“Volíem que la sèrie respirés alguna cosa molt real i molt documental”; per això els directors s’han basat en produccions angleses, “de barriada i nois que viuen en situacions complicades i en contextos familiars difícils”. “Ens agradava que l’aproximació no fos estètica, sinó buscar l’espontaneïtat dels xavals i buscar la textura més sense idealitzar, més aspra que té la realitat. De fet, els protagonistes no són actors, i això permet que la sèrie sigui més propera als espectadors i que les famílies s’hi puguin veure reconegudes.
Un protagonista “incòmode”
Sobre el protagonista, Hugo Ibarra Toledo (Hit), ha considerat que és un personatge incòmode perquè no és políticament correcte, sinó que és molt sincer i directe. “S’apropa als adolescents sense subestimar-los”, i fa que es qüestionin a ells mateixos i va directe on sap que remourà més coses.
“És incòmode per la institució perquè la qüestiona, qüestiona els mestres, el sistema de sempre. És incòmode perquè fa pensar els xavals, els confronta, i pels pares perquè també els hi diu que no s’estan adonant de res”, ha afegit Trapé. Per exemple, ‘Hit’ posa en dubte aspectes com el plantejament pedagògic, la necessitat de fer exàmens, i d’aplicar el mateix sistema a perfils d’alumnes diferents.
Davant de la tornada a l’escola, Trapé ha assegurat que, seguint el que ensenya la sèrie, el que fa evident la crisi de la covid-19 és que “les escoles no tenen els recursos per assumir-la i gestionar-la”, i que hi ha un nivell molt desigual, a banda de les diferències entre l’escola pública i la privada. Sobre què farien els personatges de la sèrie amb una tornada a l’escola en l’escenari actual, ha dit: “Crec que el que veuríem a ‘Hit’ és la reivindicació que realment no existeixen els recursos i hi ha molta desprotecció, i que les escoles no poden assumir una crisi d’aquesta mena”.
La importància de les escoles
Segons les seves paraules, és evident que el sistema educatiu té mancances molt bèsties i que falten mestres, les aules estan saturades i quan està a punt de començar el curs “ningú sap com s’ha de fer”. Per a ella, és molt evident que no se li dona la importància que té en altres països. “Els nens passen allà moltíssimes hores i el mestre és una figura que penso que necessita ser reivindicada perquè és una feina quasi temerària perquè s’ha de ser molt valent”, considera.
La sèrie té una temporada de deu capítols, conclusiva respecte als personatges, però amb una trama unificadora de la història. “El Joaquim és meravellós: molt generós, tracta molt bé a tothom i confia molt en el teu criteri”, ha explicat, i ha celebrat que els ha permès total llibertat a l’hora de reconduir tot allò que volguessin i dur-ho al seu terreny, de manera que cadascú ha aportat el seu criteri. “Per mi era molt gratificant estar amb dues persones que tenen molta més experiència que jo en un format que no havia tractat mai, que és el de la tele”, així que ha estat com un màster.
Després de triomfar al Festival de Màlaga amb ‘Les distàncies’, Trapé ha assegurat que quan pensa en Màlaga pensa en “felicitat absoluta”, i ha confessat tenir molta curiositat per veure com és rebuda, tot i ser un any estrany per la covid-19.
