascuna d’aquestes aponeurosis, estan superposades per acabar envoltant dels rectes de l’abdomen i tornar a unir-se per formar la línia alba.
Quan una dona està embarassada els rectes de l’abdomen es separen i la aponeurosis es torna més fina, això és un procés fisiològic. La problemàtica és quan aquesta distància entre els rectes de l’abdomen és molt gran, més de 2’5cm, i es manté en el temps.
La diàstasis suposa una major possibilitat de patir dolors d’esquena al veure’s compromesa l’estabilitat lumbo-pèlvica i major possibilitat de patir disfuncions del sòl pèlvic al modificar la distribució de les pressions intra-abdominals.
Bibliografia
- https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24256310
- https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5013086/
- https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12844459
- https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19083692
- https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25282439
